Després de mesos en què el Partit Popular ha mobilitzat la ciutadania espanyola contra l’amnistia pactada –tot i que de moment estancada– entre el PSOE i els partits independentistes catalans, ara s’ha produït un gir de guió enmig de la campanya electoral gallega.
Dissabte a la nit transcendia que el PP havia explorat, i continuava sense tancar la porta, a una fórmula legal que permetera l’indult o l’amnistia del president a l’exili, Carles Puigdemont. Així ho reconeixien fonts del PP a diversos mitjans de comunicació, que s’emparaven en la voluntat de “consens” per a apostar per aquesta solució. “Feijóo ho contempla”, deixaven anar les fonts que van filtrar la informació, tot i que matisaven que aquesta solució havia d’anar aparellada d’una rectificació pública o alguna mena de penediment expressat per Puigdemont.
La notícia arribava després que Feijóo haguera situat sempre, sense cap mena de condicionants, que l’amnistia per a ell sempre havia resultat “una línia roja”. I després que, en conseqüència amb aquestes paraules, el PP haguera convocat mobilitzacions contra aquesta mesura, moltes de les quals havien acabat amb concentracions davant diverses seus del PSOE. El PP valencià, fins i tot, va fer una publicació en xarxes assenyalant, amb noms, cognoms i fotografies, els diputats socialistes i de Sumar-Compromís al Congrés que votarien a favor d’aquesta mesura.
El gir de Feijóo suposa un canvi de paradigma. Ni tan sols el seu intent de rectificació a correcuita ha pogut aturar l’allau de crítiques. Hi ha qui vincula la difusió d’aquestes informacions amb un possible temor davant Puigdemont, que en el seu últim comunicat va deixar escrit una última frase inquietant en referència a l’actitud del PP: “tot se sabrà”.
En canvi, no és la primera vegada que el PP protagonitza un gir d’aquestes característiques.
La ressaca del 23 de juliol
Els resultats inesperats per al PP del 23 de juliol, que no van fer possible la majoria suficient per a investir Feijóo amb els vots de Vox i UPN, van anar seguits d’uns intents frustrats per aconseguir la investidura del polític gallec. Els partits més sondejats en aquest sentit eren PNB i Junts. Els bascos generaven menys contradiccions al PP a l’hora de buscar suport, però la imminència de les eleccions en aquest territori feia impossible qualsevol concessió per part del PNB, que s’hauria vist condicionat per aquest suport. Sí que provocava urticària un possible pacte amb Junts, més encara quan se sabia que al darrere del partit hi havia la referència indiscutible de Puigdemont. Tot i que l’entesa semblava impossible, el PP la va explorar.
Una de les maneres d’intentar aconseguir-ho va ser a través de paraules per mirar de garantir l’apropament entre els dos espais. Esteban González Pons, vicesecretari d’Afers Internacionals del PP, va dir en una entrevista que “parlarem amb tots els grups parlamentaris llevat d’EH Bildu. Junts és un grup parlamentari que, igual que ERC, més enllà de les accions que quatre, cinc o deu persones –les que foren– dugueren a terme, representen un partit amb una tradició i una legalitat que no està en dubte”, va dir.
En aquelles setmanes, tal com va avançar La Vanguardia, el PP va estudiar un pacte amb Junts a l’agost, abans de la constitució de la Mesa del Congrés que va acabar amb Francina Armengol com a presidenta de la cambra. El portaveu Josep Rius i el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, es van reunir a l’hotel Alma de Barcelona amb Daniel Sirera, referent del PP a l’Ajuntament de Barcelona; i Xavier Domínguez, un dels dirigents de la campanya de Feijóo. La trobada no va servir per a segellar cap pacte, però va ser el punt de partida d’una presa de contacte entre ambdues formacions.
La relació amb EH Bildu
Tot i que González Pons, en les declaracions citades, posava com a línia roja negociar amb EH Bildu la investidura de Feijóo, les relacions del PP amb el partit abertzale també són contradictòries. En un primer moment, amb EH Bildu recentment constituït i després de la fi definitiva d’ETA, Javier Maroto, alcalde de Vitòria amb el PP i actualment vicepresident del Senat, va ser fidel a la consigna del seu partit durant els anys d’activitat armada: sense armes es pot parlar de tot.
Així, Maroto, amb Borja Sémper, en aquell moment dirigent del PP a Guipúscoa i actualment portaveu estatal del partit, defensava enteses parcials amb Bildu. “No ens tremolaran les cames si arribem a acords amb qualsevol partit, i crec que això és bo”, va dir Maroto a l’Ajuntament de Vitòria en un ple, adreçant-se al regidor abertzale Antxon Belakortu. Una dècada més tard, el PP ha intensificat el seu discurs contra EH Bildu arribant a suggerir la il·legalització del partit.
Recentment, amb el “pacte encaputxat” –així el va definir Feijó– entre el PSN i EH Bildu a l’Ajuntament de Pamplona, que va permetre la tornada de Joseba Asiron a l’alcaldia, la croada del PP contra els socialistes i contra els abertzales s’ha multiplicat. Això, per contra, no ha impedit la formació popular d’arribar a pactes amb EH Bildu.
Per exemple, a les Juntes Generals d’Àlaba –el parlament provincial–, el PP va signar un acord amb EH Bildu i amb Elkarrekin, coalició de Podem i Esquerra Unida. Consistia en el reforçament de l’atenció sanitària, dels operatius de prevenció de suïcidi i dels serveis socials en l’àmbit rural. Els tres partits també han signat, en la mateixa institució, una altra esmena transaccional que instava les entitats locals a fer una valoració del model de finançament vigent i proposar-ne una alternativa.
Aquestes enteses, ara puntuals, van ser més freqüents durant la dècada passada. PP i EH Bildu van signar 130 propostes al Parlament Basc de manera conjunta. La interpretació generalitzada és que el discurs agressiu de Vox ha empès el PP ha canviar d’estratègia. Tot i que des del partit no reconeixen cap canvi d’actitud, l’hemeroteca els delata.