—Dimarts, el centre del territori va viure un episodi climàtic extraordinari. Aquest tipus d’episodis són recurrents a la tardor en el context del clima mediterrani. En quina mesura aquest episodi s’inscriu en la lògica climàtica d’aquesta zona?
—Evidentment, aquest és un tipus de fenomen meteorològic que esperem a la tardor. Entre setembre, octubre i novembre hi ha alta probabilitat que es produïsquen fenòmens que comporten precipitacions molt altes. És un fenomen recurrent que sol tindre conseqüències socioeconòmiques molt rellevants. En aquesta ocasió la magnitud de l’esdeveniment ha sigut extraordinària, sobretot per les conseqüències socioeconòmiques.
—En quina mesura aquest episodi és equiparable a la riuà de 1957 o a la pantanada de Tous?
—S’ha de tenir en compte que l’esdeveniment encara no ha finalitzat i que caldrà esperar que finalitze per valorar-lo en tota la seua magnitud. Siga com siga, és evident que es pot considerar com un dels tres fenòmens més grans que han assolat la regió. Pot comparar-se al d’octubre de 1982, quan van caure aproximadament 900 litres per metre quadrat a Cortes de Pallars, o al de 1987, quan van caure al voltant de 800 litres per metres quadrat a la Safor. En aquest cas, el que més crida l’atenció és l’impacte socioeconòmic derivat del fenomen meteorològic.
—En tot cas, en quina mesura l’escalfament del Mediterrani pot haver incidit en la gravetat del fenomen?
—Aquesta és una qüestió molt rellevant, en la qual cal incidir. Una qüestió és assignar un fenomen al canvi climàtic. Aquesta relació directa no la podem afirmar. Hi ha una ciència que es diu ciència d’atribució que investiga aquesta qüestió. La pregunta que ens fem és: si no haguera existit el canvi climàtic, l’esdeveniment s’hauria produït? O s’hauria produït amb la mateixa intensitat? Aquesta és la ciència d’atribució i, de moment, encara no disposem de tota la informació per fer afirmacions categòriques. Existeix, de fet, un grup d’investigació a escala mundial que es diu World Weather Attribution, que treballa sobre això.
"En el futur aquests episodis siguen més recurrents i més intensos"
Una qüestió paral·lela és com el canvi climàtic afecta tota la conjuntura que desencadena aquests esdeveniments. En aquest sentit, hem de saber que sempre és la combinació de diversos factors la que produeix aquests esdeveniments. Un episodi com el que s’ha donat implica inestabilitat atmosfèrica, vapor d’aigua atmosfèric...
L’augment de la temperatura del mar; l’augment de la temperatura atmosfèrica, o la presència d’inestabilitat són condicions necessàries perquè s’esdevinga un episodi com aquest.
En un context de canvi climàtic, totes aquestes variables estan en un estat de màxims i afavoreixen que hi haja l’energia disponible perquè aquests fenòmens es donen d’una manera més intensa.
A hores d’ara, el mar està molt calent. La mitjana del Mediterrani aquest estiu va arribar a un màxim històric. Només el 2023 vam tenir el mateix registre, del voltant de 28 graus de mitjana. Ara, en el període actual, la temperatura del mar està per sobre dels 20 graus. Uns dies abans estava a 24 graus. Això afavoreix una evaporació molt intensa i aquesta comporta una aportació d’humitat extra a l’atmosfera. En conjunt, és un còctel ideal perquè es produïsquen aquests esdeveniments extrems.
—El canvi climàtic és, per tant, un coadjuvador...
—Exacte. Com a comunitat científica afirmem que un dels principals impactes del canvi climàtic en la regió és l’extremització dels fenòmens més extrems. Aquesta regió, per se, es veu afectada per aquest tipus d’esdeveniments i el canvi climàtic el que fa és convertir aquests episodis en més extrems. Això suposa un augment de la torrencialitat: es produeix la mateixa precipitació, o molta més, en un període de temps molt més curt De fet, és el que hem vist aquests dies. S’han registrat en 12 hores la mateixa quantitat de pluja que cau en tot un any.
—Per tant, si les condicions derivades del canvi climàtic no es mitiguen, els fenòmens extrems continuen fent-se més extrems, no?
—Sí, aquestes són les previsions que nosaltres tenim. Tenim aquest coneixement des de fa molt de temps. Els escenaris de futur mostren que la temperatura continuarà augmentant i que a mitjan segle estarà un grau per sobre. Des del 1982 la temperatura s’ha incrementat 1,6 graus. A final de segle, en el pitjor dels escenaris, podria pujar fins a tres graus. En definitiva, es pot esdevindre una situació realment greu.
Hi ha un fenomen que es diu onada de calor marina, que són temperatures extremes sostingudes en el temps. En el futur preveiem que el Mediterrani patirà una onada de calor marina continuada, i les temperatures seran tan altes que tindrem períodes extrems durant mesos.
Per tant, en el futur no només tindrem episodis de pluges més extrems, sinó també onades de calor més extremes.
—Serà el Mediterrani una zona zero del canvi climàtic?
—No ho serà; ho és. El canvi climàtic afecta aquesta regió d’una forma molt important. És, de fet, la segona regió del món més afectada per l’impacte del canvi climàtic. Ho constaten tots els estudis i també el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic.
—Molts geògrafs, en tot cas, i sense ser negacionistes, adverteixen que no s’han de negar les particularitats orogràfiques i climàtiques del País Valencià per entendre els fenòmens extrems.
—Clar, una cosa i l’altra són complementàries. Aquest és un fenomen característic de la climatologia de la regió. Aquesta situació l’hem vista en el passat. Les condicions en el Mediterrani, degut al canvi climàtic i als canvis que produeix en la regió, ens duu a un increment en la possibilitat que aquests episodis siguen més recurrents i més intensos.
"El canvi climàtic provoca l'extremització dels fenòmens climàtics més extrems"
L’orografia és un factor fonamental en el Mediterrani que afavoreix que ocorreguen aquests processos. Aquest episodi no l’ha desencadenat el canvi climàtic, sinó les característiques orogràfiques i les dinàmiques climàtiques del Mediterrani. El canvi climàtic el que fa és provocar una intensificació d’aquestes condicions.
—Tendim els éssers humans a obviar la potència de la natura?
—Hi ha falta de percepció humana davant els riscos que patim. És evident que no podem estar pensant constantment en termes de risc, però és important que la gent prenga consciència de les característiques de la regió on vivim, del clima que tenim i dels efectes que es poden desencadenar. Ens cal un consens multinivell sobre com, quan i què cal fer perquè la societat siga resilient davant l’amenaça de fenòmens extrems que cada volta ens afecten més.
—Han passat 48 hores des que la dana va mostrar tota la seua ferocitat. Probablement, es sobrepassarà el centenar de morts. Com és possible que la xifra siga tan gran amb el nivell de coneixement tècnic que tenim?
—Aquesta és una pregunta extremadament complexa. La solució no és tirar la culpa a algú, sinó prendre decisions correctes perquè no torne a passar. La situació ha sigut tan extrema, quant a torrencialitat i ubicació... Les prediccions i les alertes sembla que han funcionat i, tanmateix, la dana ha creat un dany extrem.
"Als Estats Units, amb el tornado, fa unes setmanes no els va tremolar la mà: “O marxeu de la ciutat o moriu”
Ara bé, com a societat, hem de prendre consciència de les característiques de la regió on vivim, i això suposa, a voltes, prendre decisions que no són populars. Les prediccions poden fallar: sempre hi ha un grau d’incertesa al voltant de la meteorologia i tot pot canviar d’una hora a una altra. L’atmosfera és un sistema físic extremadament complex i tot pot canviar en qüestió d’hores.
Però cal entendre que açò pot tornar a passar, potser en dos anys, en cinc o en vint. Però el nombre de morts i desapareguts és suficientment alt per prendre les mesures que eviten que açò torne a succeir. Cal un treball conjunt per avaluar com crear societats més resilients, i això comporta molta anàlisi i moltes decisions en el curt, mitjà i llarg termini.
—Caldrà revisar protocols?
—No tots els protocols són erronis i no podem tirar-los les culpes. Hi ha molts altres factors que cal considerar. Ens cal entendre les possibilitats climàtiques. Hem de prendre consciència de la situació i revisar els protocols tenint en compte l’extremització dels fenòmens. Ens calen ferramentes perquè l’administració local i cada ciutadà sàpiguen exactament com poden protegir-se davant situacions com aquesta.
—Acabarem com els americans amb els tornados...
—Efectivament, un clar exemple és el que passa als Estats Units amb els tornados. Fa unes setmanes no els va tremolar la mà: “O marxeu de la ciutat o moriu”. Tant de bo aquesta no siga la situació que ens toque viure ací, però la preservació de les vides humanes ha de ser sempre la prioritat. Ens caldrà, per tant, revisar la situació i les amenaces climàtiques d’aquesta regió.
—A mig matí de dimarts ja vam vore com el Magre inundava Utiel. A primera hora de la vesprada, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ja va avisar del perill de desbordament tant del Magro com del barranc del Poio, que va per l’Horta Sud... I, de colp i volta, ens plantem amb 45 morts a Paiporta. Sembla del tot inversemblant...
—Donaré una opinió purament personal, perquè no és el meu camp d’estudi ni he participat en la presa de decisions. És evident que hi ha hagut algun problema. En tot cas, açò fa evident la importància de les alertes primerenques. Com més desenvolupats i adaptats a les necessitats de la regió, millor; amb protocols clars de com i quan s’han d’utilitzar, i quines són les decisions multinivell que cal prendre. Ha d’estar tot ben definit i protocol·litzat.
"En el Mediterrani vivim la paradoxa de la precipitació: l’acumulació anual descendeix, però patim una extremització de la precipitació"
I, d’altra banda, és molt important adaptar les ciutats i els pobles a aquests escenaris. Això és fonamental, perquè fins i tot amb el millor sistema d’alerta, si les ciutats no hi estan adaptades, el dany socioeconòmic serà alt. Cal prevenció (per augmentar el nostre coneixement), adaptació (per crear societats més resilients davant amenaces) i mitigació (perquè el nostre futur, dins dels escenaris negatius, siga el millor).
—Parla vostè de prevenció. En quina mesura l’urbanisme i l’ordenació del territori té un paper important en aquesta matèria?
—Cal adaptar els nostres pobles i ciutats a les condicions climàtiques de la regió, en tots els sentits, tant per la calor extrema com per les precipitacions extremes.
—Resulta paradoxal que hem patit un període de sequera molt intensa i gravíssima que estava afectant el sector primari, però que també impactava en el medi ambient. El que els registres indiquen és que la disminució de pluja es registra molt especialment en les capçaleres dels rius, és a dir, en les zones d’interior, però que, en canvi, les pluges són més intenses en les zones litorals. Caldrà establir sistemes per poder traure més partit d’aquestes pluges?
—Particularment en el Mediterrani vivim la paradoxa de la precipitació: l’acumulació anual descendeix, però patim una extremització de la precipitació: períodes de precipitacions més extrems i més curts. Són precipitacions torrencials que augmenten la probabilitat d’inundacions.
Amb la confederacions hidrogràfiques del Xúquer i del Segura hem fet aquesta anàlisi de precipitació i, efectivament, la precipitació en les capçaleres ha disminuït al voltant del 30% o el 40%. És en la costa on ha augmentat la quantitat de precipitació, especialment aquella que resulta menys aprofitable.
A hores d’ara, no existeixen mètodes per aprofitar aquesta aigua i, per la situació que patim de sequera i que patirem encara més en el futur, ens caldria trobar mecanismes.
—Creu que aquest episodi significarà un punt d’inflexió en la percepció de la vulnerabilitat humana i en l’impacte del canvi climàtic en l’extremització d’aquests fenòmens?
—A mi m’agrada pensar en positiu sobre l’ésser humà i la seua capacitat d’aprendre. M’agradaria pensar que aquesta situació serà un punt d’inflexió per millorar la presa de decisions i per exigir, com a ciutadans, una major protecció davant aquestes circumstàncies.