-Vostè és el president del Consell de la Ciutadania d'À Punt. Vostè, per tant, és un ciutadà que va decidir el pas d'integrar aquest òrgan. Per què?
Jo he treballat tota la vida en qüestions socials i polítiques. Com que estava jubilat i ja no estava en la primera línia del que ha estat la meua trajectòria política i social, vaig pensar a presentar-me per formar part del Consell de la Ciutadania. Al llarg de la meua vida he col·laborat en moltíssimes institucions i entitats i ara m'apetia fer el pas de contribuir també en la radiotelevisió pública. Jo no aspirava a ser president. En la convocatòria pública accedirem quatre persones anònimes, al marge dels nou membres que nomenen associacions i entitats. Em van triar a mi, a pesar que no ens coneixíem entre nosaltres.
El Consell de la Ciutadania va nàixer amb l'objectiu d'afavorir la participació ciutadana en el mitjà públic dels valencians i les valencianes. El Consell ha reflectit la pluralitat social i assessorar a la direcció. No som un òrgan executiu, sinó assessor.
-El Partit Popular sosté que el Consell de la Ciutadania és un òrgan partidista perquè alguns del qui hi formen part tenen carnet de partits polítics. En l'any que vostè porta com a president del Consell de la Ciutadania, han tingut interferències polítiques?
No, en absolut. Justament la garantia de no interferència política la proporcionem el Consell. El Consell està format per nou persones que representen entitats de la societat civil i per altres quatre persones que hem estat seleccionades en un procés obert publicat pel DOGV. Jo tinc carnet del partit socialista i he sigut alcalde de Castelló de Rugat durant 24 anys, però estic al Consell de la Ciutadania com a ciutadà. Puc assegurar que una cosa no interfereix en l'altra.
-Les Corts Valencianes van aprovar la setmana passada la Llei de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, per la qual es desmunta l'anterior arquitectura jurídica, amb la qual cosa desapareix el Consell de la Ciutadania, que vostè presideix. Són morts en vida ara mateix...
En la nova llei, efectivament, no apareix el Consell de la Ciutadania com un òrgan de participació ciutadana. La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació garantia la participació ciutadana en aquest mitjà públic. La llei de PP i Vox va just en el sentit contrari: han fet una llei que facilitarà que els partits del govern trien els membres del consell d'administració i la direcció general. Per tant, es faran nomenaments segons la seua conveniència política.
En canvi, el Consell Rector actual té membres triats per les Corts Valencianes, després d'assolir un pacte entre els grups parlamentaris; i altres membres procedents d'altres institucions (l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, un representant dels treballadors...). Abans calia negociar per assolir les tres cinquenes parts. Ara serà prou amb les majories absolutes. Per tant, instal·laran les formes de fer de Canal 9. Torna el dirigisme en la radiotelevisió valenciana.
-Tem que tornem a Canal 9?
Sí, anem cap al dirigisme polític que vam viure a Canal 9. Això desvirtua el que pot ser un mitjà de comunicació públic. Aquest hauria de garantir la pluralitat i la no interferència. Un mitjà públic no pot ser la fulla de propaganda d'un govern. Amb la nova llei no està garantit la independència del mitjà i correm el risc de repetir els errors de Canal 9.
-Els promotors de la llei, PP i Vox, però, asseguren que aquesta estructura garanteix la pluralitat i la independència política.
Poden dir el que volen, però, tenint en compte l'estructura jurídica del nou ens, això no està en absolut garantit. Al marge d'això, em preocupa molt què passarà amb la llengua. Si alguna cosa caracteritza el Consell actual de PP i Vox és el menyspreu a la llengua a uns nivells insòlits. El valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. En la llei que estava vigent fins ara això estava claríssim. La ràdio i la televisió pública tenen sentit com a instrument de foment d'una llengua que està minoritzada. El foment del valencià, amb aquesta nova llei, no està garantit.
-Tanmateix, els proponents de la llei diuen que el model de televisió que ells proposen millorarà les migrades xifres d'audiència que té a hores d'ara la tele. Pensa que serà així?
À Punt està patint l'efecte d'haver desaparegut, o més ben dit, d'haver estat tancada per una gestió pèssima. Canal 9 tenia una audiència consolidada i el tancament va deixar un buit que ara és molt difícil de recuperar. Paral·lelament, s'ha produït un canvi en els models de consum mediàtic molt accentuat. Per poder-te fer un lloc, necessites un producte molt potent i això només és possible amb molts recursos. I, malauradament, el pressupost ha estat molt minso. L'anterior llei estipulava que s'havia de destinar un percentatge del pressupost de la Generalitat d'entre un 0,3 i un 0,6%. Ara, en canvi, no sabem ni quin serà el mínim ni quin serà el màxim. No sabem si donaran molts diners o és que en donaran molt pocs.
-Uns dels arguments que posen els promotors damunt la taula és que castellanitzant els continguts, s'aconseguirà arribar al públic castellanoparlant. És cert que en determinades zones, À Punt té problemes de penetració. Què opina d'aquest argument?
Qui viu en la Comunitat Valenciana i no és capaç d'entendre el valencià o és perquè és nouvingut; perquè no vol aprendre'l; o, directament, perquè és una persona molt curta. Portem quaranta-un anys de vigor de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Això significa que des de fa quaranta anys hi ha escolarització en valencià. Les enquestes mostren que la majoria de la població entén el valencià. Per tant, aquest argument en realitat és una excusa. Entendre el valencià en una zona castellanoparlant és tan senzill com parar l'orella un poquet i no tancar-se a una realitat, la dels valencianoparlants, que existeix.
La finalitat de la radiotelevisió pública ha de ser promoure el coneixement del valencià en les llars de la Comunitat Valenciana. Hi ha molta gent que ha après l'idioma, en part, gràcies a haver-se familiaritzat a través de la tele. La promoció de la llengua havia estat, fins ara, un pilar fonamental de la televisió valenciana. Ara deixa de ser-ho. Sense això, un mitjà públic valencià està coix.
-En algun moment els promotors de la llei els han consultat sobre quins aspectes es podien millorar d'À Punt?
En absolut, però és que ja no és que no ens hagen consultat a nosaltres. Tampoc no han consultat al Consell Rector, que els podria haver proveït de molta informació. Si a nosaltres ens hagueren demanat col·laboració per fer una llei que garantirà un mitjà de comunicació, públic, de qualitat i en valencià, l'hagueren tinguda.
-El Consell de la Ciutadania canalitza les queixes de la ciutadania. En aquest semestre han rebut 129 queixes. Tot just acaben d'entregar a la direcció de l'ens el seu darrer informe. Les queixes lingüístiques són molt comunes?
Una de les funcions d'aquest consell és rebre i gestionar els suggeriments, queixes i propostes de la ciutadania. Ens arriba de tot: des de persones que es queixen pel nivell de valencià, altres que volen més o menys valencià... També hi ha queixes per l'absència de programació infantil o sobre per què es doblen algunes sèries. Nosaltres remetem aquestes qüestions a la direcció general i ens encarregàvem de tornar la pregunta a la persona interessada.
-Però hi ha molta gent que demana més castellà?
Alguna queixa hi ha, però són molt més nombroses les persones que protesten per la qualitat del valencià que s'utilitza.
-A hores d'ara treballaven a garantir el dret d'accés de la ciutadania. En què consistia, exactament, la tasca que estaven fent?
El dret d'accés està contemplat en l'article 20 de la Constitució: la ciutadania té el dret d'accedir als mitjans de caràcter públic. Però, en realitat, pràcticament no s'aplica en cap radiotelevisió de les comunitats autònomes. Aquest any hem elaborat, junt amb el Consell Rector, un reglament per a dir com pot accedir la ciutadania als continguts. Per a això, s'ha establert un reglament que havíem aprovat però que no tindrà eficàcia, vistos els canvis que hi ha previstos.