La Fundació de l’Espanyol Urgent (Fundéu), promoguda per la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i l’Agència EFE, ha escollit dana com la paraula que resumeix 2024. La de 2023 havia estat polarització, i la de 2022, intel·ligència artificial, de la mateixa manera que la de 2021 fou vacuna, i la de 2020, confinament.
És tan indiscutible que dana mereixia el títol de paraula de l’any com podria haver-ho estat ventorro. De fet, no hi ha cap restaurant més conegut a tot l’Estat des que es va saber que el president de la Generalitat Valenciana hi va passar les hores clau del 29 d’octubre passat, quan encara era a temps de llançar un avís a la població per a evitar una allau de cadàvers.
Carlos Mazón va iniciar 2024 assajant el paper d’influenciador a les xarxes socials, va veure com en ple estiu Vox trencava el seu matrimoni de manera imprevista i l’ha acabat reclòs entre les parets del Palau ¡ a conseqüència d’una dana que ha provocat 223 víctimes mortals, a les quals cal sumar els tres desapareguts que potser no apareixeran mai.
Costa de creure que l’any nou serà tan convuls com el que acabem de deixar enrere, però no està gens clar que Carlos Mazón puga acabar 2025 com a president. Una eventual investigació judicial per la seua passivitat durant el dia D o qualsevol informació que contradiga la versió oficial sobre el dinar que mantingué amb una periodista aquell migdia el conduiran, segurament, a una dimissió forçada pel seu partit.
Mazón, com un funàmbul, camina sobre el filferro d’una majoria parlamentària insuficient i la sensació que Alberto Núñez Feijóo no li perdonarà cap més errada. El president del PP ja ha arrencat el seu compromís de no optat a la reelecció —en principi, les eleccions valencianes s’han de celebrar en maig de 2027— si fracassa en les tasques de reconstrucció.
En aquest sentit, ja fa setmanes que el cap del Consell ha passat a l’ofensiva. Després d’un estat de xoc que va allargar-se la setmana posterior a la catàstrofe, a partir de la segona va començar a marcar distàncies amb l’executiu estatal i darrerament; fins i tot, critica sense embuts l’actuació de la delegada del Govern al País Valencià en la jornada clau. Molest per l’exigència del tiquet d’El Ventorro per part de l’oposició, el PP ara demana el tiquet del dinar de Pilar Bernabé el 29 d’octubre i Mazón li retreu que va incorporar-se a les reunions del Cecopi 11 hores més tard que ell.
En efecte, Bernabé no va seguir in situ les reunions del màxim òrgan d’emergències fins al dia 30 al matí, però durant tota la jornada anterior va estar permanentment connectada per via telemàtica —excepte una misteriosa desconnexió, de 18 a 19 hores, que la Generalitat atribueix a una errada tècnica— després d’haver anul·lat un viatge que tenia previst a l’agenda.
Mazón i el seu equip han conclòs que els convé passar a l’ofensiva. És una jugada que amaga riscos, perquè la incompareixença del dia decisiu —tan lligada a la paraula ventorro— situa el president valencià contra les cordes. A més, a la direcció federal del PSOE li agrada confrontar directament amb ell. Entenen que és un líder desacreditat i que els seus atacs —ara, directes contra Bernabé, a qui Sánchez ha elevat al número 4 de la cúpula socialista— encara el deixen més en evidència.
Però Mazón no abandonarà aquesta estratègia a tot o res. La que l’ha dut a afirmar que “no es pot arribar tard a un òrgan al qual no es pertany”, en referència al Cecopi, o a exigir el tiquet del dinar del 29 d’octubre del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo.
El ben cert és que ningú no entén que Mazón no fera acte de presència al Cecopi fins passades les 19 hores, entre altres coses perquè l’Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet) mantenia l’alerta roja a la província de València des de bon matí. Provar d’aigualir la seua responsabilitat com a màxima autoritat dels valencians no sembla, per tant, una tàctica encertada.
El militar i els pressupostos
El desenllaç del pronòstic reservat que ara presenta el cap del Consell també dependrà de les capacitats —o no— del tinent general retirat Francisco José Gan Pampols, a qui ha situat en la Vicepresidència Segona, que té encomanada la cartera de la Recuperació Social i Econòmica. Fins ara, sobretot, ha fet parlar el seu sou, que superarà el del mateix Mazón gràcies a una reforma legislativa que així ho permet.
De les seues aptituds per a la missió assignada, en sabrem al llarg de l’any, però el seu perfil fins i tot genera dubtes en les files populars. Ara fa dues setmanes ja mostrava la seua estupefacció per la legislació urbanística. En concret, la que ha possibilitat la construcció d’edificis en zones inundables. Una asseveració que contrasta amb la decisió recent del PPCV —amb el suport de Vox— per a reduir la distància mínima a la qual es podran aixecar hotels: dels 500 metres de la norma anterior als 200 d’ara.
Gan Pampols ha lamentat la situació en què es troben, dos mesos després de la dana, els municipis que van resultar-ne més colpejats. Les piles de milers i milers de cotxes en estat ruïnós, esperant el seu trasllat, són demostratives de la feina que resta per fer. Però mentre el vicepresident segon demana calma i diu que no es pot anar més de pressa, Mazón delega la responsabilitat en el Govern de l’Estat. Un modus operandi en què té previst insistir tant com calga, ja siga per l’arribada insuficient de diners o per la poca diligència dels diversos ministeris a l’hora d’executar les obres de reconstrucció a escometre.
Tanmateix, just després de la catàstrofe, Mazón va agrair a Sánchez el contacte permanent que havia mantingut amb ell a través de WhatsApp, fins al punt de dir-li, textualment, “querido presidente”, una expressió que més de dos mesos després continua provocant, en els seus socis tàcits de Vox, una reacció homologable a la de la llum en el comte Dràcula. Al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, Mazón li va agrair obertament la predisposició a enviar més i més efectius a la zona: “Segons va actualitzant-se la radiografia de les necessitats, es reclamen les aportacions corresponents; ahir vam reclamar-ne 500, avui tornem a reclamar-ne 500 més, i vull agrair la predisposició del ministre, perquè així que es reclamen, venen”.
La presumpta desatenció de l’executiu espanyol, doncs, entra en contradicció amb les paraules del president valencià. Siga com siga, al PP valencià pensen que batallar amb el Govern Sánchez els permetrà compactar un electorat ara com ara difús —les enquestes asseguren que el 78% dels valencians, entre els quals la majoria de votants del PPCV, reclamen la dimissió de Mazón— per l’odi que genera l’inquilí de la Moncloa. Una mena de mal menor.
No debades els socialistes no tenen moltes esperances d’incrementar els seus suports al País Valencià per les deficiències del PPCV en la crisi. El gran beneficiat per l’esquerra, segons apunten els estudis demoscòpics, seria Compromís, que segurament acabarà 2025 —per fi, després de 14 anys de cohabitació i de llargues converses per aconseguir-ho— com una federació de partits. Dels moments de tensió elevada i de crisi dels partits tradicionals, Compromís sempre n’ix ben parat.
La desaparició —o aparició a través del plasma— de la secretària general del PSPV, Diana Morant, ha permès que Joan Baldoví, el síndic de la coalició valencianista, guanye protagonisme. Ell i Bernabé han estat els principals abanderats de l’oposició en aquesta crisi. La posició de ministra, com era d’esperar, comporta complicacions a Morant a l’hora de desenvolupar la funció opositora al País Valencià.
En qualsevol cas, unes hipotètiques eleccions avançades col·locarien socialistes i Compromís en una posició complicada. Bernabé podria superar Morant en popularitat i Baldoví, que no tenia previst repetir en els comicis següents, podria ser de nou el cap de cartell de la coalició.
La política valenciana travessa un moment tan incert que ni tan sols l’aprovació dels pressupostos és garantia de res. Morant va avançar que el PSPV hi votaria a favor per responsabilitat i en favor de la reconstrucció necessària, però més endavant ha matisat, i molt, la seua postura. Mazón compta amb Vox, la formació que va abandonar-lo l’estiu passat, però que, a les Corts valencianes, ja ha dit que farà prevaldre la governabilitat... Tret que la direcció estatal del partit, com va passar aleshores, ordene una altra cosa.
En cas de no aprovar els comptes públics i de quedar en una minoria flagrant, o en cas que aparega qualsevol informació que altere notablement la versió oficial del famós dinar del 29 d’octubre, uns comicis anticipats no serien descartables. O l’elecció d’un nou president per a les Corts, que seria, si Vox ho acceptara, María José Catalá, l’actual alcaldessa de València. A diferència d’abans de la dana, en què abundaven les fotografies junts, des de llavors no se n’han fet cap. Com si ell fora radioactiu i com si ella estiguera preservada per a una possible successió.