Iolanda Segura, USTEC-STEs (IAC)
Es tanca una legislatura a timó d’un grup polític que es fa dir d’esquerres i en el món educatiu ens quedem amb una sensació de decepció absoluta: lluny d’enfortir l’escola pública i governar al servei del personal de l’educació, de l’alumnat i de les famílies, comptant amb la comunitat educativa per assentar una educació pública catalana de qualitat, han dut a terme una política que ha anteposat els interessos de partit a les necessitats educatives i ha afavorit la privatització de l’educació. Els consellers que han desfilat en l’era de govern d’ERC no han estat capaços de solucionar els problemes que l’educació catalana porta arrossegant des de fa molts anys: l’escola falsament inclusiva, el malestar i el desgast del personal educatiu, la sobrecàrrega burocràtica i laboral, la reversió de les retallades, la pèrdua del poder adquisitiu, la manca de democràcia als centres o l’ofensiva contra el català i la immersió lingüística. El conseller Cambray va entrar a Educació amb la voluntat de transformar-la a base de canvis de mirada i innovació al més pur estil neoliberal. Les seves formes impositives van comportar el rebuig a la seva agenda, que no comptava amb el consens de tots els agents implicats. El resultat: 15 vagues, canvi de consellera, una caiguda aparatosa dels resultats i la creixent manca de professorat als centres educatius. La transformació no s’ha situat mai en la millora de totes les necessitats presents a l’educació. La inestabilitat i el caos que es viu als centres no ha servit perquè aquest govern d’esquerres hagi fet un replantejament de fons per reconduir les seves polítiques en complicitat amb la comunitat educativa. Ni tan sols ha mostrat voluntat per retornar les retallades, que són la vergonya de qualsevol govern democràtic d’esquerres. La seva legislatura en matèria educativa ha estat un veritable fracàs.