Entrevista

Magda Oranich: «Hi haurà condemna forta, però no tot el que demanen»

Magda Oranich i Solagran (Barcelona, 1945) és una de les persones que donen suport a l’equip legal dels presos polítics independentistes. La seva trajectòria en defenses de judicis polítics va ser intensa, sobretot, durant el tardofranquisme. “Em passava la vida a les presons i vaig assistir a penes de mort i al que vulguis”, explica mentre reconeix que no esperava tornar a trobar-se visitant amics i clients a les presons. La seva condició d’advocada i la seva experiència fan que tingui una intensa relació amb els polítics que són a Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses que, assegura, “fa setmanes que només pensen en el judici”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al seu despatx, Magda Oranich mostra els permisos per entrar a les presons. I assegura que sempre es coordina amb els advocats que lideren el procés. “En el moment actual, hi ha molt bon rotllo i companyonia entre les defenses”, adverteix quan treuen el cap les polèmiques que han sorgit els darrers mesos. Valora, doncs, que “hi ha un molt bon equip d’advocats aquí i també a Europa”.

La tasca, però, és ingent, i Oranich és testimoni que els advocats necessiten “molts consells de tothom, conèixer la legislació internacional, traduir... tot el que calgui és poc”. Ella, doncs, forma part d’aquest equip de suport, perquè “tota ajuda és poca i serem molts advocats els que col·laborarem en tot el que ens demanin els advocats titulars. És un judici que serà tan llarg que potser alguns dels advocats algun dia no es trobi bé i haurà d’entrar algú del seu equip”.

El que més comptarà d’aquesta ajuda, pensa ella, serà l’experiència en judicis polítics que “els advocats més joves no tenien”. “Teòricament, en democràcia no hi ha d’haver judicis d’aquesta mena”. Rebutja equiparar la situació amb la del tardofranquisme. No obstant això, manifesta que “hi ha hagut situacions que ho recorden massa”. “Mentalment m’he plantejat si ho estava somiant o era veritat”. A banda d’això, afirma que els advocats “estan fent una defensa excel·lent”.

En l’àmbit estratègic, manifesta clarament que es tracta d’un judici polític, però alerta que “sempre he aconsellat que tècnicament s’han de fer les coses bé. Això ha d’anar a tribunals internacionals”. Reivindica equilibri entre la tècnica i la denúncia que demanen els presos. “En la meva època en dèiem processos de ruptura. Jo sempre recomanava una defensa tècnica, perquè la gent fa falta al carrer i no a les presons”, recorda. Tanmateix, assegura que, quan cal seguir una estratègia de denúncia, és molt diferent “denunciar una situació injusta --convocar un referèndum no és delicte-- i l’altra és que diguis el nom del porc”. Adverteix que, malgrat que des de fora la gent té ganes de trencar-ho tot, “un dia de presó és un dia de presó”. El quid de la qüestió “no és tenir por i jurar la Constitució, sinó reivindicar el que s’ha fet”. “En un país democràtic es pot opinar”, sentencia.

 

Judici polític

No es vol posar, però, en les estratègies concretes, perquè “depenen dels advocats i els acusats”. Assenyala que, tal vegada, la decisió dels presos és reclamar els seus drets i denunciar la situació. Creu, a més, que “hauria de ser molt fàcil que no es condemni per rebel·lió, perquè tècnicament és molt difícil de sustentar. Des d’un punt de vista democràtic trobaria inconcebible que s’apliqués la rebel·lió i la sedició”. Assenyala que cap dels tribunals internacionals no ha donat lloc a aquests supòsits.

Una altra de les claus, segons l’advocada, serà el suport del dret internacional i els tractats signats pel mateix Estat espanyol i que recull la Constitució. “Hi ha molt camp a recórrer des del punt de vista democràtic”.

Entre les qüestions que grinyolen, segons Oranich, hi ha el fet que fins a quatre jutjats estiguin investigant la causa del primer d’octubre. “És demencial que hi hagi tants judicis diferents per una mateixa causa”. Assegura, irònica, que necessitarà tornar a estudiar dret processal perquè quan va fer-ho no es deia res d’aquesta possibilitat. “Què hi feia el jutjat 13 de Barcelona investigant? Ha comès tota mena d’irregularitats. A més, què fa un tribunal jutjant una cosa que ja investiga un altre? En qualsevol cas, quan un tribunal rep una cosa que porta un altre, li ho envia. No s’ho queda dos anys, com ha fet el 13”, detalla l’advocada. Assenyala, a més, que els altres tribunals esperaran que resolgui el Suprem per seguir la seva doctrina.

 

A la sala

Els primers dies de judici, Oranich creu que seran importants perquè en les qüestions de previ pronunciament “es plantejaran moltes irregularitats del Suprem”. Per a la premsa, però, el més important seran les declaracions, detalla. “Nosaltres mirem coses molt tècniques que són molt importants, però la gent no n’entén tant”, diu l’advocada. Per contra, amb les declaracions, es pot arribar més al públic. I creu que els polítics “ho faran bé, tot i que els judicis provoquin nervis”, i afegeix que “tots tenen un nivell molt alt. La gent s’embolica declarant, però ells no ho faran”.

Pel que fa a les preguntes que podran contestar, ella recomana fer-ho a les de la defensa, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. “Les de Vox, no les respondria. Què hi pinta allà? Ara, com ja s’ha vist, alguns responen a Vox i d’altres no. Potser, alguns advocats els diuen que responguin només les defenses”, concreta. A més, creu que no respondre pot ser la manera de rebutjar la presència de Vox. I també subratlla el fet que “Joaquim Forn està a la presó per culpa de Vox. No es pot deixar en presó a ningú si com a mínim una acusació no ho demana. Quan havia de sortir en llibertat provisional, ni la Fiscalia ni l’Advocacia van demanar que no sortís, ho va fer Vox”. Així, argumenta que “no és baldera l’existència de Vox. A part que s’han fet famosos per les acusacions, mentre una acusació continuï demanant una pena molt alta, encara que la Fiscalia rebaixés, el Tribunal li pot fer cas”.

Oranich es refereix també als magistrats del Suprem. “S’ha parlat molt si el Govern del PP mantenia relació amb ells o els donava instruccions. Jo no ho crec, no calia”, considera l’advocada, que pensa que la seva línia política, de base, ja concorda amb el que esperava l’espanyolisme més abrandat.

Ara bé, a parer seu, no cal esperar actuacions molt sortides de to, atès que molts magistrats “intentaran que les coses estiguin formalment ben fetes” en tant que serà un judici que “veurà tot el món”. Si ella estigués al seu lloc, diu, “estaria molt preocupada per la meva reputació europea”.

Reconeix, també, que amb el canvi de govern a l’Estat espanyol pensava que hi hauria canvis també en els criteris de la Fiscalia. No han arribat, tot i que, segons expressa, li “consta que s’ha intentat”.

Malgrat tot, Oranich assegura que “la condemna no està escrita” i que “el judici serà molt important”. Ella, que es declara optimista, pensa que “hi haurà condemna, i forta, però no per tot el que estan demanant”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.