Independentisme civil

“Als lerrouxistes de dretes els importa poc la cohesió social de Catalunya”

Al seu Twitter es defineix com a "portaveu accidental" d'Òmnium Cultural. Marcel Mauri s'ha vist obligat a prendre les regnes de l'entitat sobiranista després de l'empresonament del seu president, Jordi Cuixart. Conversem amb ell enmig del context de negociacions per la investidura del president de la Generalitat i posem la mirada al futur per analitzar quin és el rumb que ha de prendre l'independentisme d'ara endavant.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Puigdemont és l'únic candidat possible a la presidència de la Generalitat?
Des d'Òmnium defensem que són els diputats del Parlament i la majoria parlamentària els que decideixen qui ha de ser el president. En aquests moments ho és Puigdemont, no n'hi ha un altre. Per tant, nosaltres defensem la sobirania del Parlament que surt d'unes eleccions il·legítimes amb uns resultats que no han agradat a l'Estat espanyol que és qui les va convocar. Esperaven guanyar-les ells, pensaven que si treien la gent del davant, s'acabava tot. No entenen que hi ha una part important del país que vol donar confiança als partits que opten per la República. Si aquests han decidit que el president ha de ser Puigdemont, on hi hagi consens Òmnium hi serà.

Si els partits decideixen proposar una altra persona, ho veureu bé?
Si hi ha consens, respectarem sempre les decisions que prenguin els partits i els grups parlamentaris. No ens pertoca dir qui ha de ser el president. Respectem molt les dinàmiques dels partits. Si no, ja ens haguéssim posat a fer política. Ara mateix, només hi ha sobre la taula que Puigdemont sigui investit com a President.

Aleshores, no entreu a valorar si cal reinvertir el govern legítim...
Com a Òmnium no hem dit mai als partits què han de fer. Només els demanem que formin govern i intentin enllestir el més ràpid possible la investidura per acabar amb el 155. Un cop s'hagi recuperat la Generalitat, la tenalla de l'estat seguirà, però creiem que recuperar les institucions és un pas mínim per avançar cap a allò que la ciutadania va votar el 21 de desembre.

El que sí que hem dit als partits polítics és que han de parlar clar a la ciutadania

S'ha posat sobre la taula la possibilitat de fer una investidura de caràcter més simbòlic o de constituir un govern legítim i un d'efectiu. Com valoreu aquestes propostes?
Que nosaltres sapiguem, aquestes propostes no les han fet els partits, sinó que han aparegut als mitjans. Com a mínim, nosaltres no les coneixem. No ens posicionarem sobre alguna cosa que no sabem i que formen part d'unes negociacions per trobar la solució davant l'amenaça constant del Govern espanyol. Per nosaltres el focus s'ha de posar a la Moncloa. Ni a Brussel·les ni al Parlament, a la Moncloa. És aquesta la que no permet desenvolupar el govern que la majoria dels catalans han decidit a les urnes. En aquest context tan complicat, és normal que els partits tinguin el seu temps per conjugar els diversos objectius legítims que puguin tenir. A més a més, també receptem una mica de paciència. A Alemanya fa cinc mesos intenten fer govern sense amenaça de repressió. Calma, aquí hi ha una majoria parlamentària que s'ha posat d'acord per formar govern. El que sí que hem dit als partits polítics és que han de parlar clar a la ciutadania. No pot passar un altre cop el que va passar el dia 30 de gener. Entenem que va ser fruit del context de repressió. Però, precisament per això, perquè entenem que la ciutadania és prou madura per entendre la situació, el que no entenem és perquè els partits polítics no parlen clar. Tot és molt legítim, això no va ni de traïdors ni de màrtirs. Volem que els partits expliquin en què es posen d'acord, en què no i perquè és així. Entenem que no es pot explicar tot, però creiem que és important que parlin clar a la ciutadania i busquin aliances que vagin més enllà de l'independentisme.

Òmnium estaria disposada a donar suport logístic o econòmic a un suposat Consell de la República a l'exili?
No ens ho hem plantejat ni ens ho han proposat. També, entenem que no pertoca a Òmnium.

Heu estat en contacte amb els partits aquests darrers dies?
Evidentment parlem amb els partits per saber la situació. Entenem que en aquest moment estan en negociació. Sí que els hem demanat aquest respecte cap a la ciutadania. Aquests darrers dies no hi hem parlat perquè entenem que els pertany a ells i que quan ho tinguin resolt ja ens ho ensenyaran. A nosaltres i a la ciutadania en general.

Perquè quedi clar, els partits no us han transmès cap de les propostes per fer la investidura que s'han anat comentant aquests darrers dies?
No. Les hem llegit a través dels mitjans de comunicació. No en tenim coneixement.

Des d'Òmnium i l'Assemblea teníeu previst defensar les urnes de la manera que va acabar passant el dia 1 d'octubre?
Ningú sabia que passaria el que va passar. Han aparegut avui unes declaracions de Jordi Sánchez al Tribunal on explica que en els contactes previs a l'1O amb el Govern espanyol res feia pensar en aquest ús de la violència desmesurat. El nostre paper l'1O va ser una campanya en favor de la democràcia. No ens esperàvem la violència per part dels cossos de seguretat. Ara, entenem que la ciutadania va voler defensar el seu dret a vot.

Així doncs, quan dies abans es parla a les Juntes de Seguretat que es retiraran les urnes, no planegeu fer una resistència pacífica?
Fixa't que qui retira més urnes l'1O són els Mossos d'Esquadra i, on ho fan, no hi ha violència. Per tant, la resistència pacífica i la voluntat democràtica de fer una lluita no violenta forma part de la identitat de l'independentisme. Així doncs, nosaltres l'1O vam cridar tot el dia a què la gent defensés allò que cregués, sempre de forma pacífica. Què va passar? No ens esperàvem la reacció de l'estat. No esperàvem aquesta violència, perquè hi havia formes d'impedir les votacions sense caure-hi.

El que desprenen les declaracions de Sánchez és que tampoc esperàveu que la ciutadania defensés les urnes d'aquella manera.
Crec que aquell dia tots ens vam sorprendre doblement. D'una banda es va trencar el tòpic de què el dia que la Guàrdia Civil entrés a retirar una urna havíem guanyat. Allò va fer la volta al món i la marca Espanya està en entredit, però és evident que no hem guanyat. Ara, l'Estat espanyol tampoc ha guanyat. Ni de lluny. Això no havia passat els darrers 300 anys. L'Estat espanyol sempre guanyava. Ara no. Cal tenir en compte que l'independentisme tampoc ha guanyat. Davant l'estat vam demostrar, també, que no vam tenir la capacitat d'implementar la república. Per tant, tenim molta feina a fer. Aquell dia, l'1O, vam veure una ciutadania que creia que ja n'hi havia prou de vexacions i va fer una resistència pacífica.

Llavors, des d'Òmnium i l'ANC no plantegeu cap estratègia per fer la defensa de les urnes?
Des de l'Assemblea no ho sé. Des d'Òmnium no. La nostra participació va ser a partir de fer campanya. Tots ens vam sorprendre de la violència de l'estat i de la resposta pacífica de la ciutadania de Catalunya.

Agustí Alcoberro (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium Cultural)

Heu parlat darrerament amb Jordi Cuixart?
Menys del què ens agradaria, però ho fem de forma indirecta a través de la seva família i la seva advocada. Personalment hi he pogut anar una sola vegada i hi torno a anar aquest divendres. S'ha de tenir en compte que ocupem un lloc de la seva família, perquè només hi poden anar quatre persones un cop a la setmana. D'aquests llocs un l'ocupa el seu fill de mesos que es considera que també és una plaça. Malgrat que les circumstàncies hem intentat mantenir-hi el màxim contacte possible.

Què us transmet ell?
Quan vas allà o hi parles per telèfon transmet molta força. Ell està bé i fort i desborda energia. No ha canviat, segueix sent una persona molt dinàmica i molt conscient de la situació, amb una anàlisi de la realitat molt acurada. Això implícitament, explícitament diu que la seva situació anirà per llarg. La justícia el manté en una presó preventiva que no s'aguanta per enlloc i per això ho hem portat al grup de treball de detenció arbitraria de l'ONU. Esperem que a escala internacional es pugui demostrar el que una part de la ciutadania espanyola també comença a veure, això és un escàndol. Porten més temps a presó que persones vinculades amb els GAL o amb delictes de sang. Ell ens demana paciència, fermesa, determinació i esperança. Hem de seguir anant-hi, anant-hi i anant-hi.

Creu que, en ser l'únic pres polític independentista que no forma part de cap partit, se l'està tractant com caldria a escala mediàtica?
És evident que el vicepresident Junqueras o Jordi Sánchez han tingut més atenció mediàtica que en Jordi. Entrem, però, que com a líder de la societat civil també està tenint un suport que no queda interferit per la dinàmica política. Per exemple, les cartes creuades amb Jordi Évole. Li donem molta importància al fet que gent de la societat civil estigui denunciant la situació d'en Jordi. Això compensa la menor atenció mediàtica que pugui tenir pel fet de no estar al dia a dia polític.

Com està afectant el vostre dia a dia com a entitat el fet que Jordi Cuixart sigui a la presó?
L'Estat espanyol, empresonant totes aquestes persones, el que fa és intentar escapçar el moviment independentista. Amb aquesta nova de no separació de poders, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria va fer dir allò de "hem escapçat al moviment independentista", en una manca de separació de poders inimaginable a qualsevol altre país. Quan tu tens uns lideratges és normal que, quan aquests no hi són, això provoca un impacte. Des del punt de vista organitzatiu no ens ha provocat grans problemes. Però, evidentment ens afecta des d'un punt de vista humà.

I a l'hora de plantejar l'acció política?
Seria enganyar-nos si no assumim que la repressió té els seus efectes. Primer, perquè priva gent de llibertat i, després perquè instal·la un marc de por al que no estem acostumats. Jo vaig néixer quan ja s'havien fet les primeres eleccions democràtiques a Espanya, per tant he viscut sempre en un marc democràtic. Ara veig que la meva llibertat ha estat limitada. Si portar un nas vermell pot ser delicte d'odi però amenaçar des d'un tanc no provoca res... Si l'extrema dreta campa lliurement... És evident que la repressió ens condiciona. Però hem de seguir sent fidels als nostres valors. No ens podem permetre que la repressió acabi amb la manera de fer d'Òmnium. Mantenim la nostra activitat i n'afegim de nova. Perquè si quan va néixer Òmnium ho va fer per "salvar els mots", ara també cal salvar els drets col·lectius, individuals i nacionals. Això provoca que hàgim d'afegir una nova causa.

Temeu més represàlies?
Quan tens gent a presó des de fa més de cent dies. Quan has tingut la Guàrdia Civil investigant la seu durant més d'onze hores. Quan apareixes a tantes i tantes denúncies i se'ns demonitza com si fóssim vés a saber què... L'entitat està en una espera una mica tensa.

Amb els que som no n'hi ha prou per fer el que políticament s'havia dit que es faria

Quin creus que és el paper que han de jugar d'avui endavant les entitats independentistes?
Jo et parlaré per Òmnium, no sé què han de fer la resta d'actors. L'1O Catalunya arriba més lluny del que havia arribat mai. A la vegada, hi ha molts reptes per assolir. No vam aconseguir allò que volíem la majoria. Volíem poder votar amb normalitat i l'estat ho impedeix. Tampoc vam ser més del 50%. Ara bé, fa 15 anys no érem ni el 15% i en aquest temps ha arribat a ser gairebé el 48%. Aquest moviment polític ha de seguir creixent. Si l'1O hagués votat el 60%, la reacció de l'estat no sabem quina haguera sigut, però, que la cohesió interna a Catalunya hagués estat més gran, és evident. Això és una cosa que a Òmnium ens preocupa moltíssim. Fa molts anys que treballem per la unitat civil del nostre país. Més quan el 21D unes forces populistes, lerrouxistes de dretes obtenen la força que obtenen. Això és un senyal d'alerta, perquè a aquests partits els importa poc la cohesió social de Catalunya.

Per tant, ens toca seguir defensant el que hem defensat sempre, seguir cosint per ser un sol poble. Seguim treballant amb l'horitzó de tenir una República. No renunciem a res. Aquest 2017 el catalanisme tanca una etapa on el dret a decidir era la pedra angular i l'objectiu comú. Ara mateix, amb els resultats que hi ha hagut a les eleccions, que són bestials, però no són tan bons com seria desitjable, toca fixar nous objectius de país. Creiem que podem aportar reflexió de cap on hem d'anar. Volem ser en aquells llocs on no hi hem estat mai. I fixa't que diem que hi volem ser. No volem penetrar ni eixamplar. Volem ser on no hi hem sigut prou per compartir i discutir quin ha de ser el projecte de país. Ser més mai ens farà mal. A la vegada, demanem a la resta d'actor que s'han de posar les piles. No ens podem enganyar, el 27 d'octubre es va proclamar una República que no es va fer efectiva. Hi ha coses que no hem fet bé. Hem de refer l'estratègia. També hem d'explicar-nos i escoltar-nos a través d'enfortir el sistema comunicatiu del país per renovar els consensos de país. Ens vacunen contra la voluntat de l'Aznar de què abans es divideixi Catalunya que la unitat d'Espanya. Cal que seguim avançant com un sol poble.

Per tant, ara mateix creieu que no hi ha una majoria suficient per seguir unilateralment amb la construcció de la República?
Això és el que es va constatar el 27 d'octubre. Amb els que som no n'hi ha prou per fer el que políticament s'havia dit que es faria. No passa res. Per poder continuar, cal que fem bé la diagnosi del que va passar. Hem de treballar. Creiem que no ens va ajudar massa a treballar per terminis. Això respon a les dinàmiques dels partits que, com que no se'n refiaven els uns dels altres, es miraven de reüll. Això no és positiu. Aquest camí segurament serà més llarg del que ens havíem plantejat. Cal que tots els actors refem els objectius.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.