—S’està insistint molt en la possibilitat que EH Bildu supere el PNB en aquestes eleccions basques i siga el partit més votat. És això factible?
—Crec que, d’opcions, n’hi ha. Per la manera com es reparteixen els escons al País Basc, algunes enquestes apunten que EH Bildu podria guanyar en escons i el PNB en vots. Però, per primera vegada, es dona la possibilitat que EH Bildu guanye tant en escons com en vots.
—Com s’explica a escala territorial que el segon partit més votat puga ser el primer en escons al País Basc?
—Les tres províncies es reparteixen el mateix nombre d’escons, 25. I Biscaia és un territori molt més poblat que Àlaba, amb quatre vegades més població. En canvi, la proporció de vots de cada partit no és la mateixa en tot el territori. Per això a Àlaba, amb molts menys vots, podria guanyar EH Bildu i tindre més escons amb menys vots que el PNB. En general, la tendència a Biscaia és que el PNB perdrà vots, però continuarà sent majoritari. I a Guipúscoa és el contrari: a les últimes eleccions basques el PNB va traure avantatge, tot i quedar pràcticament empatat amb EH Bildu, i ara sembla que EH Bildu passarà per davant. És Àlaba qui desequilibrarà la balança, i sembla que EH Bildu guanyarà la partida en aquest territori, que, al seu torn, és diferent perquè cap partit no hi té l’hegemonia i el PP i el PSE també hi tenen el seu pes.
—Sempre s’ha dit que el repartiment d’escons a Euskadi es va fer amb el mateix pes per a Àlaba que per a Bisaia i Guipúscoa per afavorir els partits espanyolistes, que tradicionalment han tingut més pes en la demarcació alabesa. I ara EH Bildu es podria beneficiar d’aquest repartiment.
—Bé, la qüestió és que, fins i tot a Àlaba, els partits estatals han perdut pes, i per això han canviat les coses. Però aquest sistema no es girarà en contra dels partits estatals, perquè, al remat, Àlaba continua sent la província en què més pes tenen i on trauen més representants. Fins i tot Vox, que en aquesta legislatura ha tingut una parlamentària per Àlaba amb molt pocs vots. Tenint en compte el seu pes proporcional, encara se’n beneficien. Sobretot el PP, perquè el PSE té més o menys el mateix percentatge de vot a les tres províncies.
—Per què pensa que EH Bildu està en condicions de disputar l’hegemonia del PNB per primera vegada en quasi mig segle?
—Hi ha diversos factors: d’una banda, l’estratègia que ha anat desenvolupant EH Bildu, sobretot a partir del 2015-2016, quan va perdre el poder institucional que va aconseguir el 2011. EH Bildu va tocar terra el 2015, quan també va aparèixer Podem, i va començar a treballar transformant l’estructura i amb una altra manera de fer política. Aquests anys, això ha tingut un efecte clar, que es podria resumir dient que s’han centrat en el dia a dia, amb propostes pragmàtiques i sense renunciar als seus objectius, però sense plantejar maximalismes. Això s’ha vist en diferents àmbits, per exemple a escala estatal amb el suport a Pedro Sánchez, on han caigut en diferents contradiccions, però també han assolit coses. Per exemple, d’una forma discreta i sense fer soroll, s’ha aconseguit posar fi a la dispersió. En cap moment EH Bildu no ha fet ostentació d’aquesta negociació ni l’ha fet pública, però la realitat és que avui els presos polítics bascos estan ja en presons del País Basc i de Navarra. Això s’ha vist també en altres àmbits, sobretot en el municipal, on EH Bildu ha tingut gestió directa en molts ajuntaments, en alguns casos cogovernant amb Podem o amb sectors pròxims a Podem. A Vitòria EH Bildu ha estat la força més votada, però un pacte de PNB i PSE —amb els vots del PP— els ha deixat en l’oposició, i, tot i això, als sis mesos EH Bildu ha pactat els pressupostos amb aquests dos partits —que no tenen majoria a l’Ajuntament. La gent ha anat veient que EH Bildu ha canviat la seua forma de fer política i ha aconseguit coses sense renunciar als objectius i sense plantejar màxims que la gent pot identificar com a no massa raonables. Després hi ha una qüestió conjuntural, i és que la percepció social de la gent al País Basc és que s’hi viu bé, no hi ha una crisi econòmica ni un malestar social gran, però sí que hi ha crítiques en l’àmbit de la gestió de la cosa pública. I ací és on el PNB té el seu forat negre, perquè és el partit de la gestió. I tot i que el nivell de benestar està ben valorat, hi ha la sensació que els últims anys s’ha anat a pitjor. Això s’ha visualitzat en la gestió de la sanitat pública (Osakidetza), que ha empitjorat, i hi ha hagut mobilitzacions davant les quals no s’ha respost o, si s’ha fet, ha estat amb l’impuls de la sanitat privada. Aquest factor és important a l’hora d’explicar les crítiques que el PNB rep per la gestió, com també les rep per les polítiques d’habitatge. La gestió del PNB està sent més criticada que mai i, alhora, EH Bildu està millor posicionat que mai.
—La primera vegada que EH Bildu va governar una institució destacada va ser el 2011, quan va assolir l’alcaldia de Sant Sebastià i la presidència de les Juntes Generals de Guipúscoa. Només va aguantar una legislatura i l’opinió pública va censurar la planificació de recollida de residus proposada per EH Bildu. Pensa que la coalició ha après de tot allò?
—De fet, crec que és l’aprenentatge més potent que han fet des d’aleshores. Possiblement les crítiques estaven basades en el relat i no tant en la realitat, però l’aprenentatge és que EH Bildu no es pot entestar a guanyar segons quins relats quan tot els està en contra. El que cal és mantindre la coherència i la posició política. Això fa entendre que, com se sol dir, l’important no és tindre la raó, sinó que te la donen. Tant quan es governa com quan es fa una oposició constructiva, cal saber quan fer les coses o quan deixar d’insistir-hi.
—D’altra banda, el discurs independentista ja no es percep com a central en EH Bildu.
—Sobretot, se centra en l’objectiu d’aglutinar forces i posicions en la societat per poder fer aquest pas en un moment donat. EH Bildu és conscient que, només amb la força electoral que té en aquest moment, no és suficient per a iniciar un procés sobiranista. Cal anar treballant amb la resta de partits. Al País Basc es va posar en marxa una comissió en aquest sentit per a fer una mena de campament base, però, per interessos partidistes, es va acabar bloquejant. Tot i això, per a poder caminar en aquesta direcció, EH Bildu necessita treballar en el dia a dia i anar guanyant capacitat de gestió dins del territori, però sobretot força i legitimitat democràtica.
—Les enquestes que s’han fet públiques al País Basc tendeixen a dir que no hi ha una majoria independentista al País Basc. Això pot beneficiar EH Bildu, en el sentit que pot treballar sense haver-se de centrar en la independència?
—Crec que en, aquests moments, per la política que està fent EH Bildu, ni el beneficia ni el perjudica. Crec que a escala social la gent és conscient de la posició d’EH Bildu pel que fa al sobiranisme i a l’independentisme, que mai no l’ha amagat i en campanya ha dit que aquest és un dels grans objectius. I que si s’ha donat suport al govern de l’Estat, és per a poder obrir aquest debat, entre altres coses. Ara, a les eleccions europees, tornen a anar amb ERC, BNG i Més per Mallorca, i a escala estatal les aliances són les que són. L’independentisme s’ha pogut reduir, però hi ha un percentatge molt ampli, de vora el 25%, que segons el Sociòmetre podria estar a favor o en contra de la independència segons les circumstàncies. Amb això ja hi hauria més del 50% favorable a la independència.
—La força electoral que ha arreplegat EH Bildu aquests anys procedeix fonamentalment del PNB o no només?
—No només. El 2015 Podem va arribar a guanyar les eleccions estatals al País Basc i molt del vot que té EH Bildu procedeix d’aquest espai. Crec que, d’una banda, Podem va arreplegar vot en bona part procedent d’EH Bildu i també dels votants joves, dels sectors progressistes del PNB i també del PSE. I crec que, en aquest sentit, Podem ha fet una mica de pont entre aquests sectors i EH Bildu: molta gent de menys de cinquanta anys que ara vota EH Bildu va votar Podem i abans va votar també PSE o PNB. Crec que hi ha hagut un desplaçament en aquesta direcció, com també del sector més abertzale del PNB cap a EH Bildu des de fa quatre o vuit anys.
—Quines són les zones del País Basc que estan donant més força a EH Bildu? On es més votada la coalició?
—Sobretot a Guipúscoa. Ací EH Bildu guanyarà amb molta diferència i, fins i tot, es convertirà en la força hegemònica. A Àlaba, com comentava, s’està produint un canvi molt important. Les últimes municipals a Vitòria les ha guanyades EH Bildu, quan l’alcaldia d’aquesta ciutat sempre ha estat molt disputada i els últims alcaldes han estat del PP, del PSE o del PNB, i EH Bildu s’ha fet un lloc. Al seu torn, Àlaba sempre ha sigut la corona dels partits estatals al País Basc, el territori menys abertzale, i ara ha experimentat un canvi radical. Crec que també a Àlaba es demostrarà la força d’EH Bildu, i a més això té una gran importància si es té en compte que Vitòria és la capital basca i, com a tal, té un gran valor simbòlic.
—Però hi ha zones amb més propensió a votar EH Bildu? Em referisc a zones més o menys poblades, més o menys urbanes, etc.
—Les zones més favorables a EH Bildu sempre han estat les més rurals i bascoparlants. Després, al País Basc no hi ha grans ciutats més enllà de Bilbao, en comparació amb altres zones de l’Estat. El que ací anomenem pobles petits-mitjans, d’entre 20.000 i 40.000 habitants, són zones en què EH Bildu s’ha mogut bastant bé. A partir d’ací sempre hi ha més dificultats, però en les últimes eleccions municipals, forals i estatals, allà on més debilitat tenia, a la zona anomenada la marge esquerra gran Bilbao, ha tingut un augment molt important, així com també a Vitòria, que han estat zones on tradicionalment EH Bildu ha estat menys votat.
—Pel que fa al candidat, Pello Otxandiano, per què EH Bildu ha apostat per ell?
—Otxandiano representa el canvi generacional i la renovació que EH Bildu ha fet aquests vuit anys. I també representa la lògica imposada de baix cap a dalt, amb gent nova sorgida de les zones tradicionalment més favorables al sobiranisme d’esquerres, sobretot a escala municipal. Per exemple, des del 2011, EH Bildu governa amb Podem a Errenteria. A Andoain també governen conjuntament, o a Durango durant la legislatura anterior. Per tant, aquest “front ampli” no només s’ha dut a terme internament, sinó també a través de les seues aliances. I aquesta lògica, que procedeix dels pobles, de baix cap a dalt, ha arribat representada per Otxandiano, com a mínim a ulls de la direcció. Ell, a més, ha estat el responsable del programa, i en l’àmbit intern encaixa molt bé amb el dia a dia del partit. Ell mateix ha sigut també qui ha estat negociant les lleis més importants durant aquesta legislatura al País Basc al Parlament, tant amb el PNB com amb el PSE. Crec que Otxandiano quadra molt bé amb aquesta dinàmica que s’està duent a terme.
—Imagina un pacte entre EH Bildu i el PNB per a governar conjuntament?
—Se’m fa molt complicat ara mateix. Al final són els dos partits majoritaris. Altra cosa és poder arribar a pactes durant aquesta legislatura, en lleis o en pressupostos i en un seguit de qüestions mínimes. I, sobretot, si s’obre el debat autonòmic i sobiranista novament, caldrà que arriben a un acord de mínims per a negociar amb la resta de partits i anar a Madrid. Ara, pel que fa a formar govern, no crec que es donen grans oportunitats, però sí que se’n donaran per a altres pactes puntuals.
—Imagina un govern al País Basc d’EH Bildu amb les altres forces d’esquerres?
—Podria ser. Supose que això tindrà molt a veure amb el que es done a l’Estat espanyol. Al final, les aliances entre PSOE i PNB són evidents, i al País Basc als socialistes tampoc no els interessa molt enfadar el PNB trencant la coalició de govern. Entre EH Bildu i Podem hi ha diferents acords des del primer dia a escala municipal, i els discursos dels dos partits en aquest sentit han encaixat. I amb el PSE l’aliança pot variar, tal com ja hem vist a Pamplona. Però diria que la realitat estatal impedirà arribar a altres tipus de pactes.
—El PSE ha insistit en la seua negativa a pactar un govern amb EH Bildu. Cal pensar que el més normal serà la reedició del pacte entre PNB i PSE encara que EH Bildu guanye les eleccions?
—Sí, el discurs oficial és aquest. El PSE té la necessitat de mantindre l’aliança amb el PNB també per l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez; per això no donen marge al dubte en aquest sentit. Però el PNB ja ha començat a dir que Pedro Sánchez és imprevisible, que pot variar, i el posen en dubte. Hi ha dos factors que poden canviar aquesta inèrcia. D’una banda, si PNB i PSE no tenen majoria absoluta, les coses seran diferents. I també dependrà de quants escons baixen, i tot fa pensar que el PNB serà el partit més castigat dels dos. Depenent de tot això, el PNB haurà de prendre decisions de com governar, si és que pot governar. Cal recordar que a Navarra el PSN tenia una posició i ara en té una altra, i ha fet possible la tornada de Joseba Asiron —d’EH Bildu— a l’alcaldia de Pamplona. Ara mateix no sembla que vaja a variar res, però ja veurem com es desenvolupa tot a mitjà termini.
—Ara que parlava de Pamplona, tot i que les eleccions se celebren a Euskadi, la força que ha adquirit EH Bildu a Navarra és impressionant.
—I no només, perquè a Iparralde, la zona basca de l’Estat francès, amb Euskal Herria Bai estan ampliant la base d’una manera molt important, amb la mateixa dinàmica d’anar pas a pas i treballar dia a dia amb els peus a terra, amb un estil transparent i pròxim cap a la ciutadania a través de partits i associacions. És el fruit que ara està recollint EH Bildu després de vuit anys de treball en aquesta direcció.