Rachel Neale tenia 29 anys d’edat quan va rebre el diagnòstic: càncer de pell. Avui dia, és investigadora del càncer al Queensland Institute of Medical Research, a Austràlia, i diu que la malaltia no la va agafar per sorpresa. En una videotrucada ens explica les vacances a la platja durant la seva infantesa als anys vuitanta. Llavors, gairebé ningú no tenia por de cremar-se. Ella i les seves germanes feien una veritable competició: “Guanyava qui es podia treure el tros de pell més gros.”
Neale ha encapçalat l’elaboració d’unes noves directrius en matèria de protecció solar per al seu país que van sortir publicades fa poques setmanes a la revista especialitzada Australian and New Zealand Journal of Public Health. Fins ara, els organismes competents d’Austràlia i també d’Alemanya han difós una simple i estricta recomanació: no es pot estar al sol sense màniga llarga ni crema solar. Ara, els experts reconeixen per primer cop que evitar per tots els mitjans el contacte amb el sol “no és una solució òptima per a la salut”. Al Regne Unit, els experts també estan ponderant de nou els riscos. Quanta llum solar és saludable llavors? I a partir de quan es torna perillosa?
Les conseqüències perjudicials de la radiació solar han estat àmpliament documentades pels científics. Si la part d’alt contingut energètic de la llum, la radiació ultraviolada, penetra a l’interior de les cèl·lules de la pell, la molècula del material genètic de l’ADN pot quedar danyada. El cos disposa de mecanismes de reparació, però si els danys són massa nombrosos, no dona l’abast. És quan es poden desenvolupar i reproduir sense control les cèl·lules cancerígenes. D’acord amb els estudis, l’especialment perillós càncer negre de la pell, també anomenat melanoma maligne, es deu gairebé sempre a la radiació ultraviolada.
Recentment, l’Institut Federal d’Estadística alemany ha tret a la llum xifres preocupants: els darrers 20 anys els tractaments per càncer de pell als hospitals d’Alemanya han augmentat gairebé tres quartes parts. “En cap altra tipologia de càncer no hi ha un augment tan desbocat en el número de casos com en el càncer de pell”, diu Claus Garbe, investigador del càncer de pell de l’Hospital Universitari de Tübingen i membre de la Societat Alemanya de Dermatologia.
Segons Garbe, un desencadenant fonamental dels casos de càncer és l’ideal de bellesa que promou la pell bronzejada. L’investigador afirma que moltes persones empren cremes amb factors de protecció solar, però “quan prenem el sol fins i tot amb crema solar no estem protegits del càncer de pell”. En un estudi va demostrar que moltes persones no s’apliquen crema suficient i que, a més, els danys es produeixen molt abans que la pell es cremi: “El bronzejat saludable no existeix.”
Amb tot, augmenten els indicis que estar-se al sol, almenys una certa estona, té més sentit del que els científics han suposat durant dècades. L’any 2020, un grup de científics van redactar un manifest contra una visió absolutista de la protecció solar: “L’exposició insuficient al sol s’ha convertit en un risc per a la salut pública.”
Fa temps que és sabut que els raigs ultraviolats a la pell incrementen la producció de vitamina D, substància a la qual s’atribueixen nombrosos efectes positius per a la salut. De fet, les persones amb dèficit de vitamina D tenen més risc de fractures òssies en cas de caiguda. A més, se sospita que aquesta mancança pot estar associada a patir depressions, diabetis, càncer de pit i intestinal i demència. Malgrat tot, no està clar si el dèficit vitamínic és la causa de totes aquestes malalties.
A banda d’això, els científics van descobrir l’anomenat efecte latitud. Als països més septentrionals s’ha detectat una major prevalença de determinades malalties autoimmunes, com ara l’esclerosi múltiple. Quan en cercaven les causes, els investigadors van quedar atrapats en un factor: la manca de llum solar. Sembla que, més enllà de l’efecte de la vitamina D, els raigs tenen un efecte positiu en el cos. Recentment, entre altres coses, s’han posat de manifest cèl·lules especials de la pell. Quan s’exposen a la radiació ultraviolada, alliberen substàncies que poden influir en el sistema immunitari. A més, hi ha indicis sobre una altra molècula de la pell activada per la llum ultraviolada que té efectes positius en el sistema cardiocirculatori, la qual cosa podria explicar per què la majoria d’estudis amb vitamina D com a complement nutricional no han demostrat l’efecte esperat. El poder dels raigs solars no es pot comprimir fàcilment dins d’una càpsula.
Les noves recomanacions d’Austràlia reflecteixen que l’equilibri entre riscos i beneficis varia segons el tipus de pell: les persones amb la pell clara haurien de continuar evitant completament els raigs solars si l’índex ultraviolat és de 3 o més, com és habitual durant la primavera i l’estiu. Com més fosca sigui la pell, més minuts d’exposició al sol seran adequats per a la salut. L’anàlisi de riscos és una tasca complexa per al gremi, assegura la investigadora Neale. “Hem d’investigar amb més precisió quines longituds d’ona i quines dosis d’exposició a la llum ultraviolada afavoreixen els efectes positius.”
Entre els investigadors del sector públic hi ha una qüestió controvertida: quin és el grau de matisació que pot tenir el missatge perquè tingui l’efecte desitjat. El que sí se sap és que molta gent encara no es protegeix suficientment de la radiació solar. És per això que experts com Neale adverteixen que la població es podria tornar encara més despreocupada a la vista dels nous descobriments. En una enquesta recent de l’Acadèmia Americana de Dermatologia, gairebé una tercera part de les persones enquestades d’entre 18 i 26 anys van respondre que consideren més important tenir la pell bronzejada que protegir-se contra el càncer de pell. I aquest és un pensament que els investigadors no volen permetre que es propagui. •
Traducció d’Arnau Ferre Samon