Judici 1-O

Les declaracions de Rull, Bassa, Borràs i Mundó, en vint-i-una frases

Els exconsellers Josep Rull (Territori), Dolors Bassa (Afers Socials), Meritxell Borràs (Governació) i Carles Mundó (Justícia) seien per respondre les preguntes dels fiscals, de l’Advocacia de l’Estat i dels seus advocats en la sessió més intensa de les viscudes fins ara: s’allargà tres hores més del que és habitual.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tant Josep Rull com Dolors Bassa neguen els delictes que se’ls imputen. Especialment contundent es mostrava Rull, que assegurava no haver tancat els ports de la Generalitat als vaixells amb policies. Bassa, pel seu compte, amb un to més suau però igualment ferma, se centrava a desmuntar la violència del sobiranisme durant la tardor del 2017. Consuelo Madrigal, que interrogava Rull, va ser fiscal general de l’Estat amb Mariano Rajoy i és una coneguda militant antiavortista. Fidel Cadena, que ja va interrogar Joaquim Forn, ho ha fet amb Dolors Bassa. Meritxell Borràs responia Jaime Moreno, que havia interrogat el dia anterior Jordi Turull. I Carles Mundó a Javier Zaragoza.

1. «El Tribunal Constitucional s’ha deixat instrumentalitzar».

Josep Rull carregava contra el Constitucional per les interlocutòries emeses contra les accions dels consellers del Govern català durant la tardor de 2017. Alhora, deia també que aquest tribunal manca de «legitimitat moral» perquè «és sistemàticament utilitzat pel Govern de l’Estat», de manera que «l’autonomia de Catalunya ha quedat constantment minimitzada». El dia anterior, Jordi Turull també havia ironitzat amb les actuacions del TC.

2. «Quan es va firmar la convocatòria del referèndum va ser un dels moments més emotius i importants de la meva vida».

Preguntat per la fiscal Consuelo Madrigal, Rull es mostrava clar.

3. «Un conseller no pot decidir unilateralment una despesa, hi ha tot un procés al darrere. A més, les finances estaven controlades per l’Estat».

Josep Rull negava el finançament públic del referèndum i posava l’accent en el fet que les finances catalanes estaven intervingudes pel Govern espanyol, cosa que va dir el mateix ministre d’Hisenda en aquell moment, Cristóbal Montoro, qui ha negat sistemàticament que la Generalitat de Catalunya es fera càrrec econòmicament del referèndum.

4. «Les notícies compartien una paraula: shame».

Era la resposta de Rull a la pregunta de Fidel Cadena sobre el fet que Reporters sense Fronteres hauria denunciat escarnis i informació esbiaixada des dels mitjans catalans. Rull contestava referint-se a la reacció dels mitjans internacionals davant la violència policial durant l’1 d’octubre, que segons l’exconseller parlaven de vergonya. En aquest sentit, Rull assegurava que «mai no hauria imaginat que els cossos i forces de seguretat de l’Estat haurien desplegat aquell nivell de violència davant gent pacífica».

5. «El vicepresident Oriol Junqueras no va poder votar al seu col·legi electoral perquè ho van impedir els Mossos d’Esquadra».

Una vegada més, es discutia el relat fiscal, que insistia a relacionar el cos de Mossos d’Esquadra amb la «rebel·lió» de l’1 d’octubre.

6. «Si es negaven a seure, quin millor mecanisme que un referèndum?».

Tal com ja va fer Oriol Junqueras i la resta d’encausats, Rull també defensava que el primer objectiu del Govern Puigdemont era el diàleg amb l’Estat.

Josep Rull declara al Tribunal Suprem / Efe

7. «Quan la Fiscalia parla del 20 de setembre en termes de gentada quede perplex».

Rull negava el «caràcter tumultuari» emès tant des de la Fiscalia, com des del jutge instructor Pablo Llarena, com des de l’exministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, de la mobilització del 20 de setembre a les portes del Departament d’Economia.

8. «L’AP-7 era competència seva...».

És el que deia en l’interrogatori la fiscal Consuelo Madrigal, en el que era, possiblement, l’error més greu de l’interrogatori. La fiscal preguntava pels talls de carretera per part d’estudiants mobilitzats el 28 de setembre de 2017 i es referia a la carretera AP-7 com si fos competència de la Generalitat de Catalunya, concretament del Departament de Territori que presidia Josep Rull. L’exconseller li responia, irònicament, «ja m’agradaria», en referència al desig que Catalunya tingués les competències sobre totes les infraestructures de vertebració territorial.

9. «Si vol insistir en una cosa que no és, pot fer-ho».

Rull tornava a enfrontar-se a la fiscal després que aquesta es referís al full de ruta de l’Assemblea Nacional Catalana com si fos el signat per Convergència, Esquerra Republicana, Reagrupament, ANC i Òmnium el 2015.

10. «No va ser demanat com a vaixell d’Estat, sinó com a vaixell hotel».

Era, potser, el moment més sonat de l’interrogatori. Rull explicava perquè es va rebutjar l’arribada d’un vaixell amb agents de la policia nacional a Palamós, un port que depèn de la Generalitat i, concretament, del seu Departament de Territori. L’exconseller assegurava que no havia rebut cap notificació formal per dur a terme l’atracament. En tot cas, no hi havia capacitat de mida per fer-ho. «S’hauria hagut de desactivar tota l’activitat comercial que hi havia contractada i això hauria implicat haver d’indemnitzar els creuers».

11. «És dona la casualitat que mentre aquí es jutgen uns actes vinculats al referèndum, al Congrés es parla de reincorporar com a delicte el Codi Penal un referèndum no acordat amb l’Estat».

Rull també parla de la demanda de Pablo Casado, que vol que un referèndum unilateral torni a ser delicte, atès que va deixar de ser-ho el 2005. Una paradoxa, per tant, ja que al Suprem s’està jutjant 12 persones per haver promogut un referèndum que «no mereix retret penal», tal com deien reiteradament els encausats en les seves declaracions.

12. «El Govern espanyol tampoc no va complir moltes sentències del Tribunal Constitucional».

Dolors Bassa se sumava a aquesta denúncia.

13. «Crec que si estàvem en un conflicte l’anàvem a resoldre. Mai no vaig pensar que fos un delicte».

L’exconsellera d’Afers Socials i Famílies tampoc no s’esperava que el conflicte s’esdevingués tal com s’ha esdevingut. De fet, més endavant asseguraria que en aquesta mena de situacions «sempre es comença amb postures molt distanciades i es van acostant posicions. Jo creia que passaria això».

Dolors Bassa declara al Tribunal Suprem / Efe

14. «El referèndum mai no va ser vist com un acte concloent per la República. Va ser un acte més dins de la legislatura. Mai no va ser concloent».

Dolors Bassa també nega el caràcter vinculant de la votació de l’1 d’octubre.

15. «Se m’ocorren mil maneres d’aturar un referèndum sense atacar la gent».

Era una denúncia a l’actuació policial durant aquell dia.

16. «No respondré a l’acusació popular per respecte a les dones d’Espanya».

Era, segurament, la frase més contundent d’aquesta sessió judicial. Preguntada, a l’inici, per si respondria a les acusacions, Bassa es negava a respondre a la popular, exercida pel partit ultradretà Vox.

17. «Els 18 mesos eren la referència del que havien tardat Regne Unit i Escòcia a pactar un referèndum».

Així responia Bassa al seu advocat, Mariano Bergés, quan aquest li preguntava per què el Govern es va donar un termini de 18 mesos per fer el referèndum.

18. «No vam comprar les urnes, sinó que vam fer un contracte marc per si calia tenir-ne per a unes eleccions».

Meritxell Borràs, exconsellera de Governació, també declarava dimecres. Preguntat pel fiscal Jaime Moreno, negava també el finançament públic del referèndum de l’1 d’octubre.

19. «Em sap greu no haver-me recordat d’aquest moment».

Meritxell Borràs declara al Tribunal Suprem / Efe

En resposta a la seva advocada, Judit Gené, Borràs trencava a plorar recordant la mort de son pare, que va faltar en el moment dels fets. Abans el fiscal li havia preguntat per l’arribada de notificacions del Tribunal, que no havia estat possible a causa d’aquest fet tràgic. Borràs es mostrava nerviosa i insegura durant tota la declaració.

20. «No em corresponen les responsabilitats que m’atribueix».

Carles Mundó es mostrava més segur que Meritxell Borràs. L’exconseller de Justícia avisava que només respondria les preguntes relacionades amb els delictes que se l’imputen -malversació i desobediència. Mundó insistia que el referèndum es va finançar amb diner privat, si bé es negava a aprofundir en aquesta i altres qüestions no relacionades amb el Departament de Justícia, que ell mateix presidia en l’etapa dels fets. Es negava, de fet, a respondre preguntes relacionades amb el 20 de setembre, l'1 i el 27 d'octubre per entendre que aquests dies no tenien relació amb les seves funcions de govern.

21. «Per votar hi ha d'haver paperetes i urnes. Per tant, vostè tenia la certesa que hi havia paperetes i urnes».

L'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, li ha formulat aquesta pregunta un tant inesperada després d'interessar-se per si Carles Mundó havia anat a votar l'1 d'octubre. Abans, li havia preguntat com sabia quin era el col·legi electoral de l'exconseller de Justícia aquell dia. Mundó li responia que al seu municipi (Vic) només n'hi havia un, al que l'advocada de l'Estat insistia: "per tant, sabia a quin col·legi havia d'anar?".

22 (extra). «És inacceptable a apel·lar a una suposada democràcia per sobre del dret».

Aquesta declaració no és dels encausats, sinó de Felip VI, que en una cimera acadèmica del Dret prenia partit contra els jutjats per l’1 d’octubre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.