Un cotxe va trucar a la porta amb violència. El vehicle havia estat arrossegat per un torrent d'aigua viscosa que transformava en devastació els obstacles que trobava en el seu camí desbocat. Vicent Olmos, ànima de l'Editorial Afers i veí de Catarroja (Horta Sud), va obrir sa casa. En observar aquell aiguat feroç, va fer mans i mànegues fins que, al remat, va poder tancar. L'editor no va poder salvar el baix en el qual residia, però la seua factoria d'assaigs i altres joies historiogràfiques va poder-se escapar del tarquim. L'altra cara de la moneda va ser per a GEA Llibres, distribuïdor de moltes editorials valencianes. Els seus magatzems van quedar inundats pel fang de la desolació.
Quan havien passat dos mesos i escaig d'aquella dana terrorífica i el sector editorial calculava l'impacte d'aquell aiguat virulent, es van encendre les alarmes. L'endemà del dia dels reis mags d'Orient, el món del llibre valencià va emetre un comunicat per advertir que la Fira del Llibre de València i la resta dels esdeveniments del món del llibre estaven en perill. «En començar l'any 2025 les entitats que signem aquest comunicat, en representació del sector valencià del llibre, volem manifestar la nostra enorme preocupació per la possible cancel·lació, o la celebració en condicions molt disminuïdes, dels principals esdeveniments anuals del món del llibre», assenyalaven.
«L'any 2025 pot ser, doncs, l'any en què es parle de la recuperació del món del llibre i la cultura, després dels efectes devastadors de la dana, però a la vegada un desert cultural i econòmic pel que fa a la celebració dels principals esdeveniments que podrien servir d'impuls al sector», refermaven per enumerar els actes llibreters que s'abocaven al terreny de la incertesa: la Fira del Llibre de València, que enguany hauria de celebrar la 60a edició, així com la de Castelló de la Plana; les Places del Llibre de la Fundació Full; la Fira de l'Edició que organitza l'Associació d'Editorials del País Valencià o els festivals València Negra i Vociferio.
En aquest escenari de terres movedisses, s'hi troben les Fires del Llibre Antic i d'Ocasió organitzades pel Gremi de Llibreries de Lance o el Festival i Fira de la Il·lustració Baba Kamo proposat per l'Associació Valenciana de la Il·lustració, així com altres programes de foment de la lectura i difusió de la literatura en la llengua del país. Era el cas de Llegir en Valencià, que gestiona la Fundació Bromera pel Foment de la Lectura, o els Premis Sambori que convoca la Fundació Sambori del bracet de l'entitat cívica Escola Valenciana.
«L'embolic ve provocat per la no-convocatòria de les ajudes a la difusió del llibre del 2024», afirma Àfrica Ramírez, presidenta de l'Associació d'Editorials del País Valencià i al capdavant de l'editorial Balandra. A principis d'aquesta setmana, el món editorial valencià denunciava que la conselleria d'Educació i Cultura, encapçalada pel popular José Antonio Rovira, «no oferia solucions amb garanties, tot i que la normativa vigent l'obliga a donar suport i aplicar mesures de promoció del llibre i de la lectura».
Sense festes del llibre?
El joc del Consell amb aquest suport públic al món del llibre del País Valencià era una estocada per a la indústria literària. «La Fira de Llibre costa 275.000 euros, i les ajudes aporten al voltant de 200.000 euros. Sense aquests diners, no hi ha possibilitat de fer una fira en condicions», expressa Juan Pedro Font de Mora, president del Gremi de Llibrers de València. «El temps corre i per organitzar la Fira del Llibre s'ha de començar a contractar ja. I no ho pots fer si no tens l'ajuda que cobreix les despeses de l'any anterior. És un peix que es mossega la cua que només compta amb la solució de la convocatòria d'aquestes ajudes», desenvolupa Ramírez.
«Com a l'esdeveniment amb més volum de vendes del sector, la Fira del Llibre podria ser clau en l'any de recuperació de la dana. A la Fira, de fet, es podrien trobar llibreries que encara no han pogut obrir les portes, la qual cosa significaria un impuls definitiu per a la seua recuperació», reflexiona Font de Mora, qui llança aquesta pregunta: «Com es pot parlar de recuperació de les llibreries, si no se celebra el principal esdeveniment anual on es venen els llibres?». «S'ha de tenir en compte, a més, el dany pel que fa a la reputació de la cultura valenciana que representaria la no celebració de la segona fira en importància de l'Estat espanyol», alerta.
La Fira del Llibre de València, com enumerava el sector editorial, no seria l'única festa literària amenaçada. «A conseqüència de la incertesa generada per la no convocatòria de les ajudes, l'entitat ha hagut de prendre una decisió dràstica, com és la d'aturar l'activitat prevista per al primer terç de 2025. Aquesta mesura afecta la Fira de l'Edició, un esdeveniment que l'any passat va tenir lloc amb gran èxit a la plaça de la Reina», apunta Ramírez. «Es tracta d'una situació insostenible. Les autoritats valencianes han de prendre mesures immediates per garantir la continuïtat de les ajudes, fonamentals per al desenvolupament del sector editorial valencià», insisteix.
«El Festival València Negra, que se celebra des de fa dotze anys a la ciutat de València amb la presència de destacats autors i autores internacionals, pot veure reduïdes dràsticament les seues activitats», incorporaven en aquella denúncia el món editorial valencià. «Ens veurem obligats a reduir significativament els actes del festival. En realitat, l'hauríem de cancel·lar, cosa que no hem descartat del tot. Com pot sobreviure un festival que perd 50.000 euros en una edició davant la manca del suport que fa anys que rep? Ja hem hagut de rebutjar la presència de dos grans autors internacionals perquè no podem assumir la despesa», lamentaven des de l'organització.
L'Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana també activaven les sirenes de la preocupació pels dubtes de viabilitat d'organitzar el Festival i Fira del Llibre Il·lustrat Baba Kamo, previst per a desembre de 2025. «El més preocupant és que l'associació veu perillar la seua estructura, es poden perdre llocs de treball i, en conseqüència, la capacitat per a complir amb les seues tasques», avisaven des de l'Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana.
La gestió del Govern valencià provocava que la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura anunciara l'ajornament de la celebració dels Premis Fundació Bromera 2025, prevista per al pròxim 22 de febrer. Encara més, insinuaven que la campanya «Llegir en valencià» podria trobar-se amb la mateixa sort. «Sense el suport institucional i el patrocini de la Generalitat Valenciana, no només es veurà compromesa la campanya, sinó també el futur de més d'un centenar de professionals del món de la cultura, incloent-hi escriptors, il·lustradors, correctors i empreses del sector editorial i audiovisual», subratllaven des de la direcció de la fundació editorial.
L'amenaça de la precarietat
La incertesa envers la convocatòria de les ajudes no sols amenaça celebracions fonamentals per al negoci de l'univers literari valencià, sinó que projecta núvols carregats de precipitacions sobre «la mateixa estructura de les entitats del sector perquè depèn en bona part de les ajudes cancel·lades». «Han quedat sense convocar les ajudes a la difusió del llibre i la lectura, que comptaven amb més d'un milió d'euros, i les ajudes a la participació en fires internacionals», retreien al Govern valencià del popular Carlos Mazón, atrapat per la seua gestió del temporal.
«Estem parlant que la Fira del Llibre de València està en perill perquè no podem assumir més despesa i, de fet, ja hem hagut de prescindir d'una part del personal, així com un projecte d'un festival de poesia serà molt reduït i la Plaça del Llibre l'hem fet amb dimensions mínimes. Però no sols: les organitzacions tenim una part d'estructura que es pot veure amenaçada perquè aquest esdeveniment se celebren i buscàvem la seua professionalització», radiografia Alicia Sellés, màxima dirigent de la Fundació Full. «Sense aquest suport públic marcat legalment, tenim menys capacitat de treballar, més eventualitat i menys professionalitat», remarca.
L'actual administració valenciana manca «d'un marc de treball, ni disposa d'un pla de foment de la lectura i del llibre», segons critica la presidenta de la Fundació Full pel Llibre i la Lectura. «Comptem amb un marc legal, però manquem d'instruments de planificació. Aquest marc legal, però, estableix que la Generalitat Valenciana ha de donar suport i treballar amb el sector per la difusió del llibre. I, precisament, és el que s'havia fet des de fa anys i anys, des de la promulgació de la llei de Llibres, amb la convocatòria de les ajudes ordinàries a la difusió. Es tracta d'unes ajudes xifrades en vora un milió o un milió i mig d'euros», explica.
«Altres ajudes ordinàries a biblioteques no han eixit perquè durant l'època de Vox volien revisar els percentatges de valencià», introdueix sobre l'herència de la gestió de l'extrema dreta. De fet, i a l'empipament per la no-convocatòria d'aquestes ajudes, se sumava «una retallada en les ajudes nominatives a entitats com ara la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i la Fundació Full» durant l'etapa de comandància del departament de Cultura de Vox, amb el torero ultradretà Vicente Barrera com a conseller.
La promesa del Consell
Amb el PP havent assumit la conselleria arran de la sortida dels reaccionaris de l'executiu valencià, «s'ha donat un procés erràtic», en opinió de Jan Brugueras, de l'Editorial 3i4. «Al novembre, es va convocar al sector per a dir-nos que no hi hauria ajudes extraordinàries per la dana arran de la manca de fons i el llegat rebut del primer any de gestió de Vox, així com que els ajuts ordinaris tampoc sortirien. Aquells anuncis van emprenyar força el sector, el qual s'hi va tirar a sobre de la Generalitat Valenciana», relata.
El cabreig va derivar en la convocatòria, segons narra, d'una altra reunió al desembre. «Fou quan ens van dir que farien un ajut a la reimpressió, que va sortir a final de mes. Han tardat dos mesos a donar resposta al pla d'ajudes extraordinàries, però continuen sense donar una solució a les ajudes ordinàries de difusió. La sensació que tenim és que el sector del llibre no és prioritari per al Govern valencià, i només hi actuen per la pressió de tots els agents de la cadena del llibre», percep. «El dijous vam tenir una reunió amb el director general de Cultura, Miquel Nadal, qui coneix el sector i ha mostrat una voluntat de solucionar el problema», indica Ramírez.
Nadal, de fet, va traslladar en aquella trobada que «ja treballa en una nova convocatòria d'ajudes en 2025 en la qual s'incrementen les subvencions i que, a més, tinga la capacitat d'acreditar despeses assumides en exercicis anteriors, tenint en compte la situació singular que s'ha viscut en 2024 pels danys ocasionats en el sector per la riuada del 29 d'octubre». «El compromís del Govern valencià per oferir solucions que permeten la convocatòria de les ajudes a la difusió i el foment de la lectura és ferm», va manifestar, així com va prometre l'estudi d'un canvi del model d'ajudes.
«Una de les coses positives de la reunió va ser la voluntat per rectificar un sistema que és perniciós, ja que les ajudes del 2024 serveixen per a pagar les despeses de 2023 i dels tres primers mesos del 2024. L'objectiu seria tornar a un sistema d'ajudes a l'any real de les activitats. Des de la conselleria, ens van assegurar que les ajudes de difusió del 2025 eixirien abans d'hora, com a tard a juny, i que inclouran els ajuts no convocats del 2024», exposa Font de Mora. «Si fas uns càlculs de les ajudes pendents de convocar, la quantitat hauria de fregar els 3,5 milions d'euros. Ara bé, s'ha de veure si la voluntat del director general es materialitza en fets», puntualitza.
Segons afirma el president del Gremi de Llibrers de València, la Generalitat Valenciana va transmetre al sector que «hi havia vies perquè se sufragaren despeses concretes de les fires a través d'uns fons que disposen les administracions». «Cal veure si aquestes promeses es tradueixen en realitat. No debades, hi ha el problema de la negociació dels pressupostos del 2025 i la possibilitat que es prorroguen», reflexiona. «El 2023 va ser l'any de les retallades i el 2024 l'any de no convocar les ajudes. Ara, arran de les nostres queixes, sí que s'han preocupat. Han fet moltes promeses, però, de moment, no hi ha res en ferm», desconfia Sellés.
«El problema és que no hi ha una política de suport al món del llibre, ni tampoc unes línies definides de treball al conjunt del sector cultural. Estaria molt bé seure i plantejar un pla del foment de la lectura i el llibre», demana la presidenta de la Fundació Full. El thriller de les ajudes públiques al món editorial valencià encara compta amb pàgines en blanc pendents d'escriure. Seran els següents capítols d'una novel·la marcada per la intriga i la incertesa.