Judici 1-O

Les 15 frases de Jordi Sànchez i Santi Vila

Així ha anat la sisena sessió del judici a l’1 d’octubre.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La segona setmana del judici al procés es tancava amb dues declaracions. La primera, de Santi Vila, era més aviat curta. Vila, exconseller d’Empresa, va deixar el Govern Puigdemont abans de la declaració del 27 d’octubre, per la qual cosa va ser ferotgement criticat per part de l’independentisme. La seua defensa, com calia esperar, se centrava en el fet que ell no formava part de l’executiu el 27 d’octubre. Més intensa era la intervenció de Jordi Sànchez, que ajornava la declaració de Jordi Cuixart, prevista per al mateix dijous i que se sentirà dimarts dia 26 de febrer. Les intervencions de Vila i Sànchez es poden resumir en aquestes frases.

1. «Hi havia un referèndum que tenia sentit, però que personalment mai no vaig reconèixer com a referèndum».

Santi Vila s’enfrontava a l’interrogatori del fiscal Fidel Cadena. Les seues paraules, amb to paternalista, mostraven la discrepància amb les intencions del Govern Puigdemont, que el va abandonar. Contradiccions com aquesta evidenciaven l’estratègia de Vila: volia fer un referèndum, però no volia que aquest acte superara la condició simbòlica de la votació.

2. «A pilota passada, potser revisaríem les decisions preses en aquell moment».

L’exconseller díscol insistia a assegurar que el camí de la DUI no era la seua aposta. En aquest mateix sentit deia que «en alguns casos no em sentia al·ludit per algunes decisions polítiques que es prenien al Parlament».

3. «Jo havia estès la mà a dirigents de PP i PSOE acordant unes eleccions que no es van complir».

Vila també ressaltava el seu paper mediador amb Moncloa i els grans partits estatals perquè els fets de la tardor de 2017 esdevingueren en unes eleccions autonòmiques i no en una declaració unilateral d’independència. A més, també assegurava que «hi havia membres del Govern d’Espanya i també de Catalunya molt compromesos amb la manera de canalitzar un conflicte institucional impropi dels nostres temps».

4. «Vaig dimitir perquè no vam ser capaços de resistir la pressió de les xarxes socials i d’aquella gent que no volia fer passes enrere».

Una nova crítica al camí pres pel Govern que va abandonar. De fet, Vila concloïa que «tots podríem haver estat més responsables». També es lamentava pel fet que el Govern «va ser incapaç de calmar els ànims del nostre entorn».

Santi Vila declara al Suprem / Efe

5. «Com a conseller d’Empresa i Coneixement no vaig permetre l’ús de cap local dependent del meu departament».

També assegurava que el seu càrrec l’impedia «fer gran cosa» per evitar la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.

6. «Es tractava de tensar la corda, però no de trencar-la».

Era l’objectiu del Govern Puigdemont segons Santi Vila.

7. «Em considero un pres polític i aquest és un judici polític».

Jordi Sànchez començava així la seua intervenció. Després, s’enfrontaria a les preguntes del fiscal Javier Zaragoza i a les de l’advocada de l’Estat.

8. «En l’escrit d’acusació hi ha vàries referències amb què es qüestionen mobilitzacions absolutament pacífiques en l’estricte dret a la manifestació i a la protesta».

Era la resposta de l’expresident de l’ANC al fiscal, quan l’acusador assegurava que les manifestacions del 20S formaven part del dret de protesta, si bé no les actuacions del fundador de la Crida durant aquella jornada. Jordi Sànchez és des de fa gairebé 500 dies a la manifestació per aquella jornada del 20 de setembre de 2017.

9. «Per primera vegada, qui ens acusa posa més manifestants que la Guàrdia Urbana».

En l’escrit d’acusació, la Fiscalia xifra més manifestants en la jornada del 20S a les portes del Departament d’Economia que la mateixa Guàrdia Urbana per castigar, aparentment, la capacitat mobilitzadora de l’expresident de l’ANC, tal com interpreta el acusat.

10. «Encara que haguera volgut, jo amb un megàfon no soc capaç de desconvocar la mobilització».

Un dels principals retrets del fiscal cap a Sànchez era pel fet que no haguera desconvocat la mobilització per facilitar la feina de la Guàrdia Civil en l’escorcoll del Departament. Reiteradament, Sànchez li responia que no tenia la capacitat per fer marxar desenes de milers de persones amb un micròfon. Aquest encreuament es repetia al llarg de la sessió. L’expresident de l’ANC es defensava dient que quan va desconvocar la concentració, a les 12 de la nit, ho va fer quan hi havia la «capacitat tècnica» per fer-ho. Irònic, quan rebia retrets per no haver desconvocat abans la mobilització, Sànchez contestava que agraïa al fiscal que li donara aquestes virtuts, «però li asseguro que no les tinc».

11. «En cap cas hi va haver res que impedís la sortida de la comitiva judicial».

Sànchez també insistia que els protagonistes de l’escorcoll no van patir problemes per evitar l’edifici. Tal com reiteraven altres encausats, si no van abandonar el Departament abans va ser per decisió pròpia i no perquè no es donaren les condicions. Sànchez, de fet, insistia en el fet que «no es van llançar objectes ni es va bloquejar la porta», tal com suggereix l’acusació. El fundador de la Crida també contradiu al fiscal quan assegura que «a les 19.30 la comitiva judicial no havia de sortir perquè no havia complert amb la tasca».

12. «Un adhesiu en un vehicle no justifica desmobilitzar 50.000 persones».

Davant les acusacions del fiscal i els retrets sobre la possibilitat d’haver desconvocat la mobilització, Sànchez es justificava dient que no era normal prendre aquesta decisió quan els danys eren un cotxe policial amb adhesius. Segons el mateix expresident de l’ANC, i tal com explicava la seua defensa amb proves de les imatges emeses per TV3, no hi hauria hagut vehicles damnificats fins ben entrada la nit.

13. «No vaig demanar permís a la Guàrdia Civil per pujar al vehicle. Sí que ho vaig comunicar».

És la imatge que més ha castigat mediàticament Jordi Sànchez i Jordi Cuixart: la de tots dos damunt d’un cotxe de la Guàrdia Civil amb un megàfon. Sànchez reconeixia que davant la jutge Carmen Lamela, la que va decretar el seu ingrés en presó, sí que va dir haver demanat permís a la Guàrdia Civil per fer-ho.Ara deia que havia avisat que ho faria, però no demanat permís. Sobre per què va pujar al cotxe, l’expresident de l’ANC explicava que ho va fer per desconvocar la mobilització, cosa que ja havia mirat de fer des d’un escenari muntat aquell dia, si bé el so no hauria arribat a tots els manifestants.

14. «Hi va haver iniciatives per facilitar que la gent anés a votar per defensar la participació, perquè això no podia tenir retret penal».

Sànchez recordava novament que l’acte d’organitzar un referèndum no està contemplat com a càstig al codi penal.

15. «Hi ha whatsapps que comprometen la dignitat del president d’aquesta sala i és evident que, pel que ell diu, no en sabia res».

Un personatge misteriós, Xabi Strubell, era referenciat per Javier Zaragoza, que mostrava un correu electrònic enviat per aquesta persona a Jordi Sànchez en què demanava estudiar una estratègia per bloquejar el pas de vehicles als carrers adjacents dels col·legis electorals, segons l’acusació. L’e-mail mai no va rebre cap resposta de Sànchez. «Mai no he llegit aquest correu», deia l’expresident de l’ANC. «Però el va rebre», insistia el fiscal. I Sànchez recordava els whatsapps d’Ignacio Cosidó, senador del PP, que es vantava de controlar la sala on són jutjats els encausats per l’1 d’octubre a través del seu president, Manuel Marchena.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.