Documental

La directora catalana que va filmar la lluita feminista a la guerra de Síria

Alba Sotorra presenta el documental 'Comandante Arian', l'obra que ha estat testimoni de la revolució de les dones a les milícies kurdes que lluitaven contra l'Estat Islàmic

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Alba Sotorra (Reus, 1980) és una documentalista habituada a moure's lluny del carril central. Guanyadora del Gaudí l'any 2016 per Game over, on retrata un sotrac familiar on la guerra també hi té un paper preeminent, ara estrena Comandante Arian, l'obra que l'ha portat més lluny, en perill i en ambicions, i que l'ha fet testimoni de la revolució feminista que va sacsejar les milícies kurdes que lluitaven contra l'Estat Islàmic. "La primera vegada que vaig entrar a Síria –detalla– va ser a principis de 2015, des de Suruç, Turquia. Era just quan la ciutat de Kobani estava sent assetjada. Però es podria entrar des d'aquesta part, de manera il·legal i de nit".

Còmplice i precisa, la mirada de Sotorra assumeix el risc d'explicar la guerra des de primera línia, sense escatimar riscos i ferides, presentant-nos un document sincer i valent, on veiem la intimitat de les dones soldat, però també els seus dubtes i les cicatrius que arrossegaran per sempre, com una de les penyores de la victòria. "És clar que tenia por. Però amb els kurds em sentia segura, són de plena confiança. Jo mai no hagués entrat a Síria de manera il·legal, perquè te la jugues molt i soc conscient que et poden vendre".

L'escena, però, no va ser com esperava: ni creuaria amb un tot terreny, ni res era producte d'una coreografia cinematogràfica. "Quan vaig veure com era, ja era massa tard per tenir por o penedir-se", confessa, somrient. "La ruta va ser aparatosa, tota la nit corrent camps a través, amb molta intensitat, perquè hi havia l'exèrcit turc assetjant i disparant a l'aire. Si els veies, havies de córrer. Era una situació molt tensa". Va ser la primera de moltes.

Sotorra, gravant una de les missions

D'allà va arribar a Kobani, "una ciutat on no hi havia ni civils". "Vaig anar a veure les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ) i vaig explicar el projecte a la comandant de la caserna". De seguida li van donar via oberta per tirar endavant el projecte. "Els vaig dir que volia fer una pel·lícula sobre elles i que volia retratar la seva lluita. Que necessitava viure un temps amb elles per saber com enfocar el documental. Em van estar passejant per diferents fronts de l'oest, tots tranquils. A un cantó de l'Èufrates hi érem nosaltres; a l'altre, el Daeix". No hi havia combat obert constant, "però sí que va haver amenaça d'atac una nit", recorda. En total, dos mesos d'una primera etapa d'investigació.

 

Un retrat personal centrat en Arian

"Quan vaig tornar-hi, dues setmanes després, ja sabia que volia estar sempre en un mateix batalló i seguir a una comandant. No volia fer un retrat dispers, volia centrar-me en una persona". Quan torna, Sotorra explica la idea i ensenya les imatges que ha filmat. "Són precioses, amb el front de l'Èufrates, molt bucòlic, amb les dones rentant roba al riu, cuinant, xerrant, rient". Però no els va agradar gens. "A elles els va semblar que feien coses de dones i que no se les veia lluitar". Va ser arrel d'això, i d'haver conegut la comandant Arian, que van decidir que Sotorra també aniria al front de l'Est, amb elles.

"Era un front actiu en aquell moment, on s'esperava una ofensiva cap a terres d'Estat Islàmic. En principi, només tenia quatre dies, perquè era molt perillós quedar-s'hi més", explica. "En aquells quatre dies van passar moltes coses: ens van atacar, em van donar un uniforme i ens vam adonar que la por –que t'asseguro que en passes, i molta– no em paralitzava". Aquell primer rodatge va durar tot un mes. I la relació amb Arian va ser molt fàcil. "És una qüestió de química i de confiança, de seguida ens vam caure bé. Ens enteníem molt, malgrat els problemes idiomàtics".

La directora, amb Arian i dues combatents més

El més dur d'aquell període va ser just al final. "Em vaig trobar enmig d'un tiroteig. Després que entressin a Kobani hi va haver uns dies de calma, però aquesta calma va ser una mena de prèvia per un atac molt bèstia del Daeix a la ciutat". Un grup molt nombrós, vestit amb uniformes de l'YPG, va començar a entrar a cases i a matar civils indiscriminadament. Van morir més de cent persones i es van fer forts en posicions de la ciutat, que van tenir presa durant tres dies. "Quan va passar allò, jo hi era. I em va tocar molt".

La directora es va quedar en una de les entrades de la ciutat, on es va improvisar un dipòsit de cadàvers en una escola. "En aquell moment no hi havia cap periodista internacional. Jo tenia càmera i em van demanar que filmés. No volia, però ho vaig fer perquè m'ho van demanar. Va ser molt dur, durant dos dies filmant morts de totes les edats i les seves famílies. Evidentment, aquest material no ha entrat al documental, no era gens necessari".

 

Un abans i un després

Per a Sotorra, l'experiència de Comandante Arian li ha canviat la vida. "A tots nivells, personal i íntim. Des que he estat amb les dones de l'YPJ, compartint batalla i moments, els meus problemes personals em semblen absurds i ridículs. Després, també em queda una admiració molt profunda per totes aquelles dones que van sacrificar tant per lluitar per una cosa que sobrepassa el seu àmbit privat i particular", declara.

"Són l'exemple d'una cosa que aquí hem perdut: el sacrifici, el fet d'oblidar-nos de nosaltres com a individus i pensar com un col·lectiu que està lluitant per un bé comú". La directora catalana se sent lligada "per sempre més" a la seva revolució, a les dones "com alguna cosa col·lectiva, a nivell global". "És important que entenguem que la lluita d'una dona en qualsevol lloc del món és sempre la mateixa. Perquè es tracta de canviar la societat patriarcal i, per aconseguir-ho, és molt important que ens unim". Amb passió, tenacitat i entrega. Tal com van fer les guerrilleres kurdes a la guerra de Síria, tal com podem veure a Comandante Arian, un relat esperançador sobre una gran victòria.

Sotorra, en el rodatge del documental

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.