A la memòria dels Estats Units d'Amèrica, quedarà per sempre aquell dia de reis. Un 6 de gener de 2021, amb Joe Biden elegit com a president de la potència mundial, que va sacsejar el món. Una multitud de reaccionaris i de fanàtics del trumpisme irromperen al Capitoli, el cor de la democràcia estatunidenca. Ho feren esperonats per un Donald Trump que repeteix com a candidat dels republicans a la Casa Blanca i que ha estat reelegit com a comandant en cap del país que ha exercit des de fa dècades com a líder mundial.
«El retorn de Trump a la Casa Blanca dona una imatge inquietant de la societat americana pel fet de deixar-se seduir per un personatge sinistre d'aquestes dimensions i confirma la consolidació d'allò que estem veient al món occidental: el desplaçament de la democràcia liberal cap a l'autoritarisme postdemocràtic», expressa en conversa amb aquest setmanari l'intel·lectual Josep Ramoneda. «Es tractarà, paradoxalment, d'una democràcia guiada pel principi de l'autoritarisme, que a poc a poc s'imposarà, i on les llibertats seran una simple aparença», agrega.
El filòsof, de fet, adverteix de la concepció de la democràcia d'aquells multimilionaris que han donat suport a Trump, com ara el llibertari Peter Thiel: «Aquest magnat diu que la llibertat és incompatible amb la democràcia. Em sembla que aquesta afirmació explica molt bé com aquests magnats entenen les coses, com conceben que la democràcia pot ser un obstacle a la seva idea de llibertat». «Advoquen per una llibertat que beneficia els seus interessos econòmics i menysprea la població», subratlla.
L'alineament amb Trump no sols d'homes extremadament rics, sinó també d'àmplies capes socials dels Estats Units d'Amèrica tindria un factor estructural: el pas del capitalisme industrial al capitalisme digital i financer. «És un canvi que s'ha accelerat en els darrers anys. Vivim en unes dinàmiques d'acceleració desconegudes a l'espècie humana, ja que les grans transformacions que s'han produït a la societat han estat marcades per les innovacions tecnològiques. Aquests canvis s'havien donat progressivament, però d'ençà de la caiguda dels règims soviètics, hem entrat en una fase d'acceleració tecnològica brutal. De fet, està canviant l'actual sistema capitalista», exposa.
«El capitalisme ja no és industrial i em sembla que no ens volem prendre seriosament les seues conseqüències. Abans, amb el capitalisme industrial, el propietari i els treballadors sempre tenien contacte, es veien, i això tenia la seva importància. Ara bé, un dels trets més importants d'aquest capitalisme era l'articulació d'un sistema de comunicació fonamentat en la premsa escrita, la ràdio i la televisió», descriu. I apunta: «Ara estem immersos en un sistema de comunicació digital, on la diferència entre veritat i mentida es fa cada cop més difícil, on les falsedats es propaguen a una velocitat exponencial, atrapant moltíssimes persones».
L'antiga divisió entre burgesia i classe obrera també hauria saltat pels aires: «La fractura social és extraordinàriament diferent. Està conformada entre un reduït grup de gent amb una gran quantitat de poder i un altre espai social menys articulat, cada vegada més en mans d'aquest univers digital». «Les fractures socials són tan grans que l'extrema dreta està capitalitzant la desesperació. Tenen un cert èxit i una certa capacitat d'arrossegar sectors significatius de les classes populars. És la conseqüència de com la democràcia liberal deixa cada vegada més gent a la intempèrie», complementa, encara que considera «incomprensible que un personatge condemnat per 34 delictes», en al·lusió a Trump, «tingui opcions de guanyar».
La victòria del candidat republicà no serà innòcua per a Europa. El seu triomf, segons avisa, atorgarà força a l'extrema dreta present al Vell Continent i, fins i tot, «afavorirà el desplaçament de totes les dretes suposadament tradicionals cap a posicions autoritàries». «A Europa, l'extrema dreta ja ostenta bastant poder, com ara el govern d'Itàlia. A més, no s'ha d'oblidar que el president francès, el campió del liberalisme Emmanuel Macron, ha entregat el seu govern a Marine Le Pen, qui tindrà la capacitat de fer-lo caure, en lloc de buscar un acord amb l'esquerra», recorda.
«Són fenòmens que no deixen de tenir el recordatori del creixement del feixisme i el nazisme. Som a una altra època, sí, però tampoc podem pensar que les democràcies viuen un moment eufòric: al món, només el 30% dels habitants viuen en règims més o menys democràtics», remarca. I llança un avís sobre com una victòria de Trump provocaria que «Rússia se'n surti amb la seva» a la guerra d'Ucraïna. «La complicitat entre Trump i Putin pot generar complicacions serioses a Europa», referma.
Contra el negacionisme climàtic
Amb el canvi climàtic mostrant les seues conseqüències més tràgiques a les comarques del centre del País Valencià, l'intel·lectual carrega contra «l'obsessió que hi ha per part de molts poders en desacreditar el canvi climàtic». «Ho estem pagant», lamenta. «Si les autoritats valencianes del PP haguessin sigut conscients de l'impacte i dels riscs del canvi climàtic, les conseqüències de la destrossa no serien tan greus». «Ara bé, durant anys, s'hi van dedicar a permetre la construcció i l'ocupació del territori sense control, ni cap mena de limitació», afegeix.
«Hi ha molt d'esforç per negar el canvi climàtic, ja que acceptar aquest fet científic implica que s'han de prendre decisions que no faciliten els interessos de gent important i de poder», censura. I remata: «El canvi climàtic ja està aquí, i amb les dades actuals, i amb els comportaments que tenim, hi ha més risc de reviure tragèdies com aquesta. I el més preocupant de tot: hi ha pocs indicis de reversió».