El projecte del casino Hard Rock és un dels punts que centra les negociacions per aprovar els pressupostos de 2024 de la Generalitat de Catalunya. No és cap novetat. Aquesta iniciativa ha estat al nucli de bona part de les grans negociacions del país d’ençà que el 2012 el govern d’Artur Mas va posar-la sobre la taula. Llavors, amb el nom de Barcelona World i, des del 2016, amb el de Hard Rock Entertainment World.
Es tracta d’una qüestió que sempre ha tingut a favor Junts i el PSC, i en contra Catalunya en Comú i la CUP. A mig camí, s’hi ha ubicat ERC, que mai ha vist el projecte amb entusiasme —i alguns sectors s’hi han oposat frontalment—, però que tampoc l’ha entès com un gran problema i ha optat per cedir a banda i banda en funció dels interessos puntuals.
L’estat actual de la qüestió és que el president Pere Aragonès va assegurar la setmana passada que no interrompria la tramitació del projecte del Hard Rock per aconseguir el vot de Catalunya en Comú als pressupostos. El mandatari català s’escuda en què és un projecte que té el suport majoritari de la cambra, perquè hi fan costat Junts per Catalunya i el PSC que, entre tots dos, sumen majoria absoluta a l’hemicicle català. A més, el PSC és el principal suport al qual ERC opta per aprovar els comptes i té entre les seves prioritats el desplegament del macrocasino.
Amb tot, els republicans necessiten el suport d’un altre partit a banda dels socialistes. Bé Junts, que no té massa incentius per donar corda al govern d’Aragonès, bé Catalunya en Comú, que han fet de tercera pota en els comptes dels dos darrers anys. És per això que Aragonès s’esforça a mirar de convèncer els de Jéssica Albiach. “De veritat que hem de sacrificar el pressupost més alt en educació de tota la història per les diferències legítimes que vostès puguin tenir amb un projecte molt concret, un projecte que no és immediat i que s’ha estat tramitant amb àmplies majories? Fins i tot si excloem el grup que dona suport al Govern, les majories continuen sent-hi”, argumentava el president català al darrer ple.
Una de les propostes que s’està estudiant a hores d’ara, segons el diari Ara, per cercar l’acord entre ERC i els Comuns és la possibilitat d’establir una moratòria durant el 2024, justificada per la sequera. De nou, una mesura a mig camí, com va passar amb les negociacions dels comptes de 2023.
En aquell moment, ERC havia arribat en primera instància a un acord amb els de Jéssica Albiach que deixava fora dels comptes el projecte del Hard Rock. Tal vegada, quan va ser el moment de rubricar el pacte amb el PSC, els republicans es van trobar que els de Salvador Illa els demanaven, entre altres qüestions, certificar l’impuls del complex turístic. Finalment, ERC va cedir a les peticions del PSC, i va acordar seguir endavant amb la tramitació dels permisos per al casino. Catalunya en Comú, però, va baixar del vaixell, perquè podien justificar que dins els pressupostos no hi havia “ni un sol euro” destinat al Hard Rock als comptes.
Durant la negociació dels pressupostos catalans de 2022, la CUP va arrencar a Pere Aragonès el compromís que la Generalitat “no assumirà, en cap cas, cap cost” del projecte del Hard Rock. L’acord amb la CUP no va arribar a bon port, en part perquè la militància anticapitalista va considerar que els comptes del llavors conseller d’Economia de Junts, Jaume Giró, apostaven per la via dels macroprojectes. El tema, finalment, va caure de l’ordre del dia, perquè l’acord del Govern —a desgrat d’una part dels consellers de Junts— amb Catalunya en Comú es va fer a través de la via de l’intercanvi de peces. Els Comuns van donar suport a Aragonès al Parlament i Ernest Maragall es va haver d’empassar les seves paraules i donar suport al pressupost de l’Ajuntament de Barcelona d’Ada Colau des de la secció local d’ERC.
El problema d’ERC amb la CUP va certificar el ràpid desgast de les confiances entre tots dos partits pocs mesos després que ambdues formacions arribessin a un acord per investir Pere Aragonès. De nou, una part important de l’acord era no impulsar els anomenats macroprojectes, entre ells, com no podia ser d’altra manera, el Hard Rock, en favor d’un procés de reindustrialització. La relació entre tots dos partits es va esllanguir, entre altres raons, per les sospites que la Generalitat seguia amb voluntat d’ajudar a adquirir els terrenys als inversors encara que fos per vies alternatives a la de l’Incasòl.
A la cresta del procés
En la preparació dels pressupostos de 2014, anys en què ERC donava suport a CiU des de l’oposició amb l’horitzó de les consultes del 9-N, el tema es va posar sobre la taula per primera vegada degut a la necessitat de la Generalitat d’involucrar-se en el procés després que Veremonte, l’impulsor inicial del Barcelona World, renunciés a la seva opció de compra dels terrenys. A partir d’aquí l’Incasòl serà qui s’ocupi de gestionar l’accés a terra d’aquelles empreses que optin a una llicència de casino en l’àmbit del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou. En aquells moments, Oriol Junqueras es posicionava en contra no només del projecte, sinó fins i tot del joc. Tanmateix, el líder d’ERC va descartar que aquesta qüestió pogués ser una línia vermella per impulsar els pressupostos.
L’any 2016, Catalunya sencera estava pendent de l’aprovació dels comptes de la Generalitat que havien de fer possible la celebració del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre. En aquell moment, el govern de Junts pel Sí, encapçalat per Carles Puigdemont, va arribar a estar contra les cordes perquè la CUP va optar per no cedir el seu vot a canvi de res, com esperaven des de la coalició independentista després que els hagués donat suport a la investidura. Al costat d’altres qüestions com la gestió d’Aigües Ter-Llobregat o l’impost de successions, el desenvolupament del projecte del Hard Rock va aparèixer de nou sobre la taula. Ja hi havia estat present des de l’inici del mandat, i el compromís per paralitzar el projecte va ser un dels punts clau de la investidura de Carles Puigdemont amb el suport de la CUP.
Un acord que, d’altra banda, no tots els sectors de Junts pel Sí ho van entendre de la mateixa manera i durant els primers anys de mandat la portaveu del Govern Neus Munté va arribar a afirmar que el projecte seguia endavant. Declaracions d’aquesta mena van fer que els portaveus anticapitalistes arribessin a amenaçar a trencar amb l’acord d’estabilitat si se seguia endavant amb el BCN World. Tanmateix, els cupaires no van aconseguir que se suprimís del tot el projecte, només paralitzar-lo. En aquell moment, alguns dels diputats tarragonins d’ERC van demanar a la CUP que pressionés per tombar el BCN World. En paral·lel, el seu partit havia inclòs en l’acord de formació de Junts pel Sí amb els convergents, una fórmula ambigua segons la qual la formació assumia la posició de “replantejar i impulsar” el projecte.
De fet, tots els acords s’han mantingut sempre en aquesta ambigüitat que ha permès al projecte sostenir-se, però no avançar a la velocitat que els inversors haurien volgut. Una altra de les qüestions particulars és que molts dels passos que s’han fet per impulsar el projecte no requerien una partida pressupostària específica. És a dir, que tot allò que fa referència al Hard RocK / BCN World no ha acabat entrant directament a la llei dels pressupostos, sinó que s’ha fet constar en acords entre partits o textos que acompanyaven la llei.