Al palau de cristall de l'Ajuntament de València, sota la mirada imponent de l'escut quadribarrat de la ciutat, l'ambient era de festa solemne. El consistori acollia l'entrega dels premis literaris del cap i casal del País Valencià. Amb presència dels dos cronistes de la capital valenciana, Francisco Pérez Puche i Vicent Baydal, els guardonats hi accedien nerviosos, acompanyats dels seus familiars.
José Luis Moreno, regidor de Cultura del PP en un executiu municipal compartit amb l'extrema dreta Vox, exercia de mestre de cerimònies. Junt amb l'alcaldessa de València, la popular María José Català, seria l'encarregat de lliurar els premis, unes escultures de Miquel Navarro creades per a l'ocasió. Amb un discurs pronunciat pràcticament íntegre en castellà, donaria pas al periodista i escriptor Juli Capilla, guardonat amb el Premi Josep Vicent Marquès d'assaig en valencià per l'obra La terra i la paraula. Capilla intervindria en nom dels vuit premiats.
En el seu discurs, l'assagista ha llançat una pregunta clara a la batllessa de València pel PP: «Acabaré amb una pregunta honesta i humil, sincera i constructiva, estrictament cultural, transversal, que no entén de partidismes, ni de tendenciositats polítiques. La pregunta és la següent: pensen vostès, des de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de València, celebrar l'any del centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés?».
Català, al final de la seua intervenció, ha respost al periodista i escriptor. «No me n'amague mai de cap pregunta i, per tant, contestaré. Estem treballant junt amb la Generalitat Valenciana i entitats privades com ara Las Provincias, on va escriure», ha contestat per mostrar que tant el consistori governat pel PP i l'extrema dreta Vox com el Consell, en mans d'una coalició dels mateixos partits, celebrarà un aniversari al qual va negar-se a impulsar cap activitat el vicepresident valencià i conseller de Cultura, l'extorero Vicente Barrera, de Vox.
Un cant a Estellés
L'escriptor, de fet, ha fet un cant a favor de la figura del poeta valencià universal: «Més que una pregunta, és un clam, un cant compartit per milers de valencianes i valencians, com el Cant de València que Vicent Andrés Estellés va brindar al cap i casal en el seu moment. Estellés és un dels poetes que més es va estimar i que més va escriure sobre la nostra ciutat. I li hem de fer justícia. Hem d'estar a l'altura de la seua obra i del seu llegat literari».
«Caldria celebrar com pertoca l'any del centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés, el poeta valencià més important des d'Ausiàs March, com ha estat qualificat pels especialistes i els crítics literaris», ha reivindicat. «Una desena d'associacions cíviques i culturals del País Valencià agrupades amb el nom de Coordinadora ProFundació Estellés ja estan celebrant-ho. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua també s'hi ha adherit, al centenari. Fins i tot, la Diputació de València ho ha anunciat: celebrarà el centenari del poeta de Burjassot», ha rematat.
Contra la censura
En la seua al·locució no sols ha reivindicat a Estellés, sinó que ha destacat el paper civilitzatori de la cultura i ha carregat contra aquells que censuren publicacions en llengua pròpia. «En els temps que corren, els premis literaris són fonamentals. A més de ser un estímul per als creadors, constitueixen una vàlvula d'oxigen absolutament peremptòria i necessària», ha subratllat, per afirmar: «Les notícies falses, el soroll i les mentides, els eslògans simples, les consignes maniquees i capcioses, els missatges de digestió lleugera i populista campen pertot. I ens hem de defensar!».
«No hi ha millor antídot que la cultura», ha sostingut, així com ha refermat: «La cultura, la ciència, la universitat i el saber són les millors eines que tenim contra la desraó, els prejudicis i la manipulació de les persones». «Darrerament, hem assistit a alguns episodis lamentables en l'àmbit de la cultura, més aviat propis d'una societat immadura i totalitària», ha retret contra les actuacions al País Valencià d'executius del PP i de l'extrema dreta Vox contra la cultura pròpia.
Capilla ha carregat contra els censors valencians: «La censura i el boicot a autors emblemàtics com ara Joan Fuster, Carles Salvador o el mateix Vicent Andrés Estellés, i de publicacions tan honorables com ara El Temps, Saó i Camacuc, entre altres, només responen a actituds intolerants de caràcter feixista que no podem consentir. I les escriptores i els escriptors tenim l'obligació moral de denunciar-ho públicament. Altrament, el silenci, seria un símptoma de complicitat vergonyós que no volem i no ens podem permetre».
Amb aquestes paraules, ha exercit de veu de Josep Vicent Lozano-Seser, guanyador del Premi de narrativa Isabel de Villena; María del Carmen Ródenas, guardonada amb el Premi de narrativa en castellà Vicente Blasco Ibáñez; José Ángel García, qui ha rebut el Premi de poesia en valencià Maria Beneyto; Carmen Palomo, guanyadora del Premi Juan Gil-Albert de poesia en castellà; Manuel Dueso, guardonat amb el Premi de teatre en valencià Eduard Escalante; Javier Liñera, Premi Max Aub de teatre en castellà; i Francisco Carreño, Premi Celia Amorós d'assaig en castellà.