No han passat ni dos mesos des que Óscar Puente va visitar València per santificar l'ampliació del port de la ciutat i el govern de Carlos Mazón ja ha obert un nou front de batalla amb el ministre de Transport. Ara la reivindicació té per objectiu els aeroports, i més concretament els aeroports de Manises i Alacant, les dues infraestructures depenents de l'empresa pública AENA. La celebració de la Fira Internacional de Turisme de Madrid (Fitur), durant aquesta setmana, ha estat el marc triat pel Consell per posar a sobre de la taula aquesta demanda, que fins ara no havia estat verbalitzada pel sector turístic ni tampoc els sector empresarials.
Mazón, tanmateix, l'ha defensada amb vehemència aquesta setmana, després que, diumenge passat, la consellera de Turisme, Nuria Montes, en una entrevista a Levante-EMV, plantejara la petició. Si no es fa l'ampliació «no podrem seguir oferint noves glòries turístiques a Espanya, que és el que més ens agrada fer», va certificar dijous el
Mazón: Si no es fa l'ampliació «no podrem seguir oferint noves glòries turístiques a Espanya, que és el que més ens agrada fer»
cap del Consell, qui va afirmar que per aquest 2024 el País Valencià aspira a arribar als trenta milions de turistes.
El Consell, de fet, ja ha demanat sengles reunions amb el ministre Óscar Puente i amb el president d'AENA, Maurici Llucena, per abordar aquesta petició. En els plans a mitjà termini del ministeri hi ha els recintes aeroportuaris de Madrid-Barajas (aquest divendres Sánchez va anunciar una inversió de 2.400 milions d'euros), el Prat i diversos aeroports de Canàries, així com la remodelació de Palma o actuacions a Melilla i Còrdova. «No hem vingut a jugar a meitat taula ni a evitar el descens», sinó «per la Champions», ha dit aquesta setmana Mazón.
La tebiesa amb què la petició valenciana ha estat acollida a Madrid provocarà, previsiblement, que la qüestió de l'ampliació -o no- de sengles aeroports se situe en el catàleg de greuges que la Generalitat branda contra el govern de Pedro Sánchez. Més encara si es té en compte que l'ampliació del port -l'altre front de batalla- ja ha estat concedida i que, al nord, Barcelona està pendent de definir i concretar com es farà l'ampliació del Prat.
Col·lapse o miratge?
La pregunta que plana aquests dies és, doncs, si a hores d'ara existeix o no un risc de col·lapse de sengles infraestructures. El ben cert és que tant Manises com l'Altet han experimentat un creixement espectacular al llarg de la darrera dècada, en línia amb el que ha passat amb la major part dels aeroports europeus i, especialment, en aquells territoris amb vocació europea (vegeu gràfic).
De fet, els dos aeroports valencians de titularitat pública (el de Castelló no està integrat en AENA) han experimentat un creixement superior a la mitjana espanyola. Mentre el creixement general de la xarxa AENA va ser del 51% entre 2013 i 2023, l'aeroport de l'Altet va experimentar un increment del 63% per un 115% del de València.
Tant Manises com l'Altet han crescut per sobre de la mitjana, però des d'AENA indiquen que cap dels aeroports requereix una ampliació urgent.
L'Altet, segons xifres d'AENA, va marcar el seu rècord històric aquest 2023, després de superar lleument els registres de 2019, any previ a l'esclat de la pandèmia. En concret, va registrar 15,7 milions de passatgers, el que el situa com el cinquè aeroport de l'Estat amb més trànsit, per darrer de Barajas, el Prat, Palma i Màlaga. En total, s'operaren 100.547 vols. Juliol, amb 1,7 milions de passatgers, és el mes de màxima afluència de persones.
Amb tot i amb això, les actuals infraestructures de l'aeroport alacantí disposen de marge per acollir més passatgers. D'acord amb el Document de Regulació Aeroportuària (DORA) dissenyat per AENA, per al període 2022-2026 disposa d'una capacitat aeroportuària de 19 milions de passatgers. És a dir, que disposa d'un marge de quatre milions de passatgers per continuar creixent, circumstància per la qual és dubtós que, tal com afirma la consellera de Turisme, Núria Montes, siga urgent construir una nova pista. En l'actualitat a l'Altet operen 32 companyies que enllacen amb un centenar de destinacions. A hores d'ara, a Espanya només disposen de dues pistes Madrid-Barajas, Barcelona-el Prat i Màlaga.
València encara està lluny de les xifres de l'Altet. Allí operen 27 companyies que connecten amb 72 ciutats europees. A hores d'ara és el vuitè aeroport de l'Estat. Cal remarcar, tanmateix, que el seu creixement ha estat espectacular. En deu anys ha escalat dues posicions i ha superat a altres dues potències turístiques com Fuerteventura i Eivissa. L'any passat va registrar 9,9 milions de passatgers. D'entre els quinze aeroports amb més afluència fou, de fet, el segon que més va créixer, només per darrer del de Sevilla. Països Baixos, França i Regne Unit és la procedència del gruix dels seus usuaris internacionals. El mes de més afluència de la instal·lació és l'agost, amb 1,07 milions de passatgers.
El DORA estableix una capacitat per a Manises de 10,5 milions de passatgers, és a dir, una xifra molt pròxima als 9,9 milions que ja ha registrat aquest 2023. Això podria justificar, doncs, l'ampliació que reclama el Consell. Des d'AENA, tanmateix, recorden que recentment l'empresa pública va finalitzar uns treballs d'ampliació en els filtres de seguretat que han millorat la capacitat d'absorció del recinte. "En els aeroports es fan treballs continus de millora. A hores d'ara, no veiem que hi haja urgència d'ampliar cap de les dues instal·lacions", asseguren fonts d'AENA a EL TEMPS.
