L’acte de Perpinyà protagonitzat aquest dissabte per Carles Puigdemont, organitzat pel Consell per la República, ha generat una enorme expectació entre la premsa en francès. I també ha cridat l’atenció de mitjans de Nova York i Moscou.
El diari L’Indépendant, editat a Perpinyà, dedicà tot el dia un ample seguiment –a través de la seva edició digital- a la jornada viscuda a la ciutat. Quan acabà la intervenció de Carles Puigdemont resumia que «desenes de milers de persones eren esperades a Perpinyà aquest dissabte a la reunió de Carles Puigdemont, l’expresident de Catalunya (…) al final, es van reunir 100.000 al recinte firal (…) Abans de la reunió, Carles Puigdemont va ser rebut per l'ajuntament i després pel consell departamental dels Pirineus Orientals». Explicà als seus lectors que els presents, emocionats, «entonaren ‘Els Segadors’, l’himne nacional català, per cloure l’acte». Així mateix, destacà que «el president a l'exili, Carles Puigdemont, ha tancat l'acte que ha reunit aquest diumenge milers de persones al Parc de les Exposicions de Perpinyà, cridant els presents a preparar-se pel que ha descrit com 'la lluita definitiva', i per a la qual caldrà superar 'errors'».El rotatiu de Catalunya Nord posà esment especial en ressaltar el crit independentista de Puigdemont quan advertí que «ja no ens aturarem i ja no ens aturaran»i que «no hem d'esperar temps millors perquè ja els tenim aquí», així com quan explicà la necessitat de la independència per desfer-ne de la llosa del passat franquista del règim polític espanyol actual: «és l’única garantia (la república catalana independent) deposar fi a un règim monàrquic hereu del franquisme, injust i al·lèrgic a la catalanitat». L’Indépendant atorgà rellevància, així mateix, a unes altres paraules de Puigdemont, quan «l’expresident català exiliat» digué a la gernació que l’escoltava que el camí no és fàcil, com ho testimonieja el fet que «portem escrita a la pell les persecucions que han patit una generació rere l'altre de catalans», però que no obstant «per això som aquí dempeus, no agenollats. És més que una esperança, és un compromís».
El setmanari parisenc L’Express també destacà força en la seva edició digital l’acte de Perpinyà del darrer dia de febrer. Contà que Carles Puigdemont fou rebut -citant l’anterior diari citat- per les autoritats locals «amb una gran pompa, digna d'una estrella de rock». Narrà que l’acte va ser protagonitzat pel «líder independentista a l'exili forçat des de finals del 2017 per haver proclamat el independència» de Catalunya. Explicà als lectors que l'acte tingué una gran dimensió simbòlica perquè «és la primera vegada que un líder català a l'exili realitza una reunió política a Perpinyà». Va citar Nicolas Marty, professor d’història contemporània de la Universitat de Perpinyà, que explicava que la jornada viscuda «subratlla una continuïtat històrica entre aquestes dues parts (de Catalunya, nord i sud) i és un marcador de forta» catalanitat «per als Pirineus Orientals». Ho confirma «Daniel Camós, el delegat de la Generalitat de Catalunya a França» que «descriu a L’Express que és ‘un moment emocional fortament simbòlic per a molts’ catalans, que veuran l'expresident (Puigdemont) a pocs quilòmetres de la frontera, a qui Camós considera ‘un exiliat que va haver de fugir d'un judici injust’». Analitza que «sobre la base d’una identitat catalana a defensar, gairebé tots els representants polítics del departament es van assegurar de posar una catifa vermella a Carles Puigdemont, així com a Toni Comin, exministre català i Quim Torra, actual president de la Generalitat de Catalunya, que l’acompanyà durant la reunió independentista».
A Montpeller, el diari Midi Libre igualment destacà força l'acte protagonitzat per Carles Puigdemont: «l’expresident de la Generalitat, a l’exili des de fa més de dos anys, aconseguí aquest dissabte assumir el paper de líder» que «s’ofereix a la seva gent sota el sol del Rosselló davant desenes de milers de manifestants, que van venir per tots els mitjans dels quatre racons de la veïna Catalunya per cantar el seu nom en un aparcament, Carles Puigdemont (...) en un altre intent internacionalitzador de la seva causa, 'en l'àmbit català', aquesta vegada.» Contextualitza per als seus lector la clau política «de la diferència entre presos i exiliats, de vegades exagerada per part dels opositors als separatistes, que continua essent real. Una oposició encarnada per la competència política entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, el seu ex-número 2 al govern, líder d’Esquerra Republicana (ERC) i que va assumir el paper de líder (davant) del Tribunal Suprem (...) per l'absència de Puigdemont. La reunió de Perpinyà és encara més important» perquè aquest « 2020 l’enfrontament entre separatistes d’esquerra i dreta» es dilucidarà a les urnes: «si encara no s’ha fixat la data (electoral), no hi ha dubte que es convocarà una nova votació a Catalunya. Entre els dos socis de govern, els discursos divergeixen avui entre l’aposta d’una negociació amb els socialistes espanyols, feta per ERC, i la de l’enfrontament, mantinguda paradoxalment per una part dels hereus del partit de l’ordre català (Convergència)». Conclou el diari que«el ressò d'aquesta reunió donarà, en tot cas, pistes sobre les intencions reals dels electors» i que al capdavall «Puigdemont es juga el seu futur polític a Perpinyà».
Amb el títol «El míting gegant de Carles Puigdemont a Perpinyà» la web de la ràdio pública France Bleu donà complida informació als seus lectors de l’acte, destacat la gernació que hi acudí: «Una impressionant filera d’autobusos estacionats a l’autopista entre Perpinyà i Canet s’estirava per quilòmetres» i explicava que si bé «s’esperaven entre 70.000 i 100.000 persones» els càlculs dels organitzadors superaren amb escreix aquestes xifres: «calculen en uns 150.000 assistents» a «la reunió amb Carles Puigdemont» el qual «ha reivindicat la independència» de Catalunya. internacionalitzant de la seva causa".
La Depeche du Midi, editat a Tolosa de Llenguadoc, atorga igualment força espai en la seva web a l’acte protagonitzat per Carles Puigdemont a Perpinyà. Dona rellevància a la «gernació» reunida i al discurs de Puigdemont reivindicant «la independència de Catalunya» alhora que explica que « a 40 quilòmetres d’una frontera que va creuar, sense bitllet de tornada, fa més de dos anys», ara impulsa «un altre intent internacionalitzador de la seva causa (...) El seu primer objectiu és justificar l’estratègia de l’exili. Una opció per la qual va optar, com diversos dels seus antics col·laboradors, davant del contraatac madrileny que va seguir la proclamació (suspesa) de la República Catalana, l’octubre del 2017. L’estat central va empènyer els líders independentistes a escollir entre fuga i presó» i ara Puigdemont busca, segons entén el diari, «assumir el paper de líder messiànic de la independència» com «una necessitat imperiosa de lideratge» polític perquè està «exclòs de la taula negociadora oberta amb el govern socialista espanyol», i per això, a més d’explicar-se també en clau «d’eleccions» catalanes, «està revifant l’estratègia d’enfrontament» amb Madrid.
Le Figaro, editat a París, no fou l’excepció de la premsa en francès i per tant també dedicà molt d’espai digital a l’esdeveniment polític del dissabte a Perpinyà. Informà de la gernació que hi assistí i contextualitza més o menys igual que la resta dels mitjans citats, posant especial èmfasi en el fet que «a l’estil d’una gran estrella Carles Puigdemont, expresident de Catalunya i actualment eurodiputat» protagonitzà «un míting de caràcter independentista» que va merèixer «les crítiques de «l’exprimer ministre francès Manuel Valls, que ha parlat de ‘provocació’». Explicava que «s’han emprat (per transportar la gernació assistent) «més de 550 autobusos, 450 autocaravanes i uns 10.000 cotxes», tot, amb l’objectiu «de ser present i escoltar el míting independentista de Carles Puigdemont». Acompanyaren «l’expresident de Catalunya» altres dirigents «independentistes com ara Clara Ponsanti i Toni Comin», que, com Puigdemont -entre d’altres-, han estat perseguits «per la justícia espanyola en el marc de l’organització del referèndum, prohibit per les autoritats espanyoles, sobre l’autodeterminació de Catalunya l’octubre del 2017».
Liberation, per la seva banda, a més d'explicar el context polític a Catalunya, posà de relleu sobretot que «l’independentista català Carles Puigdemont, que va fugir a Bèlgica després de l’intent de secessió del 2017, reuní desenes de milers de simpatitzants a Perpinyà, al sud de França, a prop de Catalunya». L’assistència superà les expectatives i «almenys 100.000 dels seus compatriotes» (de Puigdemont) es desplaçaren provocant que «la ciutat de Perpinyà, amb 120.000 habitants, duplicà el seu volum» demogràfic per mor de la gernació que assistí «al míting independentista de Carles Puigdemont». Explicà, així mateix que «l’organització de l’esdeveniment és el Consell per la República, una estructura amb seu a Brussel·les que gestiona les activitats del president destituït el 2017 pel govern de Madrid, arran de la declaració unilateral d’independència» de Catalunya.
A l'altra bana de l'Atlàntic, The New York Times, fent referència a un despatx d’Associated Press, es feia ressò que «desenes de milers de persones que volen independitzar-se» d’Espanya «van celebrar una important manifestació a la frontera, al sud-est de França». L’objectiu era «cridar l’atenció internacional sobre la seva lluita, i la manifestació a Perpinyà tenia com a objectiu ser un espectacle de força. El lema de la manifestació era ‘La república al centre del món’, una referència a la república catalana desitjada». Explica el diari que «Perpinyà es troba a uns 200 quilòmetres per carretera de la capital catalana, Barcelona. La celebració de l'esdeveniment al territori francès va permetre assistir a l'expresident català Carles Puigdemont» que «és membre del Parlament Europeu i fugitiu d’Espanya després de declarar la independència catalana el 2017». Contextualitza que «l’aliança política de Puigdemont, Junts per Catalunya, competirà per votar amb altres partits separatistes a les properes eleccions regionals a Catalunya. No s’ha establert la data de les eleccions», encara. Destacà el rotatiu novaiorquès que Puigdemont feu un míting de fort contingut independentista i que advertí que «saben que no renunciarem i que no ens aturaran», entre les mamballetes i els crits dels milers d’assistents «que agitaven banderes pro-secessió de color vermell, groc i blau», finalitzant amb la sentència «Catalans, prepareu-vos. Visca Catalunya!».
A Moscou, RT-Russia Today– titulà que «Més de 100.000 persones es reuneixen per escoltar el líder català Puigdemont». Informava que "els partidaris de la independència de Catalunya es van acostar a la ciutat francesa de Perpinyà per participar en una enorme manifestació i per escoltar l'expresident català Carles Puigdemont parlant-los en persona per primera vegada des del seu exili. La petita ciutat del sud francès de Perpinyà està situada en el que els partidaris de la independència catalana consideren la Catalunya del Nord. Amb una població de 120.000 habitants, Perpinyà va presenciar de sobte com molts catalans inundaven els seus carrers. La ciutat, situada a 30 quilòmetres de la frontera francesa amb Espanya, es va convertir en l'escenari d'un esdeveniment polític,amb un discurs de Carles Puigdemont, l'ex líder independentista català que va fugir de la seva pàtria arran del malaurat referèndum del 2017». L’acte, segons explicava RT, fou un gran èxit de participació perquè «més de 100.000 persones es van unir a la manifestació en un aparcament del recinte firal de Perpinyà. Els organitzadors van situar fins a 150.000 com la xifra d'assistents. Alguns manifestants van anar a la ciutat el dia abans per no faltar a res. El nombre de persones que intentaven assistir a l'acte, organitzat per un grup anomenat Consell per a la República Catalana i encapçalat pel mateix Puigdemont, va ser tan gran que milers de persones van quedar bloquejades al trànsit a la frontera quan el líder independentista exiliat era a punt de començar el seu discurs». Destacà que el dirigent «es va comprometre a ‘no parar mai’» per assolir la independència i va fer una crida als seus seguidors a «mobilitzar-se i ‘preparar-se’ per a futures victòries: ‘L’Estat només sent la veu de les persones mobilitzades, per la qual cosa hem d'estar en un estat de mobilització constant’, afirmà».
Una vegada més, l'independentisme català troba un lloc important enmig de l'agenda política internacional.