Vaga de fam

Un recurs extrem contra el Tribunal Constitucional

Els motius exactes de la denúncia i possibles solucions per superar el bloqueig del Constitucional.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Divendres dia 30 de novembre, Òmnium Cultural difonia una imatge dels set presos polítics que resten a Lledoners. Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull i Raül Romeva posaven, d’esquerra a dreta, somrients davant la càmera en una imatge amb què pretenien traslladar “unitat”, “serenor” i “coratge”. Sense oblidar, tampoc, les grans dues absents de la foto —Carme Forcadell i Dolors Bassa, empresonades al Mas d’Enric i a Puig de les Basses respectivament—, es feia pública la voluntat d’iniciar accions reivindicatives des de les presons. Hores més tard es feia oficial la vaga de fam que iniciaven dissabte dia 1 de desembre Jordi Sànchez i Jordi Turull. Dos dies més tard s’hi sumarien Joaquim Forn i Josep Rull.

El motiu d’aquesta vaga és denunciar el Tribunal Constitucional davant el seu immobilisme amb els recursos que les defenses dels presos polítics han anat presentant [vegeu gràfic a sota]. El cas és que el TC, contràriament al que acostuma a fer, ha admès a tràmit tots els recursos de les defenses dels presos polítics per no resoldre’ls, almenys fins ara. D’aquesta manera, a dins d’un calaix, els recursos queden congelats i no arriben al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg, on els encarcerats dipositen les seues esperances d’empara, tal com els exiliats l’han trobada en distints tribunals europeus que han impedit les seues extradicions per rebel·lió.

Les sospites de les defenses dels presos que el Tribunal Constitucional està paralitzant a propòsit els recursos es fonamenten en el fet que el TC no acostuma a admetre a tràmit més del 4% dels recursos que rep. En el cas dels presos polítics, el percentatge d’admissió a tràmit ha estat del 100%. “S’ha de ser molt ben pensat per creure que això és una casualitat”, deia Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez i Jordi Turull, al programa FAQs de TV3. Aquests recursos han de passar pel TC abans d’arribar a Estrasburg. I el TC els manté paralitzats, sense resoldre’ls, des de les dates d’admissió que es poden consultar gràfic adjunt.

GRÀFIC

Un modus operandi que contrasta amb altres casos relacionats en què la celeritat ha estat màxima. Per exemple, quan el Govern espanyol —encara presidit per Mariano Rajoy— va impugnar a través de l’Advocacia de l’Estat la investidura a distància de Carles Puigdemont, hi va haver una reunió d’urgència un dissabte per evitar-la.

El TC compta amb la particularitat que no té terminis de resolució. La llei d’enjudiciament criminal, quan tracta recursos contra interlocutòries de presó, dona 30 dies per resoldre. “Llavors, s’entén que si la justícia ordinària té 30 dies, el TC, que és el garant dels drets fonamentals, no hauria de trigar-ne més”, argumenta Jaume Alonso-Cuevillas en paraules per a EL TEMPS. “Un dels drets fonamentals és un procés sense dilatacions indegudes. Si la justícia dura anys, és menys justa”, conclou.

Les resolucions del TC no solen tardar més de tres, quatre o cinc anys a arribar. Però no tenen cap límit temporal. És per això que alguns advocats es plantegen la possibilitat d’anar a Estrasburg abans que resolga aquest tribunal. És la via del salt, que es pren quan s’entén la no resolució d’un tribunal com un silenci de negació que permetria fer arribar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. Des de l’àmbit polític s’estudia la possibilitat de proposar, de cara a la pròxima legislatura europea, la fixació d’un termini perquè cap Estat puga dilatar l’accés als tribunals europeus, tal com entenen que està fent ara l’Estat espanyol.

Un tribunal “polititzat”

L’argument que el TC és un òrgan polititzat genera consens al si de l’independentisme. Els 12 magistrats que el componen són triats per les majories del Senat (quatre membres) i del Congrés (altres quatre) a través d’un pacte entre els dos grans partits. Altres dos magistrats són designats pel Govern i els últims dos pel Consell General del Poder Judicial. En aquest últim cas, el whatsapp descobert d’Ignacio Cosidó, senador del PP, que es vantava d’haver garantit el control del CGPJ a través de l’elecció de Manuel Marchena —que va renunciar-hi quan va esclatar l’escàndol—, qüestiona la imparcialitat dels dos membres del TC designats per aquest òrgan. A hores d’ara, el consens dels membres del TC pel que fa al tractament dels recursos presentats per les defenses dels encausats catalans és total. Més de la meitat d’aquests recursos, de fet, han estat admesos per unanimitat.

Ara, però, al TC li ha sorgit un altre problema. “A cap tribunal ni govern li ve de gust una vaga de fam des de la presó”, diu una veu de les defenses dels presos. Les vagues de fam són les primeres mesures dels encarcerats, que podrien posar en marxa noves iniciatives els propers dies. El risc de la salut és la principal preocupació dels metges i familiars dels vaguistes. Com a contrapartida, hi ha una possible reacció del TC i que els recursos arriben a Europa si no són acceptats. Si no en fan cas, almenys, el ressò d’aquesta mesura extrema està garantit. Un ressò que incomoda la justícia, el Govern i l’Estat, cada cop amb més problemes justificar la normalitat d’un procés judicial que ja dura més d’un any. I que cada dia genera més dubtes legals i judicials fora de l’Estat, que és on els encausats esperen trobar la solució.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.