A la campanya electoral del País Basc, les paraules que més se sentien entre els votants i analistes polítics eren «Osakidetza» —nom que rep la sanitat pública al territori basc—, «habitatge» i «seguretat». La discussió farcida de temes com ara «independència», «sobirania» o «nacionalisme» havia quedat relegada a un plànol gens protagonista. El focus del debat se situava en la gestió i en les polítiques públiques. No hi havia ni rastre d'anhels d'alliberament nacional de l'Estat espanyol.
En aquest escenari de reducció de la pulsió sobiranista, el País Basc, de manera paradoxal, gaudirà del parlament amb més representació abertzale —patriotes bascos en èuscar— gràcies als 27 diputats que ha assolit tant el PNB com EH Bildu. Ambdues formacions de consciència nacional, de fet, sumen 54 diputats, la qual cosa són dos més dels 52 que van obtenir en conjunt a les passades eleccions basques del 2020. En total, acaparen més de dos terços de l'hemicicle basc.
L'esquerra independentista basca, que somiava a convertir-se en primera força en escons i, fins i tot, en vots a Euskadi, assoleix un creixement vigorós —i pràcticament progressiu d'ençà del 2012— envers els comicis bascs del 2020. Els sobiranistes trauen un resultat històric —mai aquest espai havia obtingut uns suports electorals tan grans— en empatar amb escons amb el PNB, però es queden a les portes del somni humit de destronar als jeltzales com a partit amb més diputats al parlament de Vitòria.
Tanmateix, l'estratègia dels abertzales, com apuntava el politòleg Ion Ansa, és d'una «noció política sense ansietats». «Saben que el temps», gràcies al suport majoritari que ostenta EH Bildu en les franges de votants més joves, «juga a favor seu», assenyalava. Els abertzales passen dels 21 diputats de l'anterior contesa a les urnes a 27. En vots, l'evolució és del 27,86% al 32,48%. «Ja estem entrant en una nova època», ha proclamat el candidat dels independentistes, Pello Otxandiano.
EH Bildu, amb aquests resultats, consolida el seu creixement en detriment de l'espai de l'esquerra espanyola gràcies al seu missatge d'accent social i la seua capacitat d'erigir-se en representant dels interessos bascos al Congrés dels Diputats. L'esquerra abertzale, de fet, supera en dos punts percentuals els registres de les passades municipals al País Basc, s'imposa per quasi deu punts al PNB a la província de Guipúscoa i se situa en la força més votada a la circumscripció d'Àlaba, la qual cosa suposa tota una fita històrica. La distància amb el PNB a la demarcació de Biscaia si fa no fa semblant a l'existent a Guipúscoa amb els papers canviats.
A pesar de perdre quatre escons i baixar d'un 39,07% a un 35,22% dels sufragis, els jeltzales entomen el desgast per la gestió de la sanitat pública, l'emergència social de l'habitatge i la irrupció d'un competidor pel lideratge electoral al País Basc. Els nacionalistes bascos resisteixen l'envestida de l'esquerra abertzale, conserven la seua condició de campió electoral en vots i milloren en quatre punts els registres de les anteriors eleccions municipals, on van quedar-se per sota d'EH Bildu en nombre de regidors. El PNB, però, mostra que no és infal·lible, cedeix la primera plaça en sufragis a Guipúscoa i Àlaba, i baixa als registres del 2012, quan en la pitjor etapa de la crisi econòmica van quedar-se amb 27 escons.
Els jeltzales, amb un gran arrelament a la societat basca i amb una gran xarxa de complicitats a diferents sectors productius i culturals d'Euskadi, retenen la lehendakaritza gràcies a un pacte ja anunciat amb el PSE. El nacionalista Íñigo Urkullu, qui ha estat una de les figures més importants de la política basca en la darrera dècada, serà rellevant al capdavant de Govern basc pel seu correlegionari jeltzale Imanol Pradales, antic responsables d'Infraestructures de la Diputació de Biscaia.
El PNB continuarà al capdavant d'Ajuria Enea, però haurà de cedir poder dintre del govern com lamentava en una primera anàlisi l'exdirigent nacionalista Iñaki Anasagasti als micròfons de la Cadena Ser. Els socialistes bascs, no debades, experimenten un creixement ressenyable, ja que passen de 10 a 12 escons i d'un 13,65% a un 14,22%. Malgrat complir les seues millors expectatives, la formació del puny i la rosa continua patint el vot dual en estar lluny dels registres de les anteriors eleccions estatals i, fins i tot, de les municipals. El PNB i el PSE sumen 39 escons, un per sobre de la majoria absoluta. Amb aquests guarismes, el bipartit entre nacionalistes i progressistes no comptarà, a priori, amb ensurts parlamentaris.
Encara que des de la caserna electoral del PP s'anunciava que serien decisius al parlament de Vitòria, la realitat electoral ho ha desmentit. Els populars recuperen pistonada a les urnes amb set diputats —un més que als comicis del 2020—i una evolució de les paperetes recollides del 6,77% al 9,23%. Aquesta pujada, en línia amb el bon moment electoral a escala estatal, queda entelada per l'extrema dreta Vox, qui contra tots els pronòstics reté el seu escó per la demarcació d'Àlaba.
La batalla a l'esquerra espanyola alternativa queda amb una victòria pírrica de la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz contra el partit encapçalat mediàticament per Pablo Iglesias. Sumar obté un diputat amb 35.092 sufragis al conjunt del País Basc mentre els morats són condemnats a l'extraparlamentarisme amb 23.679 paperetes. El sistema electoral basc deixa paradoxes com que Podem es queda sense representació amb més vots que la ultradreta Vox, qui ocupa el fanalet roig electoral amb diputat a l'hemicicle basc.
Aquest triomf per la mínima de Díaz, tanmateix, compta amb una cara B: el diputat escollit és de la federació basca d’Izquierda Unida i, per tant, d’un partit dividit internament pel tractament de Sumar als esquerrans als llocs d'eixida de la llista de les eleccions europees. Es tracta de Jon Hernández, secretari general del PCE a Euskadi, qui serà un dels diputats d'una cambra amb la majoria més àmplia de representació d'orientació nacionalista i sobiranista de la història democràtica al territori basc.