Si un polític de Vox s'haguera passat aquests darrers dies per l'Aula Magna de l'edifici de la Nau de la Universitat de València és possible que haguera experimentat una incomoditat manifesta. Perquè en aquesta sala de sostre de fusta i reminiscències històriques, entre dijous i divendres, setanta científics procedents de tot l'arc mediterrani han aportat les evidències que tant disgusten a la ultradreta: aquelles que donen fe de l'existència de l'escalfament global i dels efectes multiplicadors que s'estan donant en tota l'àrea del Mediterrani. La veritat incòmoda del Mediterrani davant la qual alguns prefereixen aplicar la màxima del Don't look up, de la celebrada pel·lícula, dirigida per Adam McKay i protagonitzada per Leonardo di Caprio.
La trobada s'inscrivia en la I Conferència d'Experts sobre Canvi Climàtic i Territori en el Mediterrani Ibèric, convocada per la Universitat de València, i en la qual han participat set desenes de científics procedents d'universitats i centres de recerca de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Múrcia i Andalusia. El detonant de la mateixa ha estat la dana del 29 d'octubre passat, que va posar potes per amunt el centre del País Valencià, un meteorit en forma de barrancada que va vindre a manifestar la fragilitat del territori i els riscos que, per a la vida humana, té ignorar la ciència.
"Com a Universitat de València, teníem l'obligació moral, d'organitzar aquesta primera conferència on reunir els màxims experts en la matèria. Malauradament, els traumes col·lectius, els esdeveniments catastròfics serveixen perquè una part de la ciutadania tinga la percepció que aquesta és una qüestió rellevant", explica el catedràtic de Geografia, Joan Romero, coordinador, junt amb la també catedràtica, Ana Camarasa, d'aquesta primera conferència.
Les dues jornades han servit per posar de manifest moltes de les dades que, procedents de l'anàlisi empírica rigorós, ens obliguen a estar alerta. Dades com ara que en els últims quaranta anys el creixement de la temperatura de la superfície del Mediterrani ha duplicat l'increment de la temperatura general. Fins a 31 graus de temperatura es van arribar a registrar l'estiu passat prop de Mallorca.
Ana Camarasa: "Tan important és quant plou com com plou".
I això, que podria semblar una dada sense importància, té una afecció directa sobre el règim de pluges. Perquè si ve les pluges torrencials formen part intrínseca del sistema mediterrani, el que els científics detecten és un increment en aquesta torrencialitat. O cosa que és el mateix, les mateixes pluges però més concentrades. "Tan important és quant plou com com plou", explica la catedràtica de Geografia, Ana Camarasa, experta en el barranc del Poio.
Això, alhora, té conseqüències en el cicle hidrològic, en la mesura que complica la recàrrega dels aqüífers, que són bàsics en l'abastiment humà. Com que l'aigua cau en períodes de temps més curt, s'acumula en capes superficials i corre per la llera sense prou temps per infiltrar-se.
"La ciència objectiva, amb dades, utilitzant el coneixement, ens està ensenyant que el planeta s'ha escalfat i que els humans en som responsables. I això té conseqüències i ens hauria d'obligar a replantejar-nos la nostra manera d'estar en el món i consumir recursos", en opinió de Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i especialista en climatologia.
Les veus expertes demanen generar noves cartografies de risc per evitar tragèdies com les del 29 d'octubre.
Durant dos dies, de fet, els diferents experts que han participat han coincidit en la necessitat de transformar pautes de consum i de mobilitat, però també les dinàmiques que determinen la forma d'assentar-nos en el territori o de proveir-nos d'aliments. També la necessitat de, una volta conscienciats de tota aquesta fenomenologia, generar noves cartografies de risc i vulnerabilitat que eviten tragèdies com les del 29 d'octubre. "La reconstrucció s'ha de fer per millorar, no per repetir errors -va advertir Sofia González , tècnica de protecció civil de la delegació de govern de Múrcia-. Hem d'assumir que estem en un territori d'alta exposició".
La jornada d'aquesta setmana, a la Universitat de València, en tot cas, no queda ací. La voluntat dels coordinadors és condensar tots els coneixements en un document de recomanacions que es farà arribar tant al Congrés dels Diputats com als parlaments autonòmics, amb la voluntat que siguen tingudes en compte.
"No hi ha millor antídot contra el negacionisme que les evidències científiques. L'evidència és el contrari que la creença -explica Joan Romero-. Avui hem posat a sobre de la taula dades i, amb aquestes dades, volem contribuir a la transformació social".