Confluències

Els 'comuns' s'arromanguen

Catalunya en Comú celebrarà a l’abril un congrés on s’hauria de donar per enllestit el gruix del procés de confluència. Després de definir l’ideari, el debat se centra ara en l’estructura organitzativa. El paper de Podem, que podria arribar-hi amb Xavier Domènech com a secretari general, i el d’ICV, que vol fer valer el seu poder local, seran dos dels factors clau.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En temps de pactes i processos, els comuns viuen el seu propi procés intern per esdevenir un partit que no només es proclami com a tal, sinó que actuï efectivament en tots els fronts de la política institucional. La primera declaració d’intencions pública de Catalunya en Comú data del desembre de 2016 i la seva fundació com a partit l’abril de 2017. En aquell moment es van posar les bases ideològiques de la confluència, però els manca encara desplegar el partit orgànicament i territorialment. Aquesta és la fita marcada pel congrés del pròxim 22 d’abril.

Les eleccions municipals són a tocar i això és sinònim que cal anar per feina. El context polític principatí no només ha fet passar de puntetes la proximitat dels comicis locals del 2019, sinó que ha dificultat que els partits puguin preparar el terreny amb antelació. Això és especialment cert en el cas dels comuns. L’espai d’Ada Colau, Xavier Domènech, Elisenda Alamany i companyia es troba encara en una etapa de construcció que hauria d’haver clos el passat novembre. Les eleccions del 21 de desembre, forçades via l’article 155 pel Govern Rajoy, van obligar-los a posar el fre i anar a un nou embat electoral sense una estructura consolidada.

Els vuit diputats obtinguts, per sota dels que havia obtingut l’accidentada Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP), van constatar les dificultats de la formació per competir en unes polaritzades eleccions parlamentàries. Un xàfec que els comuns confien aixecar en l’àmbit on fins ara han aconseguit obtenir quotes més grans de poder, el municipalisme. Estendre l’èxit del 2015 en ciutats com Badalona o Barcelona a la resta del territori, però, no serà tasca fàcil.

El primer obstacle que hauran de superar és la conformació dels nuclis locals de la formació. En molts municipis, els diferents partits de la confluència, conviuen ara amb dinàmiques autònomes i fins i tot amb rivalitats electorals i personals. Això, al món local, no és pas un escull petit a superar, cosa que obliga els comuns a plantejar una estratègia basada en la flexibilitat. Com relata un dirigent de la formació, els cal unir la tradició organitzativa de les organitzacions clàssiques del moviment obrer amb les de la nova política i els moviments socials.

Esculls

Qui presentarà més batalla en la definició de l’estructura serà Iniciativa per Catalunya. “Els darrers temps s’han sentit menystinguts. A Catalunya Sí Que Es Pot, Coscubiela i l’anomenada ‘patrulla nipona’ [així és com defineix Joan Coscubiela al seu llibre Empantanados (Península, 2018), el grupet que formaven els diputats d’ICV i Lluís Rabell dins la coalició] eren la locomotora del grup. A CatComú només tenen la portaveu adjunta, Marta Ribas”, relata Sara González, coautora, amb Joan Serra, del llibre El part dels Comuns (Saldonar, 2017). Tanmateix, a l’espera del desplegament territorial de CatComú, Iniciativa és l’única formació que té una implementació forta arreu del territori i un gruix important de quadres mitjans. “ICV intenta fer valer aquesta estructura per guanyar influència sobre els altres actors”, exposa el sociòleg de la UAB Josep Maria Antentas. Apunta també que aquest fet pot comportar el risc que “els aspectes més innovadors, lligats al 15M, vagin desapareixent dels comuns i s’acabin convertint en una cosa no molt diferent de l’esquerra convencional. Segurament ICV tiba cap a això. Un pes més gran d’Iniciativa implicaria que CatComu es converteixi en una ICV ampliada”.

La vella guàrdia del partit ja ha activat el ressorts de pressió per “reorientar” els comuns. Així, a principis de març, el corrent Federalistes d’Iniciativa, apadrinat per Lluís Rabell —que fou portaveu de CSQP— van fer una conferència on demanaven, entre altres coses, treure els comuns “de les mans del processisme”, una proposta que també es repeteix al llibre de Coscubiela, que darrerament ha recuperat quota mediàtica. En principi, el debat ideològic ja és tancat i és un tema que no s’hauria de tractar aquest abril. Tanmateix, el corrent podria tenir pes en les decisions sobre altres ítems.

“De cara a les municipals hi ha alcaldes i càrrecs territorials molt consolidats que veuen amb inquietud que els pugui passar com a Iniciativa que s’ha diluït a nivell nacional”, exposa Sara González.  Per mantenir aquests equilibris, es preveu que no totes les coalicions locals hagin de ser per força iguals. Així doncs, és ben possible que en alguns municipis, algun dels partits de la confluència catalana no s’integri a la candidatura. També podria ocórrer que s’hi incorporessin d’altres partits, com el que va passar en les darreres eleccions a Badalona amb la CUP.

Els punts de debat

Entre les coses que caldrà resoldre al congrés hi ha la gestió de la militància, si és que ha de rebre aquest nom. Així doncs, el sector més proper a ICV —tal com recull el document de la seva darrera conferència nacional— defensa la necessitat de crear un cens de militants que paguin quota al partit, encara que sigui molt reduïda. Per contra, els corrents més movimentistes defensen un model similar al de Podem, en el qual hi ha un registre telemàtic i els inscrits no paguen cap mena de quota per participar en els processos de presa de decisions. Sobre la taula hi ha també una proposta intermèdia que consistiria en la creació d’un cens verificat de militants als quals se’ls demanaria fer una aportació voluntària.

Sobre la taula també hi ha la discussió de si a les assemblees cal que participin tots els militants, en un sistema de representació directa o, en el seu defecte, hi vagin només delegats de les diferents agrupacions territorials i sectorials. Els caldrà decidir també sobre el sistema de votació en les eleccions als estaments directius. En l’única votació fins al moment s’ha fet mitjançant llistes obertes. Sobre la taula, però, hi ha la proposta que aquest sistema es pugui combinar amb la votació d’equips. La combinació d’ambdós factors podria fer-se per intentar posar remei a la sospita que en les anteriors votacions s’havien donat directives de vot per part dels partits. Aquest fet suposat es plasmaria en uns resultats en els quals Ada Colau va quedar per darrere de vuit persones més i que les tres persones amb més suports eren militants d’iniciativa.

Un dels altres pols de discussió és el grau en què els diferents partits polítics cal que es difuminin dins la confluència. En principi, hi ha previst que els partits mantinguin la seva marca, però que cedeixin tot el poder decisiu a l’assemblea de Catalunya en Comú. A partir d’aquí, però, tant dins d’ICV com d’Esquerra Unida i Alternativa hi ha sensibilitats que defensen que cal evitar que es relaxin les estructures organitzatives dels partits fins que la confluència no es completi del tot. Des d’Iniciativa recorden que encara tenen un bon nombre de regidors i eurodiputats que encara ho són en tant que membres del partit. A més destaquen que cal bastir la confluència de manera que aquests quadres territorials “continuïn veient interessant l’aposta per presentar-nos arreu com a Catalunya en Comú. No podem perdre ningú en aquest desplegament territorial”.

La darrera peça

Més enllà de l’estructura organitzativa, l’abril passat també va faltar que Podem s’incorporés a la confluència. En aquell moment, les bases de la formació dirigida aleshores per Albano Dante Fachín van decidir que no es donaven les condicions per fer-ho. El context de tensió dins el grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot entre la patrulla nipona de Coscubiela i els diputats de Podem, tampoc devia ajudar al pacte. Tanmateix, aquella decisió va costar el cap a Fachín, que va veure que Pablo Iglesias el forçava a dimitir des de Madrid. Darrere d’ell van sortir un bon nombre de quadres de la formació morada a Catalunya, alguns per acompanyar el seu antic secretari general a la plataforma Som Alternativa.

La sucursal catalana de Podemos quedava desmanegada i sense lideratge. Xavier Domènech ha vist en aquesta conjuntura l’oportunitat per menar la formació morada cap a Catalunya en Comú. Així doncs, com si es tractés d’una OPA, fa pocs dies anunciava que es presentaria com a candidat a Secretari General de Podem Catalunya. “Crec que és una anomalia política que un coordinador general d’un partit es presenti per liderar un altre partit”, analitza Sara González. L’aposta, però, compta amb l’aval de Pablo Iglesias i els quadres dirigents de CatComú donen per fet que reeixirà. Cal arribar al 22 d’abril amb Podem, de facto, dins de la confluència. “És un intent d’estabilitzar Podem perquè es pugui integrar, però si finalment ho fa, serà només l’esquelet del que podria haver estat Podem ara fa un any”, rebla Antentas, qui creu que CatComú ha deixat perdre el potencial aglutinador de nova militància que ha tingut la formació morada arreu de l’Estat espanyol.

Preguntat per si creu que Domènech aconseguirà convèncer les bases morades, Fachín argumenta que “en el cens de Podem hi ha mitja ICV, jo he vist votar dirigents del partit. Les bases de Podem són tots els regidors d’ICV votant. Això vol dir que Domènech haurà de convèncer la gent d’ICV”.

Una Iniciativa que en aquest congrés intentarà no perdre ni un pam de terreny. Mentre, l’entorn de Domènech treballa a marxes forçades per acabar de cosir la seva idea de confluència i rellançar-la amb força a unes eleccions municipals on, fins i tot, mantenir Barcelona es complica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.