Permeti’m començar preguntant-li per la seva situació judicial a hores d’ara?
Està tot en stand by. Hi ha un cas obert per desobediència que està al Suprem. Crec que els meus advocats ni tan sols han vist els papers. La veritat és que m’és bastant igual.
No li preocupa gaire?
No. Gens ni mica.
Per què va decidir trencar amb Junts per Catalunya i crear Alhora?
No he trencat amb Junts. No he estat mai a Junts. Era independent. I ho he seguit sent fins el dia que vaig fundar un partit polític ara fa cosa d’un mes. Com a ha independent he mostrat sempre discrepàncies. Evidentment he col·laborat amb els meus companys d’exili en la nostra defensa i com a eurodiputada. Però, no em vaig incorporar al partit qual el partit es va organitzar. Ningú m’ho va demanar i tampoc ho vaig demanar. He estat molt crítica amb com el president Puigdemont ha jugat amb els dos barrets de president del Consell per la República i de president o líder del seu partit. En el moment en què el president Puigdemont opta per liderar el partit en una negociació amb Espanya, arriba el punt en el que crec que es fa necessària una alternativa política. En la mesura que Junts juga a la política espanyola, la discrepància és més crua.
Entre els principis d’Alhora hi ha la necessitat de tenir nous lideratges a l’independentisme. Vostè s’ho considera?
Això ho he dit sempre. Jo em considero una persona de transició que té un capital polític que no vol que es malbarati en una política que s’ha entregat a Espanya. Poso el valor que tingui, que no sabem quin és, a ajudar perquè sorgeixin alternatives.
Per tant, la seva idea és estar-s’hi poc temps?
La meva idea és estar-m’hi com menys temps millor, però no em sembla que sigui rellevant ara.
Un dels punts d’inflexió que identifica és quan Puigdemont comença a negociar amb Madrid o a fer “política espanyola”. Es pot fer política a Catalunya sense això, tenint en compte que hi ha una dependència administrativa de l’Estat espanyol?
Justament és el que s'ha de fer. Cal fer política a Catalunya sense posar-nos en mans de les promeses dels espanyols que mai es compleixen. No hem de negociar promeses dels espanyols i donar estabilitat a Espanya. Espanya és un país que té un munt de problemes que s’han d’arreglar ells. Mentre els apuntalem, el que fem és allargar l’agonia d’estar ocupats per Espanya i ajudar-los a ells enlloc d’ajudar-nos a nosaltres mateixos.
Si Alhora entra al Parlament, intentarà bloquejar un govern dels altres partits independentistes o mirarà de fer-hi una aliança per influir en el seu discurs?
Depèn. Depèn dels resultats i de quines propostes polítiques estiguin sobre la taula. No ens sembla que ara haguem d’anunciar res sobre això. Sobretot, depèn de cap a quina direcció es moguin aquests partits independentistes. De moment, sembla que el seu projecte és negociar un referèndum amb Espanya que mai aconseguiran. Per fer això, nosaltres no els farem costat
Les enquestes els deixen lluny d’entrar al Parlament. Què diria a la gent que pensa que potser no val la pena votar-los?
Cal fer una reflexió tècnica. Les enquestes donen estimacions de vot basades en mostres de 1.000 persones. Quan suposem que l’electorat que nosaltres tenim sigui una mica superior al 3%, quina és la probabilitat que les enquestes ens estimi aquest 3% amb els marges d’error que hi ha a les enquestes? És evident que la nostra intenció de vot és just i hi ha incertesa, però que no sortir a les enquestes no em causa cap incertesa. Especialment perquè sé la resposta a aquest problema de probabilitat que li acabo de posar. Si és útil votar-nos és una altra discussió, no té res a veure amb l’estadística. Hem posat en marxa el partit perquè els altres partits que diuen que tenen la independència al seu ideari no estan fent la feina i no l’han fet els últims sis anys. Han estat sis anys sense aprendre dels errors i adaptant-se a la submissió a l’estat. Per tant, no ens serveixen per avançar cap a la independència. Nosaltres som l’únic vot útil independentista en aquestes eleccions. L’únic vot útil en defensa de la llengua catalana o per condicionar una política econòmica que no consisteixi en més Hard Rocks i més paelles i més cambrers mal pagats. Som l’únic vot útil per posar en marxa una revolució energètica a Catalunya.
Vostè va veure les limitacions d’intentar fer la independència de forma unilateral des de fora del Govern el 2017.
Les limitacions de no intentar-ho. Es va fer un referèndum, es va guanyar, es tenia el poble de Catalunya disposat a defensar el referèndum i els líders polítics no ho van voler fer.
Per tant, la seva proposta és tornar a fer un referèndum i defensar-ne els resultats?
No necessàriament. La nostra proposta és reconstruir els lideratges polítics perquè quan torni a haver-hi una oportunitat -que ara és difícil de predir com serà, quan serà i quina serà- siguin capaços de reconèixer que allò és una oportunitat i tirin endavant la independència.
Per tant, plantegen fer la independència a mig o llarg termini, més que no pas a curt termini?
Creiem que cal una renovació dels lideratges ara mateix. Amb aquests lideratges, la independència és impossible. Però, creiem que és perfectament possible amb uns lideratges que la vulguin fer.
A curt o a llarg termini?
No serà després de les eleccions, però podria ser relativament ràpid. Depèn de com evolucioni la política catalana. Nosaltres som un projecte de llarg termini. No estem disposats a renunciar. Si pot ser ràpida millor, però si ha de ser a poc a poc, també la farem.
La renovació política en certa manera hi ha sigut. Pocs diputats de 2017 són ara a les llistes.
Les persones sí, però no hi ha sigut perquè els grans lideratges encara hi són. Junqueras i Puigdemont encara hi són i les persones que els envolten són les que les envoltaven el 2017. A la presidència de la Generalitat hi ha una persona generacionalment més jove, però quan l’any 2017 es va decidir no obeir el mandat del referèndum, el senyor Aragonès hi era i no era dels que van dir que s’estaven equivocant.
Deia que no volen un model de Hard Rock i turisme. Llavors, quin model econòmic plantegen per Catalunya?
Un model en el que es deixi de donar ajudes, suports i facilitats a aquesta mena de projectes que són projectes que el que volen fer és donar empentes endavant a l’economia del turisme amb salaris baixos i importació de mà d’obra barata i en males condicions. Per tant, cal donar més oportunitats de creixement i desenvolupament a altres potencialitats de Catalunya.
Alhora és un partit liberal en termes econòmics?
És un partit nacionalista pragmàtic amb consciència social. És un partit de gent que ens preocupa ser seriosos quan fem propostes. No volem fer propostes que sonin bé, però no hagin estat quantificades i mesurades. És un partit que creu en l’economia de mercat ben regulada. Amb aquesta descripció hi ha persones que s’autodenominen liberals i persones que s’autodenominen socialdemòcrates o d’esquerres que també hi són. I, altres, que no ens autodenominem. A mi, quan em pregunten m’agrada que em demanin la meva posició sobre un problema concret. Jo soc una persona nacionalista, independentista i crec que l’economia del mercat funciona en mesura que estigui ben regulada. Què vol dir ben regulada? Aquesta és la discussió i depèn molt dels detalls. Crec que la sanitat i l’educació s’han de proveïr de forma pública.
Però, amb alternatives concertades?
No necessàriament en abstracte. Ara mateix, en el sistema escolar català hi ha una xarxa d’escoles concertades que no és al nostre programa desmuntar-les. Pel que fa a la sanitat el sistema de concertació és diferent i el compromís social és la provisió general d’un servei públic.
El model fiscal actual de Catalunya és correcte?
És un desastre perquè no som independents.
I dins dels marges de l’autonomia?
Hi ha coses que poden millorar. Però, quan veus les discussions que tenen a veure amb això, són discussions inspirades amb l’afany de sortir a les tertúlies i fer pocs números. Sobre l’impost de successions, Junts, que el va apujar durant la pandèmia, ara diuen que s’ha de treure. Una mica de serietat! És probable que l’impost de successions estigui descapitalitzant la classe mitja catalana i això s’ha d’arreglar. Però, no es pot ser tan frívol de passar d’una cosa a l’altra sense haver fet els números. En abstracte, l’impost de successions, en qualsevol país, no és una mala idea. Ara, tal com està funcionant a Catalunya, s’està convertint en una eina de descapitalització. Ara, voldríem veure els números.
No són públics?
Com és que no hi ha cap informe de l’Agència Tributària Catalana mesurant tot això? No és feina seva? O dels partits que són al Govern en el moment que fan canvis? Jo no els he vist. Si em demana que a més de posar-nos en marxa en poques setmanes, a més a més, tinguem els estudis fets… Puc assegurar que d’aquí uns mesos els podríem tenir fets perquè tenim gent molt potent al partit. L’impost de successions, que crec, efectivament, que està imposant en excés a la classe mitjana i que hi ha un greuge comparatiu de les diferents autonomies d’Espanya. Genera, per les persones que poden relocalitzar-se, un greuge addicional. Acaba sent un impost no progressiu. La gent rica sap com esquivar-lo. L’impost de patrimoni està causant efectes similars de descapitalització. D’aquest sí que he vist estudis, fets per un professor de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Galí, que demostra que aquest impost no és progressiu. No grava més a qui més té. Grava, al principi, de forma progressiva i a determinats nivells és més fàcil d’esquivar perquè hi ha unes deduccions que tenen a veure amb l’impost sobre la renda i amb la titularitat de societats que acaben fent que l’impost no sigui progressiu.
I sobre l’impost de transmissions patrimonials?
S’ha de revisar seriosament i, al mateix temps, els límits d’aquest impost són massa baixos. Si es vol fer una política que corregeixi l’especulació immobiliària i la pujada de preus, és possible que l’impost de transmissions patrimonials pel que fa a no residents també s’hagi de revisar. Hi ha molts països en els quals si compres i vens una casa en un període curt, et cau una clatellada molt important i això és un mecanisme contra l’especulació. També de fiscalitat, la taxa turística és ridículament baixa. Hauria de pujar molt. Hauria de ser al voltant d’un 10% per pernoctació. Mentre patim un empobriment fruit de posar massa esforços i massa ajuda pública al turisme, és francament greu que no s’estiguin compensant les externalitats del turisme amb una taxa. Suposo que fruit que els partits polítics estan d’alguna manera molt influïts pels lobbies de l’hosteleria i el turisme. A la vegada, la recaptació de la taxa turística s’ha de reorientar. Ara mateix, serveix per promocionar el turisme. És com si la taxa del tabac la féssim servir per promocionar que les criatures fumin als patis de les escoles.
En conseqüència, també estan en contra de propostes com l’ampliació de l’Aeroport d’El Prat?
Sobre això, hi ha una proposta de mínims que ha fet el Govern fa poc d’ampliar la superfície de la pista principal en direcció a El Prat que em sembla raonable. En tot cas, el que em sembla important és tenir-ne el control. Mentre Catalunya no en tingui el control, tot el que sigui ampliar-lo perquè vinguin més vols de companyies de turisme de descompte no és el que necessitem.
I sobre la possibilitat que es facin uns Jocs Olímpics d’Hivern a Catalunya?
Va ser una idea absolutament pelegrina, però que va donar pitança a una sèrie de promotors durant una temporada. Això s’ha de dir. Hi ha gent que es va guanyar la vida un temps amb aquesta proposta. No molts, però gent ben situada en els espais d’influència del Govern. Era evident, des del principi, que era molt mala idea perquè aquí no hi a neu. Al mateix temps, és alimentar el model de turisme que no és la forma de fer créixer la prosperitat al Pirineu. Estem molt en contra de tota mena de projectes d’aquest tipus. Copa d’Amèrica… ves passant llista.
Plantegen al programa la necessitat de desplegar les energies renovables a més velocitat. Com es fa aquest desplegament tenint en compte les preocupacions que la pagesia ha expressat els darrers mesos per l’ús de la terra?
Hi ha mecanismes per desplegar energia solar de forma compatible amb el cultiu. Amb la tecnologia que tenim ara no és una dicotomia. Evidentment, s’ha de determinar a quins espais correspon posar instal·lacions solars i eòliques i com això es fa compatible amb la viabilitat de l’activitat econòmica agrícola. El problema que tenim ara és que estem encallats a nivells de retrocés màxim. Tots els països europeus i regions autonòmiques d’Espanya han fet grans avenços i a Catalunya està encallat.
Caldria fer-ho des de la iniciativa pública?
Cal fer-ho de forma que la iniciativa pública no sigui una barrera perquè les indústries que volen fer instal·lacions per al seu propi consum ho puguin fer sense que sigui un martiri etern aconseguir els permisos. Tenim la possibilitat que la nostra indústria baixi els seus costos de forma molt important fent instal·lacions d’energia solar i les empreses que ho volen fer es troben que han de jugar una gimcanna administrativa impossible. Els processos administratius s’han de simplificar. És evident que el govern no ha fet la feina i que els ajuntament tampoc estan… no són els principals responsables, però cal una feina coordinada.
Alhora és un partit feminista?
Sí. Hi ha moltes dones, hi ha matriotes. A la llista de Barcelona som sis als deu primers llocs perquè la llei ens obliga a ficar quatre homes. Les cares visibles som tants números com ens permet la llei i dins el partit, les persones que l’hem posat en marxa, ens podem definir com a feministes sense reserves.
Vostès van plantejar fer una doble xarxa a l’educació per garantir que en una d’elles s’hi fa immersió en català. Què diria a aquells que consideren que és una mesura segregadora?
Que no s’han llegit bé la nostra proposta. Ho comprenc. A Catalunya hi ha un problema de capacitat lectora. Estem proposant una nova immersió. La dels anys vuitanta i noranta va acabar fa temps i cal tornar a fer immersió. Sinó, no tindrem escolta catalana i, per tant, no tindrem catalans. Per tornar a fer immersió, ens agradaria ser independents i tornar a fer immersió a totes les escoles del país. Amb la situació actual, les restriccions polítiques no ho permeten. Però, sí permeten fer immersió a una part, que pot ser una part molt important de les escoles del país. Ara mateix, el 15% de les escoles, més del 75% de l’activitat és en català. A les altres, és menys. Anem des d’escoles on més de la meitat de la feina es fa en català, però moltes on menys de la meitat es fa en català i algunes on pràcticament no s’ensenya català. Estem produint alumnes que surten de l’ESO sense saber català.
Quina és la proposta concreta?
Posar en marxa una xarxa que sigui immersiva. L’altra no és una xarxa en espanyol, és una xarxa bilingüe o semi, de tres quartes parts en català i l’altra en castellà. És el que tenim ara. La idea és començar a posar en marxa unes quantes escoles -com més millor, com més demanda hi hagi, més fàcil serà posar-ne moltes- que siguin totalment immersives. Que les famílies les trïin saben que trien una escola immersiva per als seus fills.
Això és possible dins el marc legal espanyol actual?
Jo crec que sí.
No pensen que els tribunals intentaran tombar-ho?
En la mesura que hi ha una xarxa d’escoles on tots els nens que vulguin puguin escolaritzar-se una part en castellà, això es podrà fer. El que no poden els tribunal espanyols és impedir, a les famílies que voluntàriament ho trïin, que els seus fills s’escolaritzin exclusivament en català. Potser ho podran intentar impedir, perquè ho poden intentar tot. Però, segur que no passarà que sortirà una família a reclamar que l’escola canvïi perquè volen que al seu nen se l’eduqui en castellà. Hi haurà una persecució dels tribunals espanyols per acabar amb l’educació catalana? Si passa això, estaríem retrocedint al franquisme i el Tribunal Europeu de Drets Humans tindria alguna cosa a dir. En la mesura que és una elecció de les famílies, això està blindat.
Lligar la llengua a l’elecció de les famílies no és un risc tenint en compte la realitat sociodemogràfica del país?
Sí. El que és un risc és no fer res. Ja veiem cap on anem. El que és important és que, si s’inicia una xarxa immersiva, estar segurs que aquestes escoles estan a disposició i a prop de tothom que les vulgui. En la mesura que està disponible a tots els sectors geogràfics, no és una mesura segregadora. Tots sabem que el català és una llengua d’oportunitat a Catalunya i les famílies que la volen tenir l’han de tenir disponible. Quant seran els que la voldran? Això dependrà de la capacitat que tinguem de posar en marxa un sistema que a més a més d’immersiu sigui de qualitat, prou atractiu i sigui un bon mecanisme per oferir l’oportunitat i el mecanisme d’integració a la catalanitat.
Pot ser que així no es garanteixi que la resta de gent conegui el català?
No. La nostra proposta no és només això. A les escoles que no siguin de la xarxa immersiva, el català hi ha d’estar garantit a l’ensenyament. Al mateix temps, la manera d’assegurar que el català s’ensenya és no donar a tothom el nivell C1 de català. El C1 pressuposa que saps parlar, llegir i escriure en català. Ara mateix, surt molta gent del sistema escolar que això no ho sap fer.
Si el sistema escolar no garanteix que saps llegir i escriure en català, després es pot demanar un requisit lingüístic?
Crec que s’ha de demanar i s’ha de fer a través d’aquest examen. Les persones que no el poden superar, no poden optar a prestar aquests serveis públics.
El model que proposen compta amb què hi hauria un govern independentista. En el cas que no hi fos, no tindrien més marge per desfer això del que té ara un govern no independentista amb el model d’immersió actual?
És evident que un govern de la ocupació espanyola l’únic que voldrà fer és fer retrocedir el català. En aquestes circumstàncies, el que haurem de fer és mobilitzar-nos per frenar-ho des de les escoles, a peu de carrer i a les institucions si hi som. No veig al senyor Illa fent cap política per fer avançar el català a l’escola.
Si hi ha percentatges de cada mena d’escola, no és més fàcil fer-hi incidència des d’un govern espanyolista que en un sistema unificat?
En un sistema unificat com el que tenim ara i un govern espanyolista, són faves comptades que anem pel pedregar a tot arreu. Si hi ha una xarxa en què el govern té l’obligació de prestar ensenyament en català… Un govern espanyolista mai es preocuparà de fer avançar el català. Això ja ho sabem. El que hem de fer és defensar-nos i tenir una xarxa en català ens ajuda a fer-ho.