ELECCIONS VALENCIANES

L'avanç tortuós del pacte Machu-Picchu

El mal d'altura afecta el pacte entre Podem i Esquerra Unida del País Valencià, que hauria de constituir la tercera pota d’un segon Govern del Botànic. Enigmàtic i silenciós, l’acord preelectoral necessita oxigen. En paral·lel, el número 1 de la presumible llista conjunta, Rubén Martínez Dalmau, ha emigrat prop d’un mes al Perú. Aquesta és la crònica de les negociacions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El camí que ha de menar a una coalició preelectoral entre Podem i Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) és tan tortuós com el que porta al Machu-Picchu. De les negociacions, i ja s’allarguen un semestre, n’ha transcendit poca cosa. Són enigmàtiques com l’origen del famós poblat inca. De la seua transcendència, en canvi, ningú no en té dubte: amb una dreta atomitzada però extremadament mobilitzada, qualsevol fuita de vots pel costat esquerre pot resultar fatídica.  

Els 106.917 sufragis obtinguts en 2015 per Acord Ciutadà —la llista liderada per EUPV de la qual també formava part Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV)— no van servir de res. Eren el 4,3% del total, per sota del 5% que atorga representació a les Corts. Un cabal de paperetes que, tanmateix, enguany podria esmorteir l’erosió de Podem, víctima de la seua crisi interna i del previsible corriment de vot cap al PSPV i Compromís, que han cogovernat la Generalitat. Plegats, Podem i Esquerra Unida tindran garantida la seua presència a l’hemicicle; per separat, cap d’ells no hauria de fer-hi plans.

El possible pacte parteix d’un acord marc signat el 2 de juny i ratificat —a àmbit estatal— per la militància d’ambdues organitzacions. Amb tot, cada coalició autonòmica es negocia de forma independent i en la majoria de casos han sorgit obstacles. On més bona sintonia ha existit és a les illes Balears. A Madrid, per contra, els problemes interns de Podem han provocat la fugida d’Íñigo Errejón a les files de Más Madrid, la candidatura patrocinada per l’alcaldessa Manuela Carmena que, en principi, també havia de concórrer als comicis de bracet de Podem i IU. Una situació agreujada per la renúncia a totes les seues responsabilitats de Ramón Espinar, la persona de confiança de Pablo Iglesias a la Comunitat de Madrid. Podem és, ara mateix, un volcà en erupció.

—Aquest pacte penja d’un fil, no parem de tenir sorpreses... Demà pot passar qualsevol cosa que el faça impossible.

El 16 de gener, una alta dirigent d’EUPV expressava així el seu pessimisme amb relació a l’acord valencià. L’endemà es produïa l’anunci sobtat d’Errejón, que ha significat el trencament definitiu dels dos grans referents de la formació morada. Al País Valencià, un Podem en estat de xoc ha congelat les negociacions obertes amb Esquerra Unida.

L’errejonazo ha deixat en stand by les reunions iniciades a l’estiu, presidides pel silenci i que ja han deixat enrere el 15 de gener, la data fixada per arribar a un acord. Un estira-i-arronsa permanent encara no resolt, malgrat les necessitats dels uns i dels altres. 

Del 50-50 al 80-20

7 de juny de 2018. A la seu d’Esquerra Unida, al carrer de Borrull de València, l’executiva eixida de la darrera assemblea —coordinada per Rosa Pérez Garijo, clarament favorable a la confluència— rep la visita de la cúpula valenciana de Podem. L’ambient és distès. Falten pocs dies per al referèndum d’EUPV en què les bases del partit validaran, de manera molt majoritària, la negociació d’una candidatura autonòmica conjunta.

Podem ha acarat la negociació amb la premissa de no cedir gaire espai a les Corts

El mes de juliol, amb el de la militància a la butxaca, Pérez Garijo dina amb Antonio Estañ, el secretari general valencià de Podem. Hi ha bon feeling, com també a la primera reunió exploratòria entre les dues executives, celebrada l’11 de juliol i en què s’acorda crear tres comissions de treball: una d’estrictament política, encarregada d’abordar les qüestions programàtiques, per tal d’evitar el “desajustament discursiu” que, segons Podem, va caracteritzar l’acord A la Valenciana (Compromís-Podem-EUPV) de les eleccions estatals de 2016; una de municipal, centrada a estendre l’entesa a l’àmbit local, i una de caràcter merament organitzatiu, a fi de posar en comú aspectes de la campanya, l’assignació de diners i de personal posterior i, sobretot, els números que cada partit ocuparà a les tres circumscripcions. En aquest sentit, Podem demana que les converses “no estiguen mediatitzades per la premsa”. “Les diferències públiques per bastir la llista conjunta contribueixen a desmobilitzar el nostre electorat potencial, no ens convé transmetre una imatge de divisió”, relata un membre del partit.

Mentre les altres dues meses progressen adequadament, l’organitzativa avança molt a poc a poc. La proposta de partida d’EUPV —un repartiment al 50% basat en enquestes publicades a la premsa— és rebutjada ipso facto per Podem. No volien ni parlar-ne.

En efecte, Podem ha acarat aquest procés amb la premissa de no cedir gaire espai a les Corts. Els seus 13 diputats han estat determinants a l’hora de propiciar l’Acord del Botànic. L’extraparlamentarisme d’Esquerra Unida, en canvi, ha condemnat aquesta formació a una certa irrellevància. Per això Podem sempre ha contemplat cedir-los més protagonisme a escala municipal, on EUPV s’ha mantingut més vigorosa, i reservar-se els principals llocs d’eixida a les Corts.

“Sabíem que el 50-50 era inassumible per ells, però havíem de fer-los veure la nostra intenció de tenir un paper destacat a la candidatura autonòmica”, expliquen fonts d’Esquerra Unida. La resposta morada va ser diametralment oposada: un 80%-20% que a EUPV li semblava directament ofensiu.

Rosa Pérez Garijo és, des d'ara fa prop d'un any, la coordinadora general d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). / EFE

Amb les converses encallades des de bon començament, Estañ i Garijo queden a dinar. Ella li proposa un repartiment del 70-30 d’acord amb els resultats de 2015. Ell fa números i diu que la correlació exacta seria, en tot cas, 72,5%-27,5%. No és l’única vegada que tots dos s’han vist separadament per parlar de l’acord. Van dinar també tot just després de les primàries de Podem —celebrades a les acaballes de novembre— i han mantingut un parell de trobades durant el mes de gener. “En cas d’emergència, quedeu a dinar”, posava als extintors que Estañ i Garijo van haver d’adquirir en iniciar-se el procés de diàleg. I d’incendis, ja n’hi ha hagut uns quants. Una onada.

Esquerra Unida sol·licitava unes primàries conjuntes que Podem refusava per complet

Esquerra Unida, per exemple, sol·licitava unes primàries conjuntes que Podem refusava per complet. “És el mecanisme més objectiu per decidir el pes de cadascú”, plantejava EUPV. “Ens arrasaríeu”, els responien a Podem. Per bé que la participació a les darreres primàries ha sigut semblant en tots dos casos —al voltant de 5.000 persones—, Podem té la convicció que EUPV hauria aconseguit una mobilització superior que hauria decantat les llistes en favor seu. “Les primàries conjuntes mai no han sigut una possibilitat, l’acord marc estatal ho impedeix”, argumenten des de Podem, “és més senzill fer-ne a nivell local, a escala autonòmica costa de controlar els censos”.

A mitjans d’octubre la premsa especula que Podem acceptarà un repartiment del 70%-30% i la següent executiva d’Esquerra Unida, reunida el 22 d’octubre, “a la vista de la multitud d’informacions publicades en diversos mitjans de comunicació”, accepta aquesta correlació sempre que siga per trams de cada cinc candidats. “Mai no vam traslladar aquesta oferta, van donar-la per feta sense que nosaltres els l’haguérem comunicada”, sosté una veu amb pes a Podem. No hi ha cap acta de les reunions per constatar-ho. Totes s’han celebrat sense llum ni taquígrafs.

Estancament i punt d’inflexió

El 19 de desembre, en una trobada a Madrid, les delegacions de Podem i EUPV expliquen el minut i resultat de la negociació. Totes les parts estableixen el 15 de gener com a dia límit per arribar a una entesa. El 28 de desembre torna a haver-hi una reunió, però sense gaires avanços, i el matí del 7 de gener, davant la premsa, Estañ admet dificultats però confia a lligar l’acord “al llarg del mes de febrer”. A més, Àngela Ballester comunica telefònicament al secretari d’organització, d’EUPV, Sergi Rodríguez, que de cap manera no milloraran la seua oferta.

El malestar a Esquerra Unida és tan elevat que la reunió programada amb Podem per aquella vesprada queda suspesa. L’executiva de la formació prevista per a la setmana següent, el 14 de gener, podria sepultar del tot la possible coalició.

Antonio Estañ i Àngela Ballester són dues de les persones de Podem que han pres part de les negociacions amb Esquerra Unida. / EFE

El 9 de gener, la publicació d’un article a l’edició digital d’EL TEMPS farà saltar totes les alarmes: “Esquerra Unida troba ‘indigna’ l’oferta de Podem i rebutja anar-hi en coalició”, diu el titular. La darrera oferta de Podem a EUPV —el tercer lloc per València i el quart per Alacant i Castelló— es considera pobríssima. En cas que la coalició obtinguera 10 escons —quatre per València, tres per Alacant i tres més per Castelló— tan sols un d’aquests 10 seria per EUPV. El 10%. “Els nostres militants ens demanen que ho deixem estar, ja n’estan farts”, diuen a la notícia fonts d’Esquerra Unida, “si Podem pensa que acceptarem qualsevol cosa, va molt errat”. En una roda de premsa a Alcoi, on presenta el candidat local a l’alcaldia, Pérez Garijo confirma que el pacte es troba “molt lluny”.

Al seu torn, persones tan destacades al si de Podem com la senadora Pilar Lima i el candidat a la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau, s’afanyen a pressionar. Ella recorda —a través de Twitter— que “confluir amb forces germanes és un mandat, tenim la responsabilitat i el compromís d’arribar a un acord perquè el poble valencià el mereix, un acord del Botànic més fort enfront del trifachito valencià mereix que fem l’impossible per entendre’ns... Sí que es pot!”. De la seua banda, Martínez Dalmau, a Facebook, explicita que “EUPV és una força de canvi, sense ells serà molt difícil consolidar l’avanç democràtic valencià i fer front al bloc conservador”, raó per la qual remarca que “només junts, i no per separat, podem consolidar aquest avanç”.

L’amenaça de col·lapse porta Podem a convocar un consell ciutadà extraordinari per a l’11 de gener, dos dies més tard. La proposta varia i és comunicada dilluns, dia 14, a la direcció d’Esquerra Unida, que rep dos oferiments. A escollir: el 2 per València i el 4 per Alacant i Castelló o bé el 3 a cadascuna de les tres demarcacions. Els mostren taules amb simulacions de percentatges de vot i la xifra de diputats que correspondrien a EUPV.

L'objectiu final d'EUPV és el segon per València i el tercer per Castelló i Alacant

La contraproposta d’EUPV, que vol més visibilitat a les llistes, és l’1 per València, el 2 per Castelló i el 3 per Alacant, tenint en compte que Martínez Dalmau, el presidenciable triat a les primàries de Podem, concorrerà a les eleccions per aquesta darrera circumscripció. “Estàvem disposats a rebaixar les nostres pretensions a València i Castelló, però no a Alacant”, expliquen a EUPV. És a dir, que l’objectiu final és el segon per València i el tercer per Castelló i Alacant, cosa que faria possible d’ocupar tres escons sobre 10.

“En bona mesura, el problema és el llenguatge: fan servir molt el verb cedir, com si ens estigueren fent un favor”, comenta amb ràbia una persona que ha format part de les negociacions en representació d’Esquerra Unida. “Han tractat d’allargar la negociació tant com han pogut per situar-nos entre l’espasa i la paret i que acceptàrem qualsevol proposta”, afegeix tot seguit. “I han esperat massa temps la incorporació de Compromís, malgrat que el Bloc va deixar ben clar, des del principi, que no pensava sumar-se a la confluència”, sentencia.

Des de Podem recorden que “el mes de setembre ja vam dir que Compromís feia tard a una possible confluència”, però Antonio Estañ mai no va perdre’n l’esperança. Ni tan sols després que, al juliol, la pràctica totalitat de dirigents consultats per EL TEMPS digueren “no” a una confluència als comicis valencians. En una entrevista a aquest setmanari publicada el 20 de novembre, el mateix Estañ encara hi deixava la porta oberta: “Sempre he insistit que confluir l’últim dia a última hora tensiona molt els partits, resta coherència política i dificulta el futur en comú. Veig notícies que diuen que ‘Oltra s’ho pensa’ i que ‘Iniciativa s’ho pensa’. Els demane que, si és cert, ens ho diguen formalment”.

En realitat, Compromís ni tan sols ha contestat encara avui a l’oferiment de Podem per anar-hi plegats. El correu enviat des del compte d’Estañ mai no va obtenir resposta, tot i que data del 25 de juny de 2018. Enviat a les 13.07 hores, va anar a parar a la carpeta de spam. Una ironia del destí, potser.

Aturada a la recta final

La reunió del 14 de gener va anar seguida d’unes altres. La que semblava més decisiva, divendres 18 de gener, va concloure sense acord. Podem oferia el 2 per València, el 3 per Alacant i el 4 per Castelló, però Esquerra Unida no renunciava a tenir el 3 per Castelló o, si més no, a aplicar “factors correctius”. Per exemple, que en cas d’aconseguir tres diputats, compartir l’escó en disputa dos anys i dos anys.

—O accepteu el 2-3-4 o haureu de negociar amb la nostra direcció federal.

La pressió de Podem no va tenir efecte. EUPV accepta la proposta sobre diputacions —primer diputat per Castelló i per València per a Podem, i primer diputat per Alacant per a Esquerra Unida— i es compromet a animar l’acord a escala municipal, tot i que hi ha entrebancs: des de Madrid, Podem colla perquè els seus inscrits encapçalen les llistes, cosa que genera situacions difícils a ciutats com Gandia o Alcoi, on els càrrecs d’EUPV gaudeixen de força projecció.

El consell polític d'EUPV del 9 de febrer havia de ratificar el pacte, però tot continua en l’aire

Així, el principi d’acord que es pretenia lligar el dia 18 se n’ha anat en orris. Hi ha sintonia a l’hora de repartir-se al 75-25 els ingressos per vots, sobre la presència d’Esquerra Unida a la junta de síndics i la seua presència en la coordinació del grup. El consell polític de la formació previst per al 9 de febrer havia de ratificar el pacte, però ara com ara tot continua en l’aire. La crisi madrilenya de Podem ha complicat encara més les coses.

A Esquerra Unida diuen que la persona amb qui han de negociar a partir d’ara és Fran Casamayor, secretari d’organització adjunt de Podem, la mà dreta de Pablo Echenique. Des de la direcció del Podem valencià, no obstant, indiquen que els negociadors continuen sent ells. Siga com siga, aquesta setmana, durant la seua visita a Madrid per tal d’assistir a la fira de turisme Fitur, Pérez Garijo ha tractat de contactar, sense èxit, amb alguna persona qualificada de Podem. El terratrèmol Errejón ho ha aturat tot en sec. 

Rubén Martínez Dalmau, professor de dret constitucional a la UV, ha estat escollit cap de llista de Podem a les eleccions valencianes. / EFE

“És un parèntesi, res més que això”, diuen des de la seu valenciana de Podem. “Si el pacte fora un programa informàtic, el procés d’instal·lació estaria pràcticament completat”, dibuixen amb optimisme. Fins i tot veuen plausible un acord global municipal “que respecte la representativitat de cadascú”, encara que cada agrupació tindrà autonomia per aprovar-lo o no. EUPV aspira a presentar més de 160 llistes locals, mentre que Podem ja ha fet públic que només ho farà a 99 poblacions, les quals representen, això sí, el 80% de la població del País Valencià. A nivell estatal, Podem únicament està en condicions de presentar-se a 700 dels 8.100 municipis.

La denominació de la llista serà Unides Podem-EUPV, si no hi ha cap proposta alternativa més suggerent. La por a no arribar al 5% necessari per separat és el millor esperó per a l’èxit de les converses. El gran problema és la tensió creixent que ha caracteritzat tot aquest període, fins al punt d’evocar el primer Compromís, signat en 2007 entre EUPV i el Bloc, aleshores amb Esquerra Unida en la posició dominant. El resultat final a les urnes va distar molt de les expectatives generades.

Rubén Martínez Dalmau, el candidat a la presidència escollit a les primàries de Podem, s’ho mira amb calma. Ha viscut el moment més crític de les negociacions des del Perú, on ha pres part d’un màster coordinat per la Universitat de València, on treballa com a professor de Dret constitucional. Serà la tònica habitual fins a les eleccions, ja que tan sols disposarà de 10 dies lliures per fer la campanya. “La meua feina és aquesta”, es justifica. A l’excedència, si de cas, hi tindrà dret més endavant. Des del país del Machu-Picchu, Dalmau ha vist com Ximo Puig, Mónica Oltra, Isabel Bonig i Toni Cantó ja esmolen les seues dents. Per contra, ell encara no sap ni com es dirà la seua llista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.