Carles Puigdemont va sorprendre la nit electoral informant que presentaria la seva candidatura a presidir la Generalitat de Catalunya malgrat que no hi havia una majoria independentista a la cambra catalana. Una opció que passa per dues variables a hores d’ara complicades: un acord amb ERC i una abstenció del PSC, guanyador de les eleccions.
Dilluns al matí, el dirigent de Junts ha argumentat els motius pels quals creus que pot ser investit en segona votació per majoria simple. D’una banda, compta que ell podria recollir entre 55 (incorporant ERC) i 59 (si s’hi afegeix la CUP). «Si parlem de governs coherents, el govern coherent del senyor illa descansaria sobre una suma de 48 diputats [42 del PSC i 6 de Comuns Sumar]», deia el president català a l’exili, donant per fet que ERC descartaria l’opció del tripartit i que ells han «descartat completament allò que se’n deia la sociovergència».
Aquest escenari, però, només és factible si Puigdemont aconsegueix involucrar a ERC en una estratègia que perdria tot sentit si els republicans s’obren a negociar una investidura de Salvador Illa. «Hem començat els contactes, ens hem intercanviat els missatges amb el secretari general, però encara som lluny de poder establir un marc negociador si hi ha possibilitat de fer-ho». Ahir el candidat de Junts parlava de la necessitat de refer ponts, i aquest dilluns ha reconegut que «si n’hi ha, són molt febles». Un primer gest ha estat dir que a ell li pertoca més responsabilitat en aquesta tasca i expressar que volen «governar conjuntament el país» amb ERC.
L’acord de Junts amb el PSOE al Congrés dels diputats serà una de les cartes que jugarà Puigdemont per fer possible la seva investidura. Ho vol fer, però, segons es desprèn de les seves paraules, de forma indirecta. El dirigent català ha afirmat que a la taula de negociació que manté amb el PSOE a Suïssa, no s’hi negociarà la investidura, i només s’hi parlarà del contingut dels acords de Brussel·les.
«No anirem a amenaçar al senyor Sánchez si hi ha un tripartit a Catalunya», expressava el candidat de Junts. Un escenari que seria diferent «si hi ha un joc brut». És a dir, si el PSC intenta governar amb els vots a favor del PP i l’abstenció de Vox. «Si el PSC s’abraça al PP, això deixaria sense sentit l’acord que tenim a Madrid», expressava el líder de Junts que diu que no s’imagina «un PSC aplicant els acords de Suïssa amb un suport del Partit Popular». Un partit que, diu, «si és tan dolent pel senyor Sánchez, deu ser dolent també per Catalunya».
Preguntat per la governabilitat si fos investit president amb aquestes sumes, el candidat català ha posat la pilota a la teulada dels socialistes preguntant-se si «allò que negociem amb el PSOE a Suïssa, ho boicotejarà el PSC al parc de la Ciutadella». I ho ha reblat dient que «Si el PSOE compleix, nosaltres complirem».
Malgrat la necessitat dels seus vots, però, Puigdemont ha negat que obri una negociació amb el PSC i Salvador Illa i els ha traslladat la responsabilitat d’una eventual repetició electoral. El president català a l’exili també ha assegurat que retornarà a Catalunya pel ple d’investidura, sigui el seu o el de Salvador Illa.
Amb tot plegat, fa la sensació que Puigdemont s’aferra a un escenari més que complicat abans que acceptar una repetició electoral que «seria una mala notícia pel país», tot i que creu que a ells com a partit tindrien «més opcions».