CATALUNYA

Pressupostos a tres bandes

L’aprovació dels comptes de la Generalitat està en suspens. Només un pacte amb els ‘comuns’ la podria desencallar, però aquests han condicionat, fins ara, el seu suport als independentistes a l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat i als municipals de Barcelona. La situació, però, podria canviar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un cop esgotada la treva de Sant Martí, el fred i els anuncis de joguines adverteixen de la proximitat del Nadal. Una festivitat que per a molts començava amb el tradicional “Nadal a tres bandes”, la vesprada del 24 de desembre. Un programa d’inversemblants jugades de billar que la graella televisiva ha deixat de banda. Aquest hivern, però, les caramboles les intentaran fer els partits polítics espanyols, catalans i barcelonins. Sobre el taulell, tres boles, les dels tres pressupostos, que requereixen rebots només a l’abast dels millors mestres i de la sort.

No tothom, però, parteix amb la intenció de fer entrar les tres boles. Els independentistes volen guanyar el punt dels pressupostos a la Generalitat catalana. A més, clar, d’evitar el tràngol de deixar ben col·locada l’esfèrica dels pressupostos estatals, com somnien els socialistes, i pagar l’alt cost intern de donar suport a un Govern que no ha fet cap gest significatiu per l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats encausats per l’organització de l’1 d’octubre.

Tant ERC com el PDeCAT i l’entorn de Carles Puigdemont mantenen, fins ara, un no ferm a aprovar els comptes de Pedro Sánchez. Tal vegada, després del veto de la CUP, els independentistes necessitaran, sí o sí, el suport de Catalunya en Comú-Podem al Parlament. Tanmateix, els comuns, a la recerca de la carambola impossible d’aprovar els Pressupostos de l’Estat, catalans i barcelonins, estan disposats a vendre cara la seva pell.

Ada Colau ja va manifestar la necessitat que els tres pressupostos anessin de la mà i va oferir als altres partits un pacte a tres bandes. Per part de l’independentisme va ser vist com un xantatge. No obstant això, és innegable la interdependència dels tres processos en un moment de complicats equilibris a les tres institucions. Ningú voldrà cedir un pam de terreny sense obtenir res a canvi. De moment, però, tot s’allarga i els pressupostos de la Generalitat ja s’haurien d’haver presentat el dia 10 d’octubre.

Marges de negociació

Arribats a aquest punt, amb la porta de Madrid més tancada que oberta, Barcelona podria ser l’escenari on es duguessin a terme els contrapesos que poguessin obrir via per tal que els comuns hi votessin a favor o s’abstinguessin al Parlament. Qualsevol de les dues opcions serviria per aprovar els pressupostos Torra-Aragonès per al 2019. Malgrat que de portes enfora ningú no vol renunciar a res, des de l’entorn de Catalunya en Comú ja s’han fet algunes declaracions que rebaixen la interrelació entre el vot dels independentistes a Madrid i el seu vot a Catalunya.

“No ho plantegem com un intercanvi de favors, sinó que creiem que l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat possibilita i facilita que els de la Generalitat siguin veritablement socials. Els Pressupostos de l’Estat donen recursos que no estan lligats a la regla de despesa”, concretava, preguntat per EL TEMPS, el diputat de Catalunya en Comú David Cid.

Al seu torn, des de l’entorn d’ERC no descarten arribar a acords amb Barcelona en Comú per aprovar els comptes a Colau. Un fet, això sí, que trencaria amb la línia d’oposició frontal que ha exercit els darrers mesos Alfred Bosch, que ja ha estat arraconat com a cap de files dels republicans per a les properes municipals i que el més probable és que passi ocupar el lloc del seu substitut, Ernest Maragall, al capdavant de la Conselleria d’Afers Exteriors.

De moment, els socialistes semblen quedar fora de qualsevol equació negociadora. Tancats en banda a fer un gest pels presos polítics i exiliats des de Moncloa, la seva portaveu al Parlament, Eva Granados, afirmava que havien estat “exclosos de la negociació” dels comptes catalans.

D'esquerra a dreta, Torra, Torrent, Aragonès i la ministra Carmen Calvo /EFE

No obstant això, fonts del Departament d’Economia afirmen que totes les formacions polítiques —de Ciutadans a la CUP— han passat pel departament des del principi del curs per escoltar el marc general en què es mouran els pressupostos. Afegeixen, a més, que durant la setmana del 19 de novembre, els partits haurien de començar reunions de negociació amb el conseller Pere Aragonès. És més, els socialistes van ser presents a la reunió de partits convocada per Quim Torra el passat divendres 16, a diferència de C’s, el PP i la CUP, i van ratificar una intenció de millorar relativament les relacions entre socialistes i independentistes.

Amb tot plegat, des del Govern català es fia l’aprovació dels pressupostos gairebé exclusivament a la capacitat de convèncer els comuns, malgrat que oficialment no es descarta la CUP.

Per part de Catalunya en Comú, David Cid posa sobre la taula quatre ítems que consideren imprescindibles per donar suport als pressupostos: que reverteixin les retallades, que sumin nous ingressos a partir d’impostos, que compleixin amb el món local i que estiguin pensats per a tot el 2019. En definitiva, “Que no siguin uns pressupostos electorals”. A partir d’aquí, remarquen que “si els pressupostos són raonables, podem discutir entre el sí i l’abstenció, però no farem una abstenció de mirar cap a una altra banda”. S’atendrà, “bàsicament, a quin és el seu contingut”.

La possibilitat d’aplicar noves mesures fiscals regressives que, de partida, el Govern català hauria descartat als nous pressupostos, podria ser un dels espais de possible negociació amb els comuns. Tanmateix, des del Departament es considera que hi ha poc marge per ampliar ingressos per aquesta via.

Plantejament

Tot i que fins a mitjan desembre no és previst que es puguin presentar els pressupostos, des de l’entorn d’Aragonès ja s’han començat a filtrar algunes de les propostes estrella de caràcter social. Un vector, el de les polítiques socials, sobre el qual els comuns han dit que posaran molt d’èmfasi.

El projecte de pressupostos es planteja des d’una perspectiva de creixement de la despesa del 2,7%, fixada amb relació a la previsió de creixement del PIB per al 2019. Una xifra que, tanmateix, Funcas, el think tank de la Confederació espanyola de caixes d’estalvi, rebaixa al 2,2%.

Des de la Conselleria es preveu també un augment dels ingressos no financers de 2.700 milions d’euros. D’aquests, mil milions aniran destinats al dèficit, que hauria de baixar fins al 0,1% del PIB. Una inversió que es considera clau des del Govern català per sanejar el deute i, de cara al 2020, poder tornar a cercar finançament als mercats.

A partir d’aquí, la Generalitat podria augmentar la despesa 1.600 milions d’euros respecte al curs passat. No obstant això, bona part d’aquests diners ja estarien compromesos. Segons va explicar en una entrevista a EFE el secretari d’Economia Albert Castellanos, una part majoritària d’aquests diners anirien destinats a “atendre l’increment de retribucions del personal públic, l’ampliació del cos de docents i a aplicar la renda garantida de ciutadania”.

La resta de diners anirien destinats a diferents qüestions socials, segons avançava La Vanguardia i ha pogut confirmar EL TEMPS. D’entre totes, destaca el retorn de les aportacions de la Generalitat per a l’educació de 0 a 3 anys. Es tractaria, doncs, de la recuperació d’una partida que havia patit durament les retallades aplicades per CiU —amb el vot a favor de Joan Laporta i l’abstenció del PP— l’any 2011.

Tot i que encara es desconeixen les xifres exactes, des del Departament d’Economia i Hisenda s’afirma que s’incrementaran també les partides per a la renda mínima de ciutadania, la llei de dependència o les inversions en seguretat. En aquest darrer punt, hi hauria la convocatòria de noves promocions de Mossos d’Esquadra —pactades entre el conseller d’Interior Miquel Buch i el ministre Fernando Grande-Marlaska— o de bombers.

En l’àmbit de les inversions, es destaca el compromís per fer aportacions per finalitzar la línia 9 del metro de Barcelona a través d’un crèdit del Banc Europeu d’Inversions. Es parla també de la reobertura de delegacions a l’exterior tancades després de la intervenció de la Generalitat el passat octubre per mitjà de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.

La influència de Madrid

En referència als diners disponibles per als pressupostos, la quantia que aportaria a la Generalitat l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat ha estat també motiu de disputa. A principis de novembre, la ministra espanyola d’Hisenda, María Jesús Montero, afirmava que, si no s’aprovaven els comptes estatals, Catalunya deixaria d’ingressar 2.200 milions d’euros. Una xifra d’aquestes dimensions és, sense dubte, un bon motiu de pressió a l’independentisme perquè donin suport a uns pressupostos que Pedro Sánchez veu cada vegada més lluny.

No obstant això, segons ha pogut saber EL TEMPS, el Govern es mou amb unes altres xifres. Segons afirmen fonts del Departament d’Economia i semblen donar per bones també des dels comuns, la Generalitat deixaria d’ingressar “només” 350 milions d’euros, tots dirigits a compensar deutes de l’Estat amb l’administració catalana. Dos-cents milions serien referents a les inversions en infraestructures lligades a la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia. Els altres 150 estarien dirigits al cos de Mossos d’Esquadra.

Dels diners restants, el gruix important serien 989 milions procedents de les bestretes de finançament del model autonòmic. Són els diners que avança l’Estat per les despeses que creu que haurà de fer cada comunitat autònoma. Una xifra que calcula el mateix Govern català i que des de la Generalitat es considera discutible el fet que depenguin directament dels pressupostos. D’altres 490 milions dependrien de l’augment del 0,1 al 0,3% del marge de dèficit —que, segons Economia, es pot fer amb l’aprovació de Congrés i Senat—. Finalment hi ha 339 milions —que la Generalitat creu que són 470— que es podrien aprovar per mitjà d’un reial decret llei.

Amb tot plegat, els comuns continuen considerant la xifra de 350 milions prou important per collar cap a l’aprovació dels Pressupostos estatals. Caldrà veure fins a quin punt el Govern català és capaç de convèncer-los per independitzar els comptes de la Generalitat que, si tot va bé, calculen que aprovaran pels volts de Nadal i només haver de prorrogar els de 2018 fins a febrer o març.

Molt de soroll per uns pressupostos que podrien morir joves, abans de l’estiu, si es convoquen eleccions com a resposta a la sentència del judici dels líders independentistes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.