En la seua llista de greuges s’ha oblidat d’incorporar un petit matís: qui governa a l’Ajuntament de Pamplona? Amb quins vots governa UPN a l’Ajuntament de Pamplona?”. Era la rèplica de Pedro Sánchez durant el debat d’investidura al discurs d’Alberto Catalán, diputat de la Unió del Poble Navarrès (UPN), que conjuntament amb PP i Vox va votar en contra de la continuïtat del candidat socialista a la Moncloa.
Catalán, que va fer un discurs extremadament dur al Congrés, ovacionat per part del PP i de Vox, negava amb el cap davant aquella sentència de Sánchez, que evidenciava les contradiccions a què UPN, partit regionalista que va dominar la política navarresa fins al 2015, s’està enfrontant en un clar moment de desorientació. La feblesa d’aquest partit ha contribuït a un canvi que semblava impossible, que ha requerit un acord entre el Partit Socialista Navarrès (PSN) i EH Bildu i que podria haver arribat molt abans a l’Ajuntament de Pamplona i a altres institucions. En canvi, aquest canvi no ha sigut possible fins a les acaballes del 2023.
Des del 2007, l’Ajuntament de Pamplona ha comptat amb una majoria progressista que, quan ha depès del PSN, no ha sigut capaç de fer govern. La raó fonamental de l’impediment ha sigut l’existència d’ETA i l’herència del record de l’activitat armada, que va afectar plenament els socialistes i que ha dinamitat, fins ara, qualsevol acord entre aquest partit i les diferents marques de l’esquerra abertzale (Acció Nacionalista Basca i EH Bildu). Aquesta distància, insalvable fins al moment actual, ha beneficiat plenament UPN, que ha retingut l’alcaldia de Pamplona des del 1999 fins al 2023 amb una única excepció, la de la legislatura 2015-2019, quan EH Bildu va governar l’Ajuntament amb el suport de Geroa Bai i de les marques locals de Podem i d’Esquerra Unida. El PSN no era necessari en aquella equació, però el 2019 ho va tornar a ser i UPN va recuperar-ne l’alcaldia amb majoria simple.
Què ha canviat?
Són molts els factors que expliquen aquest gir. En primer lloc, UPN, víctima de grans contradiccions internes, ha perdut un poder fonamental per a continuar dominant la política navarresa. El partit regionalista, foralista i tradicionalista, amb sòlids vincles generacionals amb la dictadura franquista, mai no ha sigut famós per la seua capacitat a l’hora d’establir pactes amb altres formacions.
Quan va aconseguir forjar una aliança amb el PSOE a escala estatal, que s’havia de traduir en l’estabilitat política a Pamplona a canvi de l’aprovació de la reforma laboral el febrer de 2022 per part dels dos diputats regionalistes navarresos, ambdós —i molts altres militants— van anar-se’n sobtadament al PP. Avui Sergio Sayas i Carlos García Adanero són diputats d’aquest partit al Congrés —i l’últim dels dos va ser candidat amb el PP a l’alcaldia de Pamplona. El trencament de l’aliança històrica entre UPN i PP, no exempta de tensions puntuals, deixava els regionalistes fora de joc, amb el lideratge de Javier Esparza —president del partit— enormement debilitat i amb un resultat pèssim el 23 de juliol, esdevenint la quarta força més votada al conjunt de Navarra per darrere de PSOE, EH Bildu i PP. Una derrota inèdita.
Hi ha, també, molts altres elements que han modificat el tauler polític a Navarra i que han permès l’entesa entre EH Bildu i el PSN a Pamplona, la qual facilitarà un govern entre els independentistes i els nacionalistes de Geroa Bai i amb Zurekin, la marca navarresa d’Esquerra Unida-Podem. Els socialistes, tot i donar suport a la moció de censura, no hi participaran.
Joseba Santamaría, director del Diario de Noticias, mitjà navarrès de línia editorial progressista, situa l’origen del moment actual en la irrupció de Geroa Bai. Aquesta coalició nacionalista, liderada per l’exlehendakari navarresa Uxue Barkos (2015-2019), compta amb la participació de diferents partits com ara Els Verds, el Partit Nacionalista Basc i altres forces que han contribuït a la consolidació d’una marca que té el precedent en Nafarroa Bai, candidatura que en el seu dia també va liderar Barkos.
Aquest espai s’ha sabut fer un lloc en la política navarresa gràcies a un discurs territorial basquista, al treball municipalista i a un tarannà progressista amb què Geroa Bai se situa en un escenari intermedi entre l’immobilisme del PSN de les últimes dècades i l’independentisme d’EH Bildu, que, d’altra banda, per a una part de la població navarresa —cada vegada menor— encara arrossega l’estigma d’ETA. “Geroa Bai pot cercar el suport del PSOE i d’EH Bildu”, diu Santamaria, i després de traure una diputada el 2011, l’esmentada Uxue Barkos, la coalició va passar a governar Navarra entre 2015 i 2019. Aquest nou actor polític, segons el director del Diario de Noticias, “va obligar tothom a moure fitxa, sobretot al PSN, que va haver de fer una lectura estratègica per evitar ser absorbit electoralment per Geroa Bai i va haver de canviar de posició”. Va ser això, segons el periodista, el que va permetre la candidata socialista María Chivite accedir a la presidència navarresa el 2019, on es manté governant amb Geroa Bai, amb Zurekin i amb el suport extern d’EH Bildu al Parlament navarrès.
El regidor de Geroa Bai a l’Ajuntament de Pamplona, Koldo Martínez, atén aquest setmanari i defensa que sense l’aparició del seu partit “l’escenari actual mai no s’hauria generat, i UPN i PSN haurien perpetuat la seua alternança al poder”. Aquest partit d’àmbit navarrès compta amb quatre alcaldies. Les més significatives són les de Zizur —a tocar de Pamplona— i la d’Altsasu, disposa també de quatre conselleries al Govern navarrès —Relacions ciutadanes, Indústria, Desenvolupament Rural i Sanitat— i a l’Ajuntament de Pamplona compten, des del 28 de desembre, amb les carteres de Turisme, Comerç, Joventut, Cooperació i Projecció Europea.
El mateix regidor explica que la nova situació política també és possible pel fet que UPN no ha sabut interpretar els canvis a Navarra. “S’han quedat ancorats en el passat. És dur de dir, però UPN tenia discurs mentre ETA existia. Quan ETA desapareix i les forces que mai no hem defensat ETA diem alt i clar que nosaltres també defensem Navarra, la nostra identitat i la convivència, UPN queda descol·locat”.
Patxi Zabaleta, històric dirigent d’Herri Batasuna, coincideix amb aquest argument. Però qui fora membre de la Mesa Nacional de la formació abertzale, diputat al Parlament navarrès, regidor a Pamplona i fundador del corrent Aralar, que es va escindir d’HB per rebutjar l’activitat d’ETA, relaciona el canvi polític a Navarra també amb altres elements. Posa l’exemple en la pèrdua d’influència del Diario de Navarra, fundat ara fa 120 anys i fonamental en el suport al colp d’estat del 1936, al franquisme i a UPN; i també en el relleu generacional en les direccions de diversos partits com ara el PSN, “que ja no estan ancorats en els arguments de fa trenta anys”. Tot i així, Zabaleta, que actualment milita en EH Bildu, recorda que la voluntat del PSN d’explorar nous pactes no és nova, sinó que ve de lluny.
De l’agostazo a Pedro Sánchez
L’estiu del 2007, el PSOE va impedir, des de Madrid, que el PSN formara govern a Navarra amb Nafarroa Bai —precedent de Geroa Bai, que en aquell moment comptava amb l’empenta d’Aralar, la qual després s’integraria en EH Bildu— i d’Esquerra Unida. El regionalista Miguel Sanz, un dels polítics més bel·ligerants contra l’èuscar a Navarra, va poder continuar governant gràcies a la ingerència dels dirigents espanyols del PSOE: José Blanco, Alfredo Pérez Rubalcaba i l’aleshores president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.
Aquella intervenció es va fer en contra del criteri de la militància socialista navarresa, que va donar suport multitudinari a explorar un pacte d’esquerres i apartar UPN de la presidència navarresa. Més del 90% dels militants socialistes que van votar es van expressar en aquest sentit. “El pacte no es va permetre per raons d’estat”, rememora Zabaleta. I si ara s’ha pogut fer el pacte a Pamplona és perquè les condicions han canviat. La desaparició d’ETA, el suport continuat d’EH Bildu a Pedro Sánchez i la incapacitat d’UPN a l’hora de trobar suports externs han fet canviar la situació. Aner Ansorena, que treballa a la consultoria política Hauda, matisa que en el PSN el canvi ha sigut possible gràcies, sobretot, a Pedro Sánchez. “Per molt que el PSOE figure amb la sigla de PSN a Navarra, aquest partit és espanyol i aquesta mena de decisions es prenen a Madrid. Alhora, a Pamplona el bloc progressista ha sigut capaç de projectar l’oposició a l’alcaldessa Cristina Ibarrola”, d’UPN, “i s’ha generat l’escenari perfecte per a presentar una moció de censura”. Amb els regionalistes, els últims anys l’Ajuntament només ha pogut aprovar un pressupost, el del 2021, gràcies als vots prestats del PSN. Per això, per a Ansorena, “la paràlisi era l’argument perfecte per a fer aquest pas, que al seu torn és més realitzable a l’inici de la legislatura municipal i amb la candidatura de Joseba Asiron, que ja va ser alcalde amb EH Bildu i, per tant, els votants socialistes el coneixen”.
Ara caldrà veure si aquest canvi es produeix en altres localitats navarreses en què UPN també governa amb minoria i podria perdre les alcaldies a través d’un pacte idèntic entre socialistes i EH Bildu, el qual podria situar els independentistes al capdavant de consistoris ben simbòlics com ara el de Barañain, el d’Estella, el de Sangüesa —on governa una candidatura local, tot i que identificada amb UPN— o Valle de Egüés. Els consultats no tenen clar que el PSN s’anime a repetir l’operació en tots aquests ajuntaments. “Almenys de moment”, diu el periodista Joseba Santamaria, que situa l’interès de la política navarresa actual en la batalla entre UPN i PP.
Cap a una possible absorció?
De fet, la crisi d’UPN, que no governa Navarra des del 2015 després de dècades d’hegemonia, és l’altre esdeveniment polític de gran atracció a Navarra. Després de la disputa comentada arran de la reforma laboral, els regionalistes i el PP han iniciat una competició maquillada amb el suport d’Alberto Núñez Feijóo a l’alcaldessa censurada, Cristina Ibarrola. Malgrat aquest gest, tothom té ben clar que el PP treballa en l’absorció del partit regionalista, seguint la tradició d’intentar acaparar els votants de les formacions territorials d’aquest tipus arreu de l’Estat. Ho va fer al País Valencià amb Unió Valenciana i ho fa fet, de manera total o parcial, en altres territoris com ara a l’Aragó —amb el Partit Aragonès Regionalista— o a Cantàbria, on el Partit Regionalista Càntabre ha perdut quasi la meitat dels seus diputats aquest 2023.
Els regionalistes navarresos, que han mantingut la radicalitat del seu discurs després de la fi d’ETA i que han anat perdent credibilitat en el seu discurs foralista i anticentralista, es troben en un moment en què el seu líder, Javier Esparza, està del tot qüestionat després d’haver perdut bona part del poder institucional i de no haver sabut retenir la militància que se n’ha anat cap al PP. Un escenari perfecte per a Alberto Núñez Feijóo, que va viatjar a Pamplona a manifestar-se contra la moció de censura i ha esdevingut protagonista d’aquesta situació, malgrat que no afecta directament el seu partit.
Acabe com acabe UPN, el cert és que l’esquerra ha promogut un canvi a Pamplona que, fins ara, resultava ben difícil de pronosticar. Un canvi propiciat pels socialistes, que després d’obtenir el suport gratuït d’EH Bildu en distints escenaris, ara han donat suport als abertzales per accedir a l’alcaldia de Pamplona, la tercera ciutat més poblada d’Euskal Herria, només superada per Bilbao i Vitòria. Un canvi significatiu, també, si es té en compte que s’ha produït a la capital de Navarra, un territori que és tota una qüestió d’estat, tal com han demostrat els socialistes aquestes dècades amb el seu immobilisme per a evitar que siga governada pels nacionalistes o pels independentistes. Com recorda Patxi Zabaleta, Navarra és ben significativa per a l’Estat espanyol, en tant que, “tot i representar el 2% de la població i de l’economia estatal, també representa el 25% de la bandera”. No és estrany, per tant, que aquest episodi polític estiga en boca de tothom.