Judici 1-O

Fermesa, nervis i distanciament

Setmana intensa al Suprem. A l’espera que comence el torn dels testimonis, falta encara que declaren davant el jutge Carme Forcadell i Jordi Cuixart. En la segona setmana del judici s’ha vist un Raül Romeva emulant l’estratègia d’Oriol Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull combatius davant el fiscal, la serenitat de Dolors Bassa, els nervis de Meritxell Borràs, la seguretat de Carles Mundó i el distanciament de Santi Vila, que va deixar el Govern abans de la proclamació del 27 d’octubre.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La sessió judicial es reprèn dimarts dia 19 de febrer. El dia anterior, però, hi ha soroll. És a Europa, concretament a Brussel·les, on Carles Puigdemont i Quim Torra han de fer una conferència per denunciar, precisament, el judici. L’acte, que s’havia de celebrar al Parlament Europeu, on havien estat convidats per dos eurodiputats —un d’eslovè, Ivo Vajgl; i un altre de flamenc, Ralph Packet—, és censurat per Antonio Tajani, president de l’eurocambra, que havia rebut pressions públiques de PSOE, PP i Ciutadans. Finalment, la conferència es realitza en un hotel i mentrestant, Tajani admet una conferència del partit ultradretà Vox —que no compta amb representació al Parlament Europeu— per donar, precisament, la seua visió sobre el conflicte català.

 

Dimarts, 19 de febrer

Qui haurà de protagonitzar la conferència de Vox a l’eurocambra serà Javier Ortega Smith, present al judici de l’1 d’octubre. Els encausats s’han negat a donar veu a l’acusació popular que exerceix aquest partit. Vox no pot emprar el judici com a aparador. Atesa la intranscendència, Ortega Smith va aprofitar la vesprada del dimarts per descansar en plena vista fent una migdiada dissimulada, tal com testimoniaven molts dels presents a la sala.

Dimarts és el torn de Jordi Turull. L’exconseller de Presidència, defensat per Jordi Pina, opta per l’estratègia de la confrontació, tal com va fer el seu company de partit Joaquim Forn. Turull respon a la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat amb èxit. Jaime Moreno, fiscal que va fer d’assessor d’Alberto Ruiz-Gallardón durant la seua etapa al capdavant del Ministeri de Justícia, és l’encarregat d’interrogar-lo. “No miri els auriculars com una despesa, sinó com una inversió”, diu Turull abans que res. L’exconseller es refereix als aparells que haurien de servir per fer la traducció simultània del català al castellà.

Jordi Turull declara al Suprem / Efe

Combatiu

“No em consta que ser soci d’Òmnium Cultural sigui un delicte. No ho era durant el franquisme. No entenc aquesta pregunta”. Turull també era qüestionat per si pagava la quota d’aquesta entitat, cosa que fa des de fa dues dècades, com també fa amb Intermón Oxfam o Cáritas Diocesana. L’exconseller defensa que l’estratègia del seu Govern sempre va ser la de “seure a negociar”, tal com fan tots els seus companys d’executiu. “Es va intentar, fins a l’últim minut, fer el referèndum pactat”.

Però si la intervenció de Turull destaca per alguna cosa és per la seua confrontació directa amb el fiscal. “Els ciutadans de Catalunya no són ovelles ni gent militaritzada: tenen criteri”. El de Parets del Vallès denuncia “l’absolut desconeixement” del criteri de la Fiscalia, que culpa els ciutadans i els representants cívics i polítics de promoure la violència. “Per bé que es presenti la societat catalana com a violenta, aquest relat és delirant”.

Encara més. “Posar-te el vestit de constitucionalista és una ganga, perquè et permet incomplir la Constitució quan et dona la gana. Jo, que soc independentista, per una interlocutòria porto un any a la presó”. Turull posava l’accent en els compromisos incomplerts per part del Govern espanyol, decretats a través de sentències del Tribunal Constitucional, especialment les relacionades amb transferències de l’Estat a Catalunya. “Com és possible que ens denuncien els mateixos que incompleixen amb el TC? Després diuen que no ens persegueixen per les nostres idees: ja ho veig!”.

Després arribaria el torn de Raül Romeva. L’exconseller d’Exteriors, defensat per Andreu Van den Eynde, optava per un discurs de defensa política, tal com va fer el president del seu partit, Oriol Junqueras, amb qui també comparteix advocat. “Aquest és un judici polític i només contestaré al meu advocat”, començava.

Raül Romeva declara al Suprem / Efe

Per la pau

Romeva insistia molt en la seua militància per la lluita pacífica i no violenta. Era la seua manera de desmarcar-se de l’acusació. Retrocedeix en el temps per recordar que la situació política catalana actual procedeix del 2010, quan el TC va emetre la sentència contra l’Estatut. “Jo era federalista”, recorda. També en dona dades. “L’exercici de l’autodeterminació no és anecdòtic: durant els segles XX i XXI hi ha hagut 106 referèndums d’autodeterminació, 26 sense el consentiment de l’Estat matriu”.

L’exconseller, que recordava els seus primers passos en política institucional com a eurodiputat pels Verds el 2004, recorda també els “20 intents per formalitzar el diàleg” amb l’Estat que, explica, va fer el Govern Puigdemont. Pel que fa a la seua acció política des del seu Departament, Romeva negava haver representat l’Estat en cap moment, haver signat un tractat d’àmbit estatal o haver fet tasques de consolat, accions que són les expressament prohibides perquè es desenvolupen des d’un departament autonòmic com el que ell presidia.

 

Dimecres, 20 de febrer

Per primera vegada, la sala segona del Tribunal Suprem desenvolupa una jornada inesperadament intensa. Fins més tard de les 9 de la nit no acaben els interrogatoris. És el torn de Josep Rull, de Dolors Bassa, de Meritxell Borràs i de Carles Mundó. Aquests dos darrers estan en llibertat provisional, atès que són acusats de malversació i desobediència, però no de rebel·lió.

Amb Rull declarant també s’estrenava Consuelo Madrigal interrogant. Aquesta fiscal, reconeguda conservadora i militant antiavortista, va ser fiscal general de l’Estat durant part de l’etapa de Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol.

Desencert

Tal com li va ocórrer a Fidel Cadena amb Joaquim Forn, Madrigal tampoc no va estar precisa preguntat a l’exconseller de Territori. Quan parlava del full de ruta a la independència, Madrigal es feia un embolic confonent el que va establir l’Assemblea Nacional Catalana el 2015 amb el que va signar Rull el mateix any com a representant de Convergència Democràtica de Catalunya. La fiscal, a més, citava frases inexistents en cap d’aquests fulls de ruta.

Davant el Ministeri públic, com també davant de l’advocada general de l’Estat, Rull es mostrava segur. No va enfrontar-se a l’acusació popular, exercida per Vox, “per respecte a les persones que pateixen homofòbia, xenofòbia o violència de gènere”. Un argument que també empraria Dolors Bassa posteriorment.

Instrumental

Així definia Rull el paper del Tribunal Constitucional, segons ell al servei del Govern espanyol durant els darrers anys. L’exconseller de Territori també negava la malversació, prioritzava la negociació amb l’Estat per trobar una eixida i argumentava per què al port de Palamós, dependent del seu Departament, no va atracar un vaixell policial. Criteris tècnics i no polítics. Alhora, denunciava la “casualitat que mentre que aquí es jutgen actes vinculats al referèndum, al Congrés es parla de reincorporar la celebració d’un referèndum no acordat amb l’Estat com a delicte al Codi Penal”. Una proposta de Pablo Casado.

Arribava el torn de Dolors Bassa. Assegurava que amb el referèndum es buscava resoldre el conflicte. “Mai no vaig pensar que fos un delicte”, deia amb els seus companys. I denunciava. “Se m’acuden mil maneres d’aturar un referèndum sense atacar la gent”. L’exconsellera d’Afers Socials es va mostrar calmada i serena en tot moment.

Dolors Bassa declara al Tribunal Suprem / Efe

Esgarrifada

Meritxell Borràs no va poder controlar els nervis. Argumentava que el seu Departament de Governació s’encarregara de comprar les urnes de l’1 d’octubre. Entre més coses, perquè aquesta competència havia estat traslladada al de Vicepresidència. Negava el finançament públic del referèndum. I va esclafir el plor un cop la seua advocada, Judit Gené, la va fer recordar perquè no va rebre l’avís del TC, un afer sobre el qual li havien preguntat les acusacions. Borràs no va assistir a les reunions on van rebre aquelles notificacions per la mort de son pare. Lamentava no haver-ho recordat durant les preguntes acusatòries. Nervis difícils de gestionar.

Meritxell Borràs declara al Suprem / Efe

«Presos en llibertat»

Així són cridats als corredors del Suprem pels funcionaris els tres encausats que queden en llibertat provisional. Un d’ells és Carles Mundó, l’últim a declarar dimecres dia 20, qui es va limitar a respondre només les preguntes relacionades amb els delictes dels quals se l’acusa. En un interrogatori tens, Mundó hi insisteix: el referèndum no va ser finançat amb diner públic.

Carles Mundó declara al Suprem / Efe

 

Dijous 21 de febrer

Curiosament, el primer a declarar era Santi Vila. L’exconseller d’Empresa, en llibertat provisional, no passa les nits a la presó ni ha de patir un trasllat com la resta de les persones que quedaven per declarar. Vila va deixar el Govern la vigília de la declaració unilateral d’independència. La seua intervenció, curta, era una barreja de penediment i paternalisme. “A pilota passada, potser revisaríem les decisions preses en aquell moment”. L’exconseller deia haver “allargat la mà” a dirigents de PP i PSOE per acordar la convocatòria d’eleccions a Catalunya i evitar la proclamació de la República. Culpava el Govern que va abandonar de “no ser capaç de resistir la pressió de les xarxes socials i de la gent que no volia fer passes enrere”. I es lamentava: “Tots podríem haver estat més responsables”.

Santi Vila declara al Suprem / Efe

Intensitat

La intervenció de Jordi Sànchez va ser la més prolongada de les realitzades fins al moment. Tot reivindicant-se com a pres polític, l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, ara plenament implicat en la Crida, s’enfrontava al fiscal Javier Zaragoza i a l’advocada de l’Estat. Amb Zaragoza allargaria l’interrogatori que va servir perquè l’activista defensara la seua tasca del 20 de setembre de 2017. Sànchez va ingressar en presó per la presumpta violència que ell, amb Jordi Cuixart, hauria despertat durant la protesta contra l’escorcoll de la Guàrdia Civil al Departament d’Economia.

“Encara que hagués volgut, jo amb un megàfon no soc capaç de desconvocar la mobilització”. Els intercanvis, tensos, eren un estira-i-arronsa infinit. El fiscal li retreia no haver desconvocat la concentració abans de la mitja nit. Ell es defensava refugiant-se en la impossibilitat de fer-ho. A més, que “un adhesiu en un vehicle policial no justifica desmobilitzar 50.000 persones”. Era la resposta al fiscal quan aquest li atribuïa les destrosses contra vehicles de la Guàrdia Civil, que, segons l’activista —que s’empara en imatges de mitjans de comunicació—, no es van produir fins ben entrada la nit.

Jordi Sànchez declara al Suprem / Efe

El misteriós cas de Xabi Strubell

El moment més surrealista del dia el protagonitzava aquest senyor que, segons el fiscal, va enviar un e-mail a Sànchez per estudiar una estratègia de bloqueig dels vehicles i evitar que accediren als carrers adjacents dels col·legis electorals el dia del referèndum. Sànchez, que negava conèixer Strubell, no havia contestat l’e-mail i se sorprenia que el fet d’haver-lo rebut servira d’argument per al fiscal. “El va rebre”, insistia Zaragoza. L’expresident de l’ANC resolia la situació. “Hi ha whatsapps que comprometen la dignitat del president d’aquesta sala [Manuel Marchena] i és evident que, pel que ell diu, no en sabia res”. Sànchez es referia als missatges d’Ignacio Cosidó, senador del PP, que es vantava amb els seus companys de partit i de cambra a través de missatges de controlar la sala on se celebra el judici gràcies a la presidència de Manuel Marchena.

La tercera setmana declaren els dos encausats restants: Jordi Cuixart i Carme Forcadell. La previsió era que el president d’Òmnium Cultural intervinguera dijous passat, per la qual cosa la seua entitat va instal·lar una pantalla gegant per seguir el judici a les portes de la seu, al carrer. La seua intervenció promet ser de les més enèrgiques. Després arribarà el moment dels testimonis, entre els quals hi ha Mariano Rajoy.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.