Retorn literari

Joan Benesiu: «Hi ha un excés de passat, potser perquè no veiem clar el futur»

Autor de referència des que va irrompre fa una dècada amb Gegants de gel, Joan Benesiu (Alacant, 1971) va créixer amb Serem Atlàntida (2019). I novembre passat, al seu ritme de cocció lenta, va tornar amb Terminus (2024, Periscopi), novament per a indagar en la memòria i la història cultural, ara des de les nocions del fracàs i l’abandonament a través del fascinant relat d’Atlantropa, un projecte delirant. Un altre pilar d’un solidíssim edifici literari.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No parlen exactament del mateix, però veig Terminus com una prolongació de Serem Atlàntida, un reblar el clau sobre la memòria i els espais, en aquest cas arquitectònics, amb Europa com a teló de fons.

—Sí. Quan estava escrivint Serem Atlàntida hi havia prefigurada alguna part de la història de Terminus, tot i que no tenia el detonador, va vindre més tard. Són novel·les independents, clar, però que tracten els temes que em preocupen, es poden anar enllaçant les unes amb les altres. Fins i tot es pot anar més endarrere per veure les temàtiques que acaben configurant la meua obra.

Una ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi