Ençà i enllà

Les claus d’un judici polític a l’independentisme

Quins seran els tempos? Com respondrà el carrer? Què han preparat les defenses? Què s’espera de magistrats i fiscals? I de la sentència? Analitzem els factors més importants que poden entrar en joc durant el pas dels líders polítics independentistes pel Tribunal Suprem.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“No ens enganyem: el problema de fons que es manifesta en aquest despropòsit judicial no es resol davant els tribunals. Estem davant un problema polític, la solució del qual ha de ser política”. Així de clar es pronunciava el periodista Mariano Ferrer en la roda de premsa del 20 de desembre de 2007 que donava resposta a les condemnes del judici 18/98. Es tracta, potser, del darrer gran judici polític viscut a l’Estat espanyol. En aquella ocasió, era l’entorn de l’esquerra abertzale el que estava al punt de mira, davant la consigna “tot és ETA” que enarborava el jutge Baltasar Garzón.

Les premisses de Ferrer, després de conèixer-se’n les sentències, però són també vàlides per entendre com es concep des de l’independentisme aquest judici que, si tot va com hauria d’anar, començarà a principis de febrer. Donant gairebé per feta la sentència condemnatòria, els presos polítics i les seves defenses, majoritàriament, intentaran dotar del major caràcter polític possible la seva actuació judicial. “Acusar l’Estat”, en paraules del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Que el centre d’atenció no estigui en la consecució d’una possible absolució no treu, però, pes a tot el procés judicial que s’esdevindrà, de manera intensiva, els pròxims mesos al Tribunal Suprem. De dimarts a dijous, matins i tardes, i televisat en directe. I si el jutge ho consent, també amb observadors internacionals a dintre de la sala, tal com exigeixen les defenses.

El camí fins a la sentència en marcarà no sols el caràcter sinó també la manera com l’independentisme podrà iniciar el recorregut de la justícia internacional. També, la manera com reaccioni a cadascun dels esdeveniments la societat i el Govern assenyalaran si, més enllà de la reivindicació pels drets humans, el judici tindrà rellevància política per al futur de Catalunya. Possibles mostres de descoordinació o discrepàncies entre partits independentistes contínues marcarien, per contra, un estancament crític de l’actual cicle polític.

Amb tot això a l’esquena arribaran a Madrid, després de ser traslladats des de les presons catalanes la darrera setmana de gener, els presos polítics: Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. Els homes aniran a Soto del Real, on ja van estar els Jordis abans d'anar a Lledoners. Les dones, a Alcalá-Meco. Un cop allà, en contra del que havien demanat les defenses per entendre que els perjudica, la seva rutina es veurà marcada pels viatges diaris de la presó als jutjats. Els demanen entre 16 i 25 anys de presó per delictes de rebel·lió, a tots, i malversació als que formaven part del Govern.

De manera molt diferent ho viuran els exconsellers Carles Mundó (Justícia), Meritxell Borràs (Governació) i Santi Vila (Empresa) —cas particular, perquè va abandonar el Govern abans de la declaració d’independència i s’ha desmarcat dels seus companys—, que estan en llibertat i encaren unes peticions de penes més baixes, tot i que, cas de confirmar-se, comportarien anys de presó.

Vanesa Prieto

 

El cronòmetre

Manuel Marchena té pressa”, asseguren sovint fonts coneixedores del cas, referint-se al president de la sala segona del Tribunal Suprem. La sensació és que ja hauria d’estar tot enllestit, però que l’acció de les defenses i la dimensió de la causa han fet que tot vagi més a poc a poc del que es preveia des de Madrid. Ara bé, arribats a aquest punt, tothom indica que el jutge voldrà anar per feina i enllestir-ho tot plegat com abans millor. Es parla d’uns tres mesos. El to que imprimeixi a les sessions serà una de les claus.

Des de l’entorn jurídic independentista hom considera Marchena un “jutge intel·ligent i preparat” i que, malgrat les presses, optarà per mantenir un to cordial i ser tan correcte com sigui possible en totes les qüestions procedimentals. S’espera, doncs, per part del Suprem, una actuació tècnica, conscient del futur recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans que ja han avançat els independentistes.

En contrapès a això, hi haurà la imminència de les eleccions municipals i europees que se celebren el dia 26 de maig. S’entén que la coincidència del judici amb la campanya electoral, que comença l’11 de maig, afavoriria les forces independentistes en tant que es preveu que el seu votant estigui en un moment de màxima activació. Això és especialment important en un moment en què el transvasament de vots entre blocs polítics és molt complicat i és l’abstenció diferencial la que pot decantar la balança. Així, es dona per fet que el Tribunal Suprem intentarà distanciar al màxim el final del judici de la campanya electoral. Fonts coneixedores pensen que, fins i tot, es podria plantejar per abans de l’inici de Setmana Santa, tot i que, per tempos, sembla complicat.

El que tothom dona per fet és que la sentència arribarà passat el superdiumenge electoral. Tot i que Marchena no tindria tants motius per apressar-se amb això, els rumors de possibles avançaments electorals a Catalunya —s’ha sospesat com una de les respostes a una sentència condemnatòria— i a l’Estat espanyol obligarien de nou el Suprem a fer equilibris amb el calendari.

 

El garbell

El rellotge correrà i els tempos seran importants. A banda d’això, cada part del judici requerirà l’atenció en un sentit o un altre. Tot i que menys mediàtica, la part inicial, amb les qüestions prèvies, serà crucial per veure com queda definit el terreny de joc. Els set magistrats de la sala, majoritàriament conservadors, es pronunciaran sobre quines proves pericials —especialment importants per dirimir el delicte de malversació— i documentals s’accepten. Entre les pericials, per exemple, destaca la petició de Raül Romeva i Oriol Junqueres d’un informe mèdic que faci de contrapartida a la xifra de 93 policies ferits durant el referèndum de l’1 d’octubre que esgrimeix la Fiscalia.

Serà també el moment en què es comuniqui quins són els testimonis demanats pels advocats defensors als escrits de defensa que el tribunal considera procedents. Hi havia dubte sobre el nombre de declaracions que es demanarien, tot i que al final els presos polítics han optat per llistes llargues que inclouen alts càrrecs del Govern espanyol, la policia espanyola, de l’Executiu català o el mateix rei Felip VI. També d’altres personalitats de l’esfera política catalana, polítics europeus, agents dels cossos policials de l’Estat i un gran nombre de testimonis presencials de l’1 d’octubre i el 20 de setembre.

Sigui com sigui, aquesta tria determinarà prou la duració del judici. Fonts de les defenses esperen que es passi la tisora. A més, aquests testimonis poden esdevenir força rellevants a l’hora de defensar la “no violència” dels fets del dia 20 de setembre, que tenen especial pes a les causes de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Sobretot, però, la compareixença de testimonis mediàtics de gran pes polític, com ara Mariano Rajoy, l’esmentat Felip VI —o el cap de la Casa reial, Jaime Alfonsín, si no pot ser— o Carles Puigdemont i Marta Rovira —que han demanat comparèixer per videoconferència, atès que es troben a l’exili— podrien ajudar a aconseguir el ressò internacional que cerquen les defenses.

Vanesa Prieto

 

Els focus

Abans d’això, però, caldrà passar per les declaracions dels acusats. Aquestes intervencions seran, potser, el primer moment de gran atenció mediàtica i on s’acabaran de visualitzar públicament les diferents línies estratègiques que ja s’han deixat entreveure en els escrits de la defensa.

Que els tarannàs i el context de les persones que declararan i els seus advocats són força diferents entre si i que l’acció totalment sincronitzada seria molt complicada d’aconseguir és quelcom que ja es va començar a intuir als primers compassos del procés judicial. Sobre el paper, la descoordinació inicial s’ha redreçat a mesura que s’ha acostat el judici. Deixant de banda els tres consellers que no estan presos ni exiliats, que tenen una situació particular, els escrits de defensa dels presos polítics denoten que han optat per estratègies diferenciades.

Tots, però, coincideixen en la necessitat de fer una defensa tècnica tan acurada com sigui possible. Prestant atenció als aspectes penals, però especialment als processals. Tot el que és relatiu al procediment de tot el procés judicial, en especial durant la instrucció, serà clau en el futur recorregut internacional del cas. És en aquests aspectes relacionats amb els drets dels encausats on sol incidir més el Tribunal Europeu de Drets Humans, segons exposen des de l’entorn dels equips de defensa. Així, totes les defenses posaran l’èmfasi en la no competència del Tribunal Suprem per jutjar una causa que, a parer seu, hauria d’estar, en tot cas, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Els graus diferencials es noten més en el moment en què es contrasta el pes del contingut polític dins dels escrits. Així, els redactats de l’advocat Xavier Melero, que porta a Joaquim Forn i Meritxell Borràs, i el de Pau Molins, que porta a Santi Vila, amb prou feines entren en consideracions polítiques i plantegen una defensa estrictament tècnica. A tall d’exemple, els escrits dels dos primers tenen 34 pàgines i els del segon tot just 9, quan la resta ronden tots o sobrepassen el centenar. Val a dir que no es coneixen els escrits de Dolors Bassa i Carles Mundó que, a l’hora de tancar aquesta edició, manifestaven que no els volien fer públics encara. Forn, Borràs i Vila són els únics encausats que no han demanat poder fer el judici en català.

D’una manera o altra, els escrits dels altres dirigents independentistes sí que inclouen al·legats polítics. Així, els membres del Govern Puigdemont destaquen el seu paper actiu en l’organització del referèndum del primer d’octubre tot i saber que “l’havien declarat il·legal”. Reconeixen així un acte de desobediència en aquella jornada i reivindiquen que estaven acomplint un mandat popular i d’acord amb els drets cívics dels ciutadans. Subratllen, a més, el fet que des de l’Estat no s’haurien respectat els drets dels catalans. On no paren tanta atenció és en la declaració d’independència que des de la Fiscalia es considera el punt àlgid de la rebel·lió de la qual se’ls acusa. Així, eviten la paraula unilateral, reconeixen que no es va fer efectiva o argumenten que mai no es va arribar a publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Vanesa Prieto

De tots ells, però, qui es destaca més en el vessant polític és el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Representat per l’advocada Marina Roig, converteix l’escrit de defensa en un escrit d’acusació a l’Estat espanyol. Ho fa, fins i tot, formalment, en la manera com s’estructura i es titulen les diferents parts del text.

A part de les declaracions —encara no se sap si els acusats respondran a les preguntes de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat o l’acusació popular representada pel partit ultradretà Vox—, hi haurà un altre punt de clímax mediàtic. Es tracta dels al·legats finals que faran tots els acusats. “Serà el discurs polític més important de les seves vides”, expressa una font coneixedora del procés judicial. La llibertat per expressar allò que creguin convenient ho convertirà en un gran aparador davant l’opinió pública.

 

El veredicte

Un cop passi tot plegat, serà el torn d’esperar la sentència. Una sentència que s’espera condemnatòria, però que diferents experts assenyalen que no comportarà el total de les penes que s’estan demanant. El que sí que es té força coll avall des de les defenses és que el redactat, de la mà del ponent del judici, Manuel Marchena, serà de gran qualitat tècnica en previsió de suportar futurs recursos.

Més enllà del recorregut judicial que seguirà a Estrasburg, en el moment de la sentència l’atenció se centrarà, sobretot, en la resposta que pugui donar el Govern Torra i el moviment sobiranista organitzat. Des del Palau de la Generalitat s’ha manifestat reiteradament que no s’acceptarà de cap manera una sentència condemnatòria. Tot i que partits i entitats ja han començat a treballar en la possible resposta que hauran de donar, tanmateix no sembla que hi hagi encara cap acord de cap on s’ha de caminar.

De la vaga prolongada a la convocatòria d’eleccions, opcions que s’han posat sobre la taula, la voluntat, però, és aprofitar el judici com a un moment d’acumulació de forces i reactivació de l’acció independentista que els darrers mesos ha estat en letargia. Tot plegat, per tant, no es resol als tribunals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.