Catalunya

Les pròximes dates de la ‘tardor calenta’

La sala Penal del Suprem cita les defenses dels encausats per l’1 d’octubre el 18 de desembre a les 10.00, la mateixa setmana en què es convocarà l’aturada de país com a resposta -entre més coses- al consell de Ministres que se celebrarà a Barcelona. L’anomenada «tardor calenta» ja té noves dates al calendari.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dimarts 18 de desembre a les 10 hores. Aquest serà el moment en què la sala Penal del Tribunal Suprem començarà la vista per decidir si aquest tribunal és o no competent per assumir el judici de l’1 d’octubre. Un judici al que s’enfrontaran els actuals nou presos polítics -Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull- i més encausats que estan fora de presó per no estar acusats de rebel·lió -Carles Mundó, Mireia Boya, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Meritxell Borràs, Joan Josep Nuet, Santi Vila i Anna Simó. El judici s’iniciarà, també, sense bona part de l’equip del Govern Puigdemont asseguts davant el jutge, atès que els països on es troben no han facilitat les extradicions.

Dimarts, la sala Penal del Suprem decidirà si el judici se celebra al mateix tribunal o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, qui va iniciar les investigacions des del 20 de setembre de l’any passat. Posteriorment, el Suprem va fer una excepció i va assumir i centralitzar tota la causa de l’1 d’octubre, decidint jutjar persones aforades per ser diputats al Parlament. En la interlocutòria emesa dimarts dia 11 de desembre pel Suprem, es justifica que la Fiscalia «es va oposar expressament» a la demanda que el judici se celebre en un altre jutjat -el TSJC-, «declarant la competència d’aquesta sala» -el Suprem. «Aquesta petició coincideix amb la de l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular -exercida pel partit ultradretà Vox- fan valdre». Alhora, la sala acorda que no ha de facilitar documents interessats per les defenses, atès que «no resulten necessaris per resoldre l’incident», referint-se als escrits que les defenses han formulat perquè la causa es trasllade al TSJC. Un tribunal que ha estat durant un any investigant rebel·lió i sedició en els encausats, si bé a posteriori va admetre que no en tenia competències.

Segons fonts de les defenses, l’argument perquè el judici es duga a terme al TSJC és que aquest és l’òrgan predeterminat per la llei, i això lliga amb el dret fonamental a ser jutjat pel jutge determinat per la llei. Segons l’estatut, els aforats -en aquest cas, diputats al Parlament i membres del Govern de la Generalitat-, excepte si han comès fets fora de Catalunya sensibles de ser judicialitzats, serien jutjats al TSJC. En aquest sentit, segons les mateixes fonts, per forçar la competència del Suprem, «es van inventar» que hi havia fets fora de Catalunya, si bé l’escrit de la Fiscalia no n’explica cap. Alhora, un judici al Suprem implica un trasllat a presons de Madrid, desplaçaments diaris al jutjat en condicions bastant perjudicials i un seguit de circumstàncies imposades que entrebanquen el treball de les defenses i la situació humana dels encausats. Al mateix temps, el fet que els jutge el Suprem, que és la màxima instància a l’Estat espanyol, implica que a posteriori els jutjats no tinguen dret a un recurs a una instància superior.

Aquesta vista del dia 18 serà el pas previ a les declaracions dels acusats davant el jutge, que començaran previsiblement al gener, atès que la sala Penal donarà un mínim de deu dies als advocats defensors perquè preparen l’embat judicial. Els presos no hauran de comparèixer el dia 18 de desembre.

 

Context de tensió

El 18 de desembre serà el dimarts previ a l’aturada de país que s’està gestant per al dia 21 de desembre. Després que el ministre espanyol de Foment, José Luis Ábalos, dubtara que la reunió es convocara finalment a la capital principatina, Moncloa confirmava que el consell es realitzaria a Barcelona, tal com es tenia previst. Una decisió que ha despertat la indignació de bona part de la ciutadania del Principat, que ha convocat una gran aturada de país secundada per sindicats -com ara Intersindical, que ha convocat una aturada de dues hores- i en què s’esperen distintes accions dels CDRs i diverses manifestacions de protesta que, segur, tindran ressò. L’aturada no ha estat convocada per cap entitat, sinó que és una crida generalitzada expandida a través de les xarxes socials, especialment les d’ús telefònic. La CUP sí que ha cridat a una mobilització per protestar contra el judici «des del primer dia», si bé s’ha desmarcat de l’aturada del 21D, que alhora considera «un bon pròleg».

La convocatòria del consell de ministres va servir d’element detonador per pensar en l’aturada de país, si bé hi ha molts altres factors. D’una banda, la vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull s’allarga des de l’1 de desembre. Josep Rull i Joaquim Forn se’n van sumar dos dies més tard, també en protesta pel bloqueig del Tribunal Constitucional, que ha congelat els recursos interposats per les defenses dels vaguistes -segons la versió dels advocats, admetent-los a tràmit i no resolent-los per evitar que arriben al Tribunal Europeu de Drets Humans, on els encausats tenen dipositades les esperances. El TC no fa cas, de moment, d’aquestes pressions, i tot apunta que es mantindrà en la línia de no resoldre els recursos.

Alhora, el Govern català està més qüestionat que mai des de tots els fronts. L’executiu espanyol torna a amenaçar amb una nova aplicació del 155 -qüestionada, cal dir, per líders socialistes com ara Miquel Iceta- després de la manca d’actuació policial el passat cap de setmana, quan els CDR van tallar l’AP7 durant un dia sencer a les Terres de l’Ebre i a l’endemà van aixecar barreres de peatge en plena operació retorn del pont. Pere Aragonès, Damià Calvet i sobretot Miquel Buch han estat qüestionats públicament pels seus homòlegs Carmen Calvo, José Luis Ábalos i Fernando Grande-Marlaska, que han posat en dubte la seua capacitat per garantir la seguretat al Principat. També la Fiscalia, que està investigant els Mossos per "haver presenciat i no dissolt" les concentracions dels CDR. Buch, per la seua part, ha defensat l'actuació dels Mossos en una carta a Marlaska. Mentrestant, des de l’independentisme s’han accentuat les crítiques a l’Executiu català, especialment després de l’actuació dels Mossos el darrer dia 6, el de la Constitució, quan van carregar durament contra manifestants antifeixistes a Terrassa i Girona.

Per tots aquests motius -i pels que s’hi puguen sumar-, la setmana del 17 al 21 de desembre promet ser d’allò més agitada. La gran pregunta és qui eixirà més beneficiat i perjudicat de tot aquest context de tensió. D’una banda, el Govern del PSOE, pressionat pel seu fracàs electoral a Andalusia -especialment delicat per la irrupció de Vox- ha augmentat les amenaces per tornar a aplicar l’article 155. L’independentisme es nega a aprovar els pressupostos espanyols, atès que els presos polítics no han rebut cap gest favorable des del Govern. Qualsevol esperança d’apropament de distàncies ha quedat fora de joc i els dos executius es troben sota pressió, per distintes qüestions, de cara a l’opinió pública. La resposta policial al 21 de desembre -tant de les forces de seguretat espanyoles com les catalanes- i l’actuació política dels dos executius serà determinant. El 21 de desembre serà, segur, l’escenari visual d’un enfrontament que s’accentua conforme passa el temps. I alhora, serà el termòmetre d’agitació de bona part del carrer, tan exigent com sempre amb el Govern Torra perquè definesca el camí cap a la república.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.