Ençà i enllà

"La campanya contra el diàleg és de gent absolutament obtusa, gent malalta"

És gairebé impossible parlar de no-violència a Catalunya sense que aparegui la figura de Pepe Beúnza (Beas de Segura, Jaén, 1947). L’any 1971 va esdevenir el primer objector de consciència per motius polítics de l’Estat espanyol i des de llavors no ha deixat d’implicar-se en causes pacifistes. Ha estat actiu també en el moviment independentista i és especialment proper a Raül Romeva. Parlem amb ell sobre la teoria no violenta i el paper d’aquesta en el procés independentista.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Com entra en contacte amb el món de la no-violència?
—Visc a València. Entro a la universitat i em començo a ficar en la lluita antifranquista. Quan arribaven les vacances, agafàvem la motxilla i en autoestop cap a Europa a sentir la llibertat i a aprendre. En un viatge, vaig a una comunitat de pacifistes de França que es deia l’Arca. L’havia fundat Lanza del Vasto, que era una persona polifacètica. Ell havia estat a l’Índia amb Ghandi, que el va enviar a Europa a explicar la no-violència. Per a mi allò és com una revelació. Era gent que feia ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi