PRESSUPOSTOS

Pedro Sánchez o l'intent maldestre d'esquivar el cost del diàleg

Les negociacions entre el Govern espanyol i la Generalitat s'han truncat aquest divendres després d'una setmana d'alts i baixos.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Govern de Pedro Sánchez interpreta que aprovar o tramitar els pressupostos amb el suport de l'independentisme català li pot sortir més car que no pas sobreviure fins al 2020 gestionant amb els comptes prorrogats. Així ho denota que, davant la declaració de guerra que li ha proclamat la dreta i l'extrema dreta espanyola, el president de l'Estat espanyol i el seu executiu hagin fet via a moure fitxes per distanciar-se del Govern de Quim Torra i Pere Aragonès.

Les declaracions de la Ministra Carmen Calvo en sortir del Consell de Ministres espanyols han arribat com un ultimàtum a l'independentisme. O s'accepten les condicions plantejades pel Govern de Sánchez -és a dir, no sense parlar del dret a l'autodeterminació- o la taula de partits (que segons qui l'expliqui és catalana o estatal) haurà acabat el seu recorregut. "L'oferta és de canalització del diàleg en l'estructura institucional de la comissió bilateral, tenint en compte que la mesa de partits no ha estat fructífera", declarava la ministra mentre afirmava que no es podia demanar que el Govern espanyol superés els marges de la Constitució i que "aquest govern no acceptarà mai el plantejament d'un referèndum d'autodeterminació".

La resposta des del Palau de la Generalitat no s'ha fet esperar. Elsa Artadi i Pere Aragonès, els dos consellers que han liderat les negociacions a Madrid els darrers dies, han sortit en roda de premsa per assegurar que es mantenia la porta oberta al diàleg. Tanmateix, lamentaven les paraules de Calvo i denotaven que havia cedit "davant el nacionalisme espanyol i la ultradreta", en paraules d'Aragonès, i "davant dels que estan en contra de la democràcia i de fer política", segons Elsa Artadi. La consellera de Presidència denotava també que a Madrid havia mancat "coratge per fer passar el diàleg de la retòrica a la realitat".

A més, el vicepresident Aragonès ha manifestat que no se'ls podia demanar que renunciessin a parlar del dret a l'autodeterminació: "això no es pot posar com a condició per negociar, perquè llavors ja no serà una negociació, serà una adhesió". A més, Aragonès ha revelat que el Govern de Sánchez havia posat com a condició per seguir les negociacions que els independentistes retiressin les esmenes a la totalitat dels pressupostos aquest mateix divendres.

Tot plegat ha estat el colofó final a una setmana de vaivens discursius. En un principi semblava que hi havia una aproximació de posicions per fixar una figura de mediació entre Madrid i la Generalitat en el marc d'una taula de partits. Una concessió per part de l'Executiu Sánchez que corria el rumor que podia arribar servir perquè els independentistes permetessin iniciar la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat.

De seguida, però, van començar a aparèixer les discrepàncies entorn de la figura de mediador, anomenada relator. En un principi, aquest havia de seure en una taula de partits estatals. La Ministra Calvo, però, assegurava dimarts que es tractava d'una figura destinada a una taula de partits catalans. Començaven unes discrepàncies que, malgrat les contínues reunions entre Calvo i el duet Artadi-Aragonès per intentar pal·liar la situació, han acabat amb el trencament de les negociacions aquest divendres. Un cop definitiu que, no obstant això, ningú ha volgut tancar del tot, deixant oberta la porta del diàleg.

La manca de flexibilitat que denuncien Artadi i Aragonès és vista com tot el contrari per la dreta i la ultradreta espanyolista, que consideren que les suposades cessions de Sánchez vers l'independentisme són prou per justificar una manifestació demanant la dimissió del president espanyol i que, està previst, que agrupi tota mena de grupuscles ultradretans. I, qui sap, si també algun baró socialista es mossegarà les ungles, mogut per les ganes d'anar a la protesta.

Tot plegat, restarà com un intent fallit de Sánchez, que no ha aconseguit ni els suportsn i l'afinitat per donar corda als seus pressupostos ni tampoc esquivar la contundència de l'oposició dretanam que li recrimina i li recriminarà cada segon de diàleg amb l'independentisme.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.