PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT

Dia zero de la campanya electoral espanyola

Després de veure com l'independentisme li ha tombat els comptes, Sánchez i el PSOE ja miren a les urnes i marca distàncies amb qui, fins fa poc, cercava el pacte. El dia 28 d'abril, podria ser la data escollida, un mes abans de les eleccions europees, municipals i d'algunes comunitats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Pedro Sánchez ha optat per la via còmoda. Com a mínim, si la voluntat principal és evitar el desgast -extern i intern. Davant la pinça entre aprovar els Pressupostos amb l'independentisme -amb indiferència de les cessions que fes vers aquests- o donar per acabada la legislatura i encarar unes noves eleccions, a risc de perdre-les, ha escollit la segona. Totes dues vies oferien arguments a la dreta espanyolista per carregar i afeblir al líder socialista. Arribats a aquesta cruïlla, Sánchez i el PSOE han interpretat que la millor opció és anticipar el pas per les urnes. Com a mínim, aquesta és la sensació que hi ha hagut durant els dos dies en què ha durat el debat sobre la tramitació dels comptes estatals, finalment aturada per 191 vots a favor, contra 158 negatius i una abstenció, que han rebut les esmenes de devolució.

El to de la Ministra d'Hisenda Maria Jesús Montero al llarg de les sessions ha sonat a inici de campanya electoral. Malgrat que fins al darrer moment hi ha hagut contactes per aconseguir el suport de l'independentisme. Malgrat que encara no s'ha fet oficial la convocatòria d'eleccions i que des del PSOE no es vol donar per fet. Des de Moncloa, però, es fa bullir l'olla amb rumors sobre la possible data. El 28 d'abril guanya punts enfront d'altres opcions que s'havien fet córrer, com el 14 d'abril -dia en què es va proclamar la II República espanyola el 1931- i el 26 de maig -en un superdiumenge electoral amb fins a quatre urnes en algunes comunitats. No es descarta, però, que es puguin, fins i tot, ajornar les eleccions fins a l'octubre per esquivar la coincidència o la proximitat amb el judici als líders independentistes que se celebra des de dimarts al Tribunal Suprem. Caldrà esperar, però, fins a divendres, quan està previst que Sánchez anuncii la data dels futurs comicis, segons ha avançat El País.

Canvis insinuadors

Fins i tot els lleons del Congrés han ensumat la possibilitat d'un avançament electoral quan Montero afirmava des de la tribuna que "aquest Govern no cedirà a cap xantatge per part de ningú, senyories d'ERC i del PDeCAT". A més, en relació a les demandes de negociar sobre el dret a l'autodeterminació afegia que "els independentistes van tenir el somnieig que el Govern acceptaria allò inacceptable a canvi del seu suport. S'equivocaven de dalt a baix!".

Atacs directes contra els qui els havien intentat convèncer -hi ha qui diu que sense massa convenciment intern- perquè els donessin suport per tramitar els comptes. Un canvi de patró, i de to, que confirmava el trencament que ja es va escenificar divendres entre l'Executiu espanyol i les formacions independentistes. Un distanciament verbal que molts han llegit com una estratègia de replegament per intentar evitar l'allau de crítiques que els socialistes han rebut per la seva voluntat de diàleg amb l'independentisme des de l'inici del seu mandat.

Com va quedar demostrat a les eleccions andaluses, la qüestió catalana serà cabdal en totes les eleccions que arribin els propers mesos. Sánchez i els seus interpreten que part del potencial votant socialista no se sent gens còmode amb tot allò que no sigui ma dura contra l'independentisme. Així li ho han fet saber públicament alguns barons territorials com el president d'Aragó, Javier Lambán, que el dia 7 de febrer, en plena negociació per la taula de partits, afirmava no estar "orgullós de les aliances i acords que el PSOE pugui fer amb els separatistes".

Aquesta possible taula de negociació, amb una figura de mediació entre els dos executius va acabar d'encendre els ànims entre la dreta i l'ultradreta espanyolista. Poc van trigar C's, PP i Vox a convocar una manifestació en contra del Govern Sánchez. Encara menys va trigar aquest a cedir a les pressions, internes i externes, i estripar la baralla del diàleg amb l'independentisme. No havia ni tan sols arribat el dia de la manifestació a Madrid quan la ministra Carmen Calvo donava per acabades les negociacions amb el Govern català.

Començava aquí el canvi de rumb del PSOE, que havia intentat mantenir un perfil més o menys amable amb l'independentisme. Els rumors de noves eleccions emergien i la vehemència amb què els socialistes les havien rebutjat s'anava, a poc a poc, diluint. El cop de timó s'acabaria confirmant aquest dimarts i dimecres per boca de Montero, que obria la veda de l'estratègia de reposicionament electoral.

No deixis per demà...

Els de Ferraz deuen haver interpretat que com més dilatin la convocatòria electoral, més endarrerida serà per a ells la posició de sortida. L'efecte lluna de mel que va provocar la investidura de Sánchez va fer que el partit s'enfilés a les enquestes. Tanmateix, el desgast del pas dels mesos, la derrota que suposa perdre el Govern a Andalusia i la dificultat per bastir aliances al Congrés els ha fet anar perdent posicions en un moment en què la dreta s'ha abocat a explotar l'anticatalanisme per rellançar la seva agenda. L'emergència de Vox, a més, ha posat sobre la competència i les aliances a l'espai dretà la major part de l'atenció mediàtica.

Tot plegat, unes tendències que res sembla indicar que es puguin revertir els propers mesos i que, en un futur, dibuixen un escenari cada cop més complicat per als socialistes, que intentaran reduir els danys. No mantenir una postura de diàleg amb Catalunya en un moment de màxima atenció sobre el tema i avantposar-se als resultats de les eleccions municipals i autonòmiques -on Ciutadans i Vox, especialment, podrien reforçar la seva posició- els podrien ajudar a parar el cop.  L'opció de l'avançament a l'abril ajudaria també a contenir els ànims entre els barons que veien amb pànic la possibilitat d'una coincidència de les eleccions al Congrés amb les eleccions autonòmiques que els duguessin a quedar atrapats sota el paraigües estatal del PSOE, rebaixant els seus perfils personals i el seu marge de maniobra. Enquestes, barons i oposició, han estat el trio d'ariets que més han empès cap a l'avançament electoral.

Panorama

Tot plegat, dibuixa un escenari futur que penjarà de tres condicionants. El primer, sens dubte, serà el judici als líders independentistes. La possible coincidència temporal amb les eleccions -o la proximitat si per alguna raó s'acabés suspenent el judici perquè no se solapi amb els comicis- podria reportar una situació favorable per a l'independentisme i per a Vox. Els primers, perquè es preveu que al llarg del procediment es mantingui més mobilitzat que mai i, per tant, podria ser un al·licient perquè se sentissin cridats a votar. Els segons, perquè gaudiran de l'excel·lent tribuna mediàtica que els confereix ser acusació popular al judici. Javier Ortega Smith s'assegura minuts diaris extres a totes les televisions.

El segon factor que el PSOE hauria de tenir en compte és la situació de la que parteix Podemos, de l'aliança amb els quals depèn la seva futura governabilitat. Els de Pablo Iglesias viuen un moment especialment delicat a la Comunitat de Madrid, on l'aposta d'Íñigo Errejon per sumar-se a la iniciativa de Más Madrid, impulsada per Manuela Carmena, ha fet aflorar les divisions internes. A més, al País Valencià podria ser que Compromís decidís no sumar a les confluències i que els resultats de Catalunya en Comú, que va guanyar les anteriors eleccions espanyoles a Catalunya, fossin més discrets per l'auge d'Esquerra Republicana, que els avança en totes les enquestes. Uns mals resultats de l'espai d'Unidos Podemos gairebé invalidaria qualsevol resultat que pogués fer el PSOE.

Aquests, però, intentaran esgrimir al màxim l'argument que són l'única alternativa a un Govern de dretes que, per primera vegada, incorporaria l'extrema dreta. Aquest és el tercer factor que tindran en compte a l'hora de bastir un relat segons el qual el PSOE esdevindria la barrera contra l'extrema dreta, similar al que va fer Emanuel Macron a França. En aquesta tasca, Ciutadans els va fer part de la feina diumenge passat, durant la manifestació, en accedir a fer-se la foto al costat del Partit Popular i Vox. La imatge de la formació taronja de bracet de la formació xenòfoba que lidera Santiago Abascal podria espantar els electors moderats dels de Rivera i fer que aquests retornessin al PSOE.

Això, com a mínim, és el que es deuen haver plantejat a Ferraz quan han decidit jugar-s'ho tot a la carta de l'avançament electoral. Restarà per veure si l'opció de disputar el terreny a l'espanyolisme li surt bé o li juga en contra.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.