Sorpresa a les eleccions sardes. Els resultats han contradit les enquestes, que auguraven la victòria de la candidatura ultradretana liderada per l’alcalde de Càller, Paolo Truzzu, membre de Fratelli d’Italia, el partit de la primera ministra Giorgia Meloni.
El pronòstic de la victòria de la ultradreta es devia a diversos factors. D’una banda hi havia la relació entre el bon moment del partit de Meloni i la tendència de vot a Sardenya. D’altra banda, l’esquerra es presentava dividida en dues candidatures diferenciades: la de centre-esquerra, integrada fonamentalment pel M5S i pel Partit Democràtic –el PSOE italià– i la candidatura de l’esquerra sardista, liderada per l’exgovernador sard Renato Soru. I per últim, la formació tradicionalment hegemònica a l’illa, el Partit Sard d’Acció, s’havia tornat a aliar amb la candidatura ultradretana integrada pel partit de Meloni i també per Forza Italia, la formació de Matteo Salvini.
La sorpresa ha sigut encara més gran pel fet que, en cas de victòria de l’esquerra, es donava per fet que Alessandra Todde i Renato Soru haurien de sumar els seus diputats per a assolir la majoria. Finalment no ha sigut necessari: Todde s’ha imposat amb més del 45% dels vots i Truzzu s’ha quedat a tocar d’aquest resultat, amb unes dècimes de diferència. La coalició sardista de Soru s’ha quedat fora del Consell Regional, el parlament sard, en no superar l’elevada tanca electoral del 10%. Les últimes enquestes calculaven que Truzzu, el candidat ultradretà, fregaria el 50% dels vots, que Todde superaria per pocel 40% i que Soru entraria al Consell Regional amb un ajustat 10% de les paperetes.
Els motius de la sorpresa
Sardenya s’ha acostumat a veure alternar governs de dreta i d’esquerra. Aquesta inèrcia s’ha tornat a repetir, tot i que contra pronòstic, en les eleccions de diumenge. Segons l’historiador Marcel Farinelli, alguerès resident a Barcelona, la candidatura de Truzzu pot haver pagat el preu de presentar-se com un governador “condicionat només per la ideologia, sense cap programa al darrere”.
A Sardenya, alhora, hi ha una manera particular de votar: els electors poden triar d’una banda la llista preferida i al seu torn triar, també, el candidat favorit, podent escollir opcions contradictòries. Així, Todde ha superat Truzzu com a candidata, però la llista integrada pels neofeixistes ha rebut més suports que la centre-esquerrana.
Els plans d’Alessandra Todde
Si finalment esdevé governadora, Todde haurà d’afrontar un seguit de reptes de cara al futur de l’illa. En el seu programa dominava el relat de fer front des de Sardenya el neofeixisme que actualment governa a Itàlia amb la primera ministra Meloni. En clau insultar, les prioritats eren recuperar la connexió amb el continent després de la crisi de l’aeroport de l’Alguer i de la reducció de vols per a eixir i accedir a l’illa. Una altra de les propostes és el disseny d’una transició ecològica que a hores d’ara és molt incerta.
Si es tenen en compte els partits que integraven la candidatura de Todde, el govern haurà de comptar, en principi, amb integrants de com a mínim quatre formacions. En primer lloc hi hauria el Moviment 5 Estrelles, també el tradicional Partit Democràtic i forces insulars com ara Fortza Paris, partit autonomista sardista que ha arribat a tindre presència al Consell Regional i que Farinelli defineix com una formació “moderada i de centre”. També ha contribuït a la victòria de Todde l’empenta d’una candidatura independentista, A Innatis, que s’ha constituït en forma de llista cívica i que lluita contra l’aïllament, el despoblament i l’empobriment de Sardenya, segons el seu programa electoral, que aposta també per la integració de l’illa amb Europa i pel reconeixement de les llengües de l’illa, entre les quals hi ha el català de l’Alguer.
A l’Alguer, precisament, la llista de Truzzu s’ha imposat amb el 51% dels vots i el candidat a diputat més votat ha sigut l’antic síndic –alcalde– Marco Tedde, de Forza Italia, un dels qui més va treballar en el retrobament entre l’Alguer i Catalunya a través de les relacions institucionals. L’actual síndic de l’Alguer, Mario Conoci, fins fa poc era membre del Partit Sard d’Acció, es va passar a Forza Italia de cara a aquestes eleccions i ha fracassat estrepitosament a l’hora d’obtenir suports per a esdevenir diputat del Consell Regional.
De fet, segons Farinelli, la gran pregunta en clau algueresa és com es reconfiguraran les forces de dreta i ultradreta –Partit Sard d’Acció, Forza Italia, Fratelli d’Italia– de cara a les pròximes conteses electorals. En l’actual, la batalla per liderar la candidatura ha generat problemes interns i el fracàs electoral pot fer saltar pels aires les relacions que fins ara s’han forjat entre aquests partits. El pròxim termòmetre per a mesurar aquesta situació serà el de les eleccions municipals italianes, que se celebraran al juny, coincidint amb les europees.