Primàries Barcelona

Primàries a l'ombra de Graupera

Fins a 42 candidats competiran a les Primàries Barcelona amb l’objectiu d’escollir un alcaldable nítidament independentista i desvinculat dels partits per guanyar la capital catalana. La pugna, però, queda eclipsada pel pes del seu propulsor inicial i la manca de suports de les grans forces polítiques.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els dies previs a les eleccions del 21 de desembre, imposades a cop de 155, a les xarxes sorgia un fenomen que descol·locava no pocs cupaires. Personalitats escorades a la dreta més liberal proferien en públic que votarien a la CUP als següents comicis. No era motiu d’un cop al cap ni que l’esperit de Karl Marx hagués entrat de sobte als seus cors. Es tractava d’una afinitat basada en dos refugis que, entenien, no trobaven als seus partits tradicionals: la radicalitat democràtica i, sobretot, la fermesa per fer efectiva la República catalana proclamada el 27 d’octubre.

La situació duia alguns a considerar la formació del que es va anomenar “una CUP de dretes”. Terme, per cert, encunyat per Demòcrates, partit que recull els independentistes de l’extinta Unió Democràtica de Catalunya i que a les darreres eleccions es va presentar conjuntament amb ERC.

Potser el sentiment d’orfandat de part del liberalisme partidari de la unilateralitat fou un dels factors que va animar el mediàtic periodista i filòsof Jordi Graupera a llançar, el passat 20 de març, la proposta de Primàries Barcelona. Unes primàries obertes a tot l’independentisme per escollir un únic candidat que garantís l’alcaldia de Barcelona i que la fes actuar, de facto, com a capital d’Estat. El mateix Graupera seria un dels candidats. “Hi ha un trencament entre les institucions i la gent que va sortir a defensar els col·legis [l’1 d’octubre]”, exposava fa uns mesos en una entrevista a EL TEMPS.

De partida, doncs, Primàries Barcelona no tanca la porta a cap espai polític i no es vol enquadrar en cap espectre ideològic, més enllà de l’independentisme i la transparència democràtica. La seva aposta per la transversalitat o la unitat, terme de moda, ha encallat, com a mínim, al camp institucional, on cap dels grans partits —PDeCAT, ERC i la CUP— li ha donat suport. Sí que el té, però, de l’ANC i de dos partits a menys escala, els esmentats Demòcrates i Solidaritat per la Independència (SI).

Anna Arqué, ex de SI i ara portaveu de les primàries republicanes, remarca, però, que “la candidatura àmplia la farem igual. La pluralitat ve de la gent, no de qui mana als partits”.


PRINCIPALS CANDIDATS

Jordi Graupera. Periodista i doctor en Filosofia. Ha col·laborat en la Fundació Catalunya Oberta i a CatDem. És l’impulsor de Primàries Barcelona i el principal aspirant a ser alcaldable.

Adrià Alsina. Periodista i politòleg. Ha estat membre del Secretariat Nacional de l’ANC i cap de premsa de l’entitat durant la presidència de Jordi Sànchez. Firmant del manifest del think tank liberal Catalans Lliures.

Gerard Ardanuy. Enginyer. Militant de Demòcrates.cat, actualment és regidor no adscrit de l’Ajuntament de Barcelona.

David Folch. Farmacèutic. Fins al novembre del 2017 va ser membre de l’executiva nacional de Solidaritat per la Independència.

Maria Vila. Advocada. Membre del col·lectiu Drets, ha passat pel sindicat estudiantil FNEC i el butlletí de la Fundació Catalunya Oberta.

Diana Coromines. Doctora en Traducció i Interpretació. Ha treballat en el camp de les relacions internacionals pel Diplocat i el Departament d’Exteriors.

Jordi Domingo. Advocat impulsor de la querella popular contra Llarena. Fundador de Constituïm —amb Santi Vidal— que el 2016 va redactar un projecte de Constitució. Aquell any va ser encausat pel presumpte desviament de fons de la Fundació Roger Torné. És un dels 13 membres del consell assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social Constituent.

Josep Puig Boix. Doctor en Enginyeria Industrial. Ha estat regidor de Barcelona per ICV. Membre d’Els Verds, va anar a les llistes de Junts per Catalunya a les eleccions del 21-D.

Astrid Bierge. Periodista i escriptora. Ha treballat a la revista EL TEMPS i ha estat vinculada a la Fundació Catalunya Oberta.

Borja Vilallonga. Doctor en Història i periodista. Exdirector de la revista EL TEMPS.  Actualment és research scholar a la Universitat de Columbia de Nova York


Així, des de l’organització remarquen que a Barcelona s’han inscrit com a votants a les primàries més de 20.000 persones. També el fet que s’hagin presentat fins a 42 candidats per anar a la llista, tot quan el període d’altes està obert fins al dia 15 de novembre. Cap, però, de l’altura mediàtica de Jordi Graupera. Tanmateix, ell diu que l’1 d’octubre “emergien lideratges naturals” i defensa que cal “ser porosos al talent que té la societat. Això és el que ha passat. És la gent a la qual volíem apel·lar i és la que ha vingut”.

El perfil de candidats és divers i no tots es presenten amb intencions d’obtenir l’alcaldia. Potser, qui més seriosament s’ha pres la voluntat de disputar l’espai a Graupera és l’exmembre del Secretariat Nacional de l’ANC Adrià Alsina. “He estat el primer a començar la campanya. Soc conscient que en Jordi té més projecció que jo i que em toca treballar la base, els barris, els carrers”, relata el periodista i politòleg, que ha iniciat la campanya fent el que ha anomenat “Birra de barri”.
Un altre dels candidats és el regidor no adscrit de l’Ajuntament de Barcelona, Gerard Ardanuy. “Em presento amb ganes d’involucrar-m’hi a fons. Soc realista i sé que és complicat”, explica. Ell és membre de Demòcrates, una de les formacions que més s’ha implicat en les primàries. Fins a 16 dels 42 candidats són militants d’aquesta formació. Una altra de les formacions que més s’hi ha involucrat és Solidaritat, que a banda de la portaveu, aporta gent a l’organització i presenta també un candidat, David Folch. “Si ho pensem en el nivell de les probabilitats, es veu que a priori surto amb menys que altres candidats, però crec que com millor ajudo al projecte global és anant per totes”, relata.

Tot i presentar candidats, fonts de d’ambdós partits asseguren que el candidat que veuen més fort per liderar la candidatura a l’alcaldia de Barcelona és Jordi Graupera i que les expectatives amb els seus candidats són de contribuir a bastir el projecte.

Més enllà dels candidats a l’alcaldia, hi ha qui es presenta amb un projecte propi, però amb voluntat de sumar esforços en segona línia o en camps concrets d’especialització. Alguns, fins i tot, organitzen grups d’afinitat. Cal tenir en compte que després de les votacions de segona volta —que serviran per triar entre el primer i el segon més votats i decidir qui acaba encapçalant la candidatura—, qui guanyi situarà als llocs 3, 5 i 7 de la llista candidats de la seva confiança. El número dos serà el perdedor del duel d’alcaldables i els llocs 4 i 6 —i els següents— s’assignaran en funció dels vots que hagin aconseguit la resta de participants.

El cas de Jordi Graupera és el més clar i reconegut. Darrere seu hi ha l’advocada Maria Vila, l’exmembre del DIPLOCAT Diana Coromines i la periodista Astrid Bierge. A excepció de Coromines, els altres tres provenen tots de l’entorn de l’antiga Fundació Catalunya Oberta, vinculada a l’històric dirigent de Convergència Lluís Prenafreta. Simbolitzen la dicotomia estratègica que viuen els hereus de qui fou el gran think tank del liberalisme catalanista. Alguns com els esmentats, el periodista Enric Vila o l’economista i màxim accionista del Reus Deportiu [sic] Joan Oliver, donen suport a les Primàries i fan una crítica vehement als dirigents polítics independentistes. D’altres, com ara Agustí Colomines o Xavier Sala i Martín han apostat per la Crida Nacional.

Dues maneres de percebre l’actualitat política des del liberalisme independentista. Caldrà veure si els que volen matar el pare aconsegueixen agafar prou volada per plantar cara als partits tradicionals a les eleccions municipals de Barcelona. Si no hi ha cap daltabaix, Graupera és el clar favorit.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.