Dijous Gras
Carnestoltes comença el Dijous Gras o Dijous Llarder i les cançons infantils s’encarreguen d’explicar a tota la canalla que cal celebrar-lo menjant, entre altres coses, botifarra.
Ara arriba Carnestoltes
De nou, una de les cançons de carnestoltes més arrelades entre els infants és utilitzada, també, per explicar el funcionament de la festa: “Ara arriba el Carnestoltes, tots sortim a passejar, ens posem una disfressa per saltar, cantar i ballar”.
El Bufi
Solsona s’omple de festa i música per celebrar un carnestoltes on els gegants de la ciutat són, indubtablement, els principals protagonistes. La plaça esclata al so de cançons com El Bufi, un tema escrit el 1974 per Joan Roure i que ja fa temps que s’ha convertit en l’himne de la festa.
Carnestoltes, quinze voltes
Amb la greca que l’acompanya, qui no desitja que cada dia sigui Carnestoltes? Així ho reclama aquesta cançó popular que ja recull Joan Amades al Costumari Català i que suplica que “la Quaresma mai vingués”.
Tío Fresco
Aquesta cançó és present arreu dels territoris de parla catalana, amb petites variacions, i se sol acompanyar d’un joc dansat acompanyat, a vegades, de foc, com és el cas del Carnestoltes dels Banys d’Arles al Vallespir.
El pobre Carnestoltes
Les cançons infantils, també per Carnestoltes, serveixen per explicar qüestions com el cicle de la vida. Davant la tristesa de l’inici de la Quaresma, la lletra ens informa que l’any que ve tornarà la diversió. També, que a diferències de les festivitats, la vida dels humans és finita: “no ploreu no, no ploreu tant, que ell tornarà i nosaltres, no”.
Polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni
De Balls de Gitanes n’hi ha arreu del país. Si al País Valencià o a la Catalunya Nord solen fer-se per Corpus, al Vallès és una tradició per les dates de carnestoltes. De melodies pròpies d’aquests balls n’hi ha força, però, potser, una de les més significatives és la Polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni, un dels més significatius i arrelats.
El turuta
Un dels carnestoltes més esbojarrats dels Països Catalans és, segurament, el de Vilanova i la Geltrú. De la merengada a la guerra de caramels, El turuta és una de les cançons que contagia l’esperit de la festa en molts moments.
El ball de l’os
Tres pobles del Vallespir conserven les festes de l’os pels volts de carnaval: Sant Llorenç Cerdans, Arles i Prats de Molló. Uns festes que tenen com un dels punts centrals el ball de l’os. En aquesta gravació la Cobla Perpinyà ressegueix algunes de les melodies més reconeixibles.
Himne del Carnaval de Vinarós
El Carnaval de Vinarós és el més representatiu de les comarques del nord del País Valencià. El seu himne, víctima de diferents remixs, reivindica amb orgull la festa local: “El Carnaval de Vinaròs és una mar de marxa i goig”.
El Carnestoltes (A setze)
Les cançons de picaresca sovint fan servir subterfugis per evitar dir directament el que es vol dir. És el cas del socorregut “a setze” d’aquesta cançó popular que anuncia la fi del rei Carnestoltes.
La flama de la sardina
El Carnaval de Terra Endins de Torelló, a Osona, és un dels més celebrats a les comarques centrals del Principat. La tradició és tancar la festa amb l’enterrament de la sardina i el cant irònicament solemne de La flama de la sardina: “tant bé que ens patronejava i ara l’hem de sebollir”.