Quin impacte consideren que ha tingut la presència dels exiliats catalans al Parlament Europeu?
Hem tingut moltes victòries importants. La idea és seguir per aquest camí el mandat vinent. Entenem que totes les victòries judicials a Europa són el que ha facilitat que finalment hi hagi l’amnistia. La contribució de l’exili a l’amnistia és decisiva. Les raons de l’amnistia les hem construït des de l’exili. Cada cop que un jutge europeu o el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides deia que l’Estat espanyol actuava de forma impròpia d’un estat de dret, posava les bases de l’amnistia. No és la feina concreta al Parlament, però per nosaltres l’estratègia judicial i la política són dues cares d’una mateixa estratègia. En la part de la feina al Parlament, d’entrada, l’arribada al Parlament ja va ser atípica. Vam haver de guanyar dos cops, primer per ser elegits i després perquè ens consideressin diputats. Això va ser una contribució. Després, amb el suplicatori també vam tenir una victòria important, perquè vam aconseguir que un 40% de la cambra, per acció o per omissió, no estigués a favor del suplicatori. Entenem que anem fent passos en la internacionalització de la causa. A part, hem treballat molt en l’agenda ordinària.
Confia tornar a territori català sota control administratiu espanyol aviat?
La idea és tornar per la investidura, tornar junts el president, jo i el conseller Puig.
Creu que les resolucions dels jutges arribaran a temps?
Espero que la llei estigui publicada, com toca, abans del 25 de juny. I els jutges han d’aplicar el que diu la llei, que és clar. No tindria cap sentit que els jutges esperin a no sé què per aixecar unes mesures cautelars que la llei diu que s’han d’aixecar. Els jutges no poden no aplicar una llei.
Un cop es publica l’amnistia al BOE, deixa de tenir sentit el Consell per la República?
No, en absolut. Això no vol dir que no s’hagi de reformular. Però, el Consell no és el Consell per l’amnistia. Té com a missió preservar el mandat de l’1-O i materialitzar-lo. Aquest mandat segueix vigent. Per tant, el Consell segueix tenint el mateix sentit que tenia. Ara, és veritat que el Consell ha estat molt unit en la seva narrativa a l’exili. Ara s’haurà de reformular. Hem de canviar d’hàbitat.
Van votar a favor del Pacte de Migracions i Asil. Algunes organitzacions de drets humans han dit que aquest pacte hi anava en contra. Per què el van votar?
No en vam votar a favor. Eren moltíssimes votacions, és una suma de moltes normes, de moltes lleis. En algunes vam votar a favor i algunes en contra, i en algunes ens vam abstenir. S’ha simplificat molt. Entenem que hi havia el reglament de Berlín que era la norma que fins ara ho regulava. En els punts que es millora el reglament, com en el tema de la solidaritat per repartir refugiats, vam votar a favor. En els punts en què les ONG, amb raó, diuen que hi ha risc que es vulnerin els drets dels migrants, vam votar-hi en contra.
Té la sensació que, veient el panorama pel mandat següent, era el millor pacte possible?
Això ens va influir. Hi ha millores insuficients, però anem a un panorama que els anys vinents seran més difícils. A vegades, la política exigeix un cert pragmatisme. El responsable era salvar les millores que es pogués.
Pot ser que també sigui més complicat aconseguir avenços en l’oficialitat del català?
No. Les eleccions al Parlament Europeu no tenen molta incidència. És una decisió només dels governs. És el consell d’afers generals de la Unió que ha de decidir per unanimitat incorporar el català. Per tant, les eleccions influeixen molt poc.
Tenen la sensació que el PSOE ja ha arxivat aquest tema?
No els deixarem. Si el PSOE vol la nostra cooperació s’ho ha de prendre molt seriosament. L’hem empès més lluny del que havia arribat mai cap govern espanyol, mai s’havia presentat la petició oficial. Mai un govern espanyol havia fer la feina diplomàtica que ha fet fins ara assessorat per nosaltres. Mai abans un govern espanyol no s’havia deixat assessorar per una força com Junts en aquesta qüestió. Mai un govern espanyol havia replicat la doctrina dels serveis jurídics del Consell Europeu. Quan diu que les llengües oficials han de ser llengua de tractat i sense una reforma dels tractats no es pot decidir l’oficialitat del català. Aquest argument és un argument espuri, erroni. Mai el govern espanyol no s’havia desmarcat de manera tan clara d’aquest argument. Això és gràcies a la nostra feina. Mai un govern espanyol no havia hagut d’assumir la tesi que no hi ha cap obstacle legal per l’oficialitat del català. Això ho ha aconseguit Junts. Però, com que la feina diplomàtica l’ha de fer el govern espanyol, nosaltres l’hem d’arrossegar. El govern ha de posar tots els seus recursos diplomàtics en joc, cosa que encara no ha fet.
Confien que ho farà?
Confiem que l’obligarem a fer-ho. Si no, perdrà el suport de Junts.
En un context amb la guerra d’Ucraïna de fons, creu que pot ser possible convèncer els països Bàltics que temen que això obri la porta a peticions d’oficialització del rus?
No, perquè ja hem explicat que les condicions que posarem perquè una llengua sigui oficial només les compleixen, pràcticament, el català, el basc i el gallec. Nosaltres tenim un reconeixement constitucional que no té pràcticament cap altra llengua. No estem obrint cap caixa de Pandora.
Quina posició ha de prendre, de cara al següent mandat, la Unió Europea pel que fa a la guerra d’Ucraïna?
Hi ha dues qüestions. La primera és que Ucraïna és víctima d’una invasió contrària al dret internacional públic i nosaltres sempre estarem del costat del dret internacional. Ucraïna té dret a l’autodefensa i nosaltres, si ens demana suport, tenim el deure d’ajudar. Pot semblar una comparació forçada, però és una mica com amb la República l’any 1936. Sempre hem retret a les potències aliades que no l’ajudessin més. Ara bé, crec que no s’estan fent tots els esforços diplomàtics que s’haurien de fer per obrir una negociació que porti a una pau justa. No podem anar a una pau a qualsevol preu.
Creu que aquest context hauria d’obrir la porta a alguna mena d’integració dels exèrcits europeus?
No tant pel tema d’Ucraïna, sinó perquè crec que és lògic, si estem pel procés d’aprofundiment del procés d’integració europea, que les polítiques de defensa, que els estats tenen per definició, es coordinin millor. El primer que hem de fer amb els pressupostos de defensa és que es mirin, que hi hagi economies d’escala, que vagin més coordinats entre ells. Per tant, crec que hem de fer passos cap a la creació d’una política de defensa comuna de la Unió.
Això vol dir augmentar la despesa militar?
Abans que això, el que hem de fer és augmentar l’eficiència de la despesa actual. Després ja veurem quins han de ser els següents passos.
Li preocupa que en aquest context hi hagi una investigació al Parlament Europeu per una suposada trama russa vinculada al Procés independentista?
Gens ni mica. L’única trama russa és la de l’extrema dreta, que cada vegada és més evident i hi ha més proves. Els més enemics de la independència són els més amics de Putin. La suposada trama entre l’independentisme català i el règim de Putin és una invenció indigna.
Quines són les prioritats de la UE pel mandat vinent segons Junts?
Nosaltres som molt clars a l'hora de dir que cal la reforma institucional i la modificació de la governança econòmica. Això és un paquet i l’altra gran prioritat és la lluita contra el canvi climàtic. Per què la governança econòmica i la reforma institucional? Perquè el benestar de la UE ens el juguem en una batalla geopolítica amb la Xina i els EUA per qui lidera el canvi tecnològic, la innovació. És com haver liderat o no la revolució industrial al segle XIX. La Xina i els EUA estan fent inversions trilionàries per impulsar aquest lideratge. La Unió Europea necessita urgentment doblar el pressupost de l’1 al 2%. Per això fan falta nous recursos i hem de culminar, també, la unió fiscal. Hem d’harmonitzar els impostos estatals, fonamentalment l’impost de societats, però això vol dir acabar amb els nostres pseudoparadisos fiscals. Estem parlant de coses molt grosses. També cal lluita contra el frau fiscal i els eurobons, que és un camí que hem començat a fer tímidament amb els bons Covid. Tot això és urgentíssim, perquè sinó Europa entrarà en decadència. Amb això estem donant molt més poder al govern europeu. Per poder-ho fer l’hem de dotar de legitimitat de manera més directa. Per tant, cal una elecció directa del president de la Comissió, que el Parlament Europeu tingui iniciativa legislativa, acabar amb la regla de la unanimitat al Consell Europeu en tot allò que té a veure amb la política fiscal. Són grans passos en la línia de la reforma institucional. Tot això pot sonar molt tècnic, però és urgent que en el mandat vinent siguem capaços d’avançar en això. La unió fiscal no només l’hem de fer per acompanyar la unió monetària, l’hem de fer per no perdre el tren de la innovació tecnològica. Això és urgentíssim, igual que la lluita contra el canvi climàtic perquè la natura no espera.
Un altre tema del mandat són les protestes de la pagesia. Creu que caldria revisar els tractats comercials de la Unió?
Crec que tenen tota la raó els nostres pagesos. D’entrada, pel que fa a la burocràcia. La PAC està pensada pel model de grans propietaris i grans latifundis. Però, a una estructura de petites explotacions familiars aquesta burocràcia l’ofega. Pel que fa al comerç internacional, calen clàusules mirall i reciprocitat. Els pagesos europeus no pot ser que compleixin condicions més estrictes que els seus competidors. Si ens obrim al lliure comerç, cal fer-ho amb regles.
Aquest mandat han estat eurodiputats independents. De cara al nou mandat, si Ciutadans perd la representació, es plantegen tornar a entrar al grup de Renew on hi havia abans el PDeCAT?
Junts no és el PDeCAT. Té tres corrents ideològiques. El corrent socialdemòcrata que es correspondria al grup S&D europeu, un corrent liberal que es correspondria al liberal i un corrent d’esquerres que es correspon al grup Verd i The Left. A partir d’aquí, el que prioritzarem a l’hora d’unir-nos a un grup és que assumeixin les nostres prioritats. I la nostra prioritat és que s’acabi amb la dobla vara de mesurar entre Espanya i altres països de la Unió. Que quan es defensi l’estat de dret a la Unió no es doni barra lliure a Espanya per reprimir a qui vulgui. Però, sobretot, implicar-se en el procés d’independència en el sentit de reconèixer el nostre dret a l’autodeterminació.
Intentaran incorporar-se a un d’aquests grups?
Dependrà de quins grups es formin i quins partits van a cada grup. Aquests últims anys, als no-inscrits, ens ho hem muntat bastant bé.
Pel que ens ha dit abans. entenc que confien que hi haurà un ple d’investidura del president Puigdemont. Li consta que hi hagi hagut contactes amb el PSC per estudiar la seva possible abstenció?
Hem demanat obertament al PSC la seva abstenció. El contacte és públic.
Les coses, a banda de demanar-les, normalment, en política, cal negociar-les.
Totalment. Aquí entenem que la decisió depèn del PSOE que és una mica qui decideix. Amb qui caldrà negociar, si de cas, serà amb el PSOE.
S’ha començat?
Entenc que estem tots centrats amb les eleccions europees. Jo tampoc he de contestar sobre això. Vull deixar que siguin els portaveus del partit o el secretari general els que parlin d’això.
Creu que el procés de renovació que obrirà ERC pot ajudar a acostar posicions amb Junts?
M’agradaria molt. La unitat és un mitjà. Si es fa al servei de la desmobilització, millor trencar-la. Però, si està al servei de procedir amb el procés d’independència, és molt desitjable. És difícil culminar el procés sense unitat. Sigui quin sigui el procés de renovació d’ERC, volem entendre’ns amb ERC per reprendre el procés amb més força.