Periodisme

Escriure sense tòpics de les persones migrants

La Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià en col·laboració amb la Unió de Periodistes ha presentat aquest dimarts l'informe Tractament informatiu en els mitjans escrits valencians d'entrades de persones migrants, en el qual analitzen la cobertura mediàtica de 1.810 notícies relacionades amb aquests assumptes de nou mitjans valencians. La manca de presència de les dones migrades i el seu encasellament, la sobreexposició informativa de l'Aquarius com a motiu per incrementar la preocupació sobre la immigració i la humanització amb la qual va informar-se de l'arribada dels refugiats són algunes de les conclusions del document de l'Observatori Sense Tòpics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'arribada del vaixell Aquarius a València semblava esmicolar la fortalesa Europa. El vell continent, convertit en una autèntica tanca que impedia l'arribada de les persones migrants, tot i les obligacions dels estats que integren la Unió Europea pels tractats i acords firmats, observava com la solidaritat institucional amb els més vulnerables renaixia a la Mediterrània. Un gest que mostrava la sensibilitat del Consell i, al seu torn, el nou tarannà de l'executiu espanyol de Pedro Sánchez, que després s'ha aigualit per no modificar cap dels punts foscos de les polítiques migratòries espanyoles.

Aquest esdeveniment d'abast mundial, però, va provocar un debat periodístic en À Punt. La cadena pública valenciana va optar per no realitzar cap informatiu especial sobre l'atracament de l'Aquarius amb els refugiats a bord. Mesos després, tanmateix, l'Observatori Sense Tòpics de la Comissió d'Ajuda al Refugiat al País Valencià (CEAR) en col·laboració amb la Unió de Periodistes ha presentat un informe en el qual analitza la cobertura mediàtica que va dur-se a terme durant aquells dies, a banda de recopilar notícies de nou mitjans digitals valencians -alguns d'ells d'abast estatal- sobre les arribades de persones migrants a les costes andaluses i valencianes, i sobre l'entrada per les tanques de Ceuta i Melilla.

«Hem de ser conscients que el tractament informatiu pot fomentar la fòbia als estrangers. I, per tant, hem de treballar sense els perjudicis dels quals no en som conscients, de vegades», ha assenyalat Noa de la Torre, presidenta de la Unió de Periodistes, a manera d'introducció. «Aquest informe no intenta reprendre als periodistes. Al contrari, els proporciona eines per poder desenvolupar la seua tasca més correctament», ha complementat Jaume Durà, de CEAR-PV. «Hi ha una preocupació creixent a Occident sobre aquests fenòmens i els mitjans i els periodistes, com altaveus de la realitat, tenim una responsabilitat fonamental, i més davant la fàbrica de desinformació i notícies falses per part de l'extrema dreta», ha afegit el periodista especialitzat en temes migratoris i en moviments ultradretans i membre de l'ONG Miquel Ramos.

Amb els informadors comptant amb «una gran responsabilitat sobre la manera en la qual informen d'aquests assumptes», com a insistit Ramos, l'autora de l'informe Tractament informatiu en els mitjans escrits valencians d'entrades de persones migrants, Teresa Díez, ha desgranat les conclusions d'un document que és «complementari al treball Deu propostes contra el discurs xenòfob als mitjans de comunicació, elaborat per la periodista Laura Julián». «Ambdós estudis són una bona ferramenta per fer reflexionar els periodistes sobre la seua cobertura dels fenòmens migratoris», ha remarcat Díez.

«En quasi el 60% dels titulars són protagonistes les persones migrants i aquest mateix percentatge es repeteix en el protagonisme de les imatges. No obstant això, aquesta dada queda molt per damunt del 8% de les vegades en què les persones migrants són fonts informatives», ha apuntat l'autora com a primera conclusió de l'informe. I ha ressaltat: «A les persones migrants, només se'ls dóna veu directament com a font en menys del 9% dels casos i tots ells guarden relació amb l'Aquarius». «Si considerem les ONG representants de les persones migrants, la seua presència total augmentaria fins al 41% dels casos», ha rematat.

El periodista Miquel Ramos; el portaveu de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià Jaume Durà; la presidenta de la Unió de Periodistes Noa de la Torre; i l'autora de l'informe Teresa Díez en la presentació de l'estudi| CEAR-PV

La cobertura de l'Aquarius, de fet, té llums i ombres. D'una banda, s'ha erigit com «un succés humanitzador sobre la immigració». «Crida l'atenció positivament que l'11% de les imatges de l'Aquarius siguen d'una única persona, la qual cosa suposa un tractament més digne i humà de les protagonistes d'aquesta realitat», s'indica al document. Díez també ha valorat «com a un bon senyal el canvi de secció» de les qüestions migratòries, ja que «indica una tendència més enllà de l'emergència, i una major possibilitat d'incloure causes i context en el text periodístic, dos elements necessaris per abordar un tema de gran complexitat». I tot i que s'ha destacat, al seu torn, l'ús predominant del pla frontal com a bona pràctica, s'ha criticat la tendència a il·lustrar les informacions amb fotografies grupals. «Provoca despersonalització», s'adverteix a l'informe.

Tanmateix, el document alerta que «la sobreexposició informativa a l'Aquarius va augmentar la preocupació per la immigració, que va tenir un reflex en la pujada de huit punts al CIS». Per evitar aquests efectes, a l'informe es recomana als periodistes «ampliar les peces sobre immigració des de molts àmbits al llarg de l'any, normalitzar la presència de persones immigrants en qualsevol peça o apostar per mostrar casos d'inclusió que segur que podem presentar com a noticiosos». Uns suggeriments que van lligats al compromís per «contrarestar les desinformacions que corren pels grups de Whatsaap».

A l'estudi, no debades, també s'exigeix als professionals dels mitjans de comunicació un «compromís davant del racisme i la xenofòbia» per combatre, precisament, aquests fakes i no alimentar el discurs d'odi a les persones migrants. D'aquesta manera, aconsellen evitar els estereotips de «creure que la majoria de persones immigrants que rebem a Espanya creuen la tanca o arriben en pasteres», «l'establiment de diferències entre les persones migrants de l'Aquarius i les que arriben de Ceuta i Melilla», «presentar una realitat fàcil per a les persones immigrants» o fer-ho transmetent que siguen una gent desagraïda, violenta i que no són tan pobres. Junt amb sortejar la propagació d'idees desmuntades per les dades com l'efecte crida, són tot un conjunt de males pràctiques que «blanquegen els discursos d'odi». «Un fet que també cal tenir en compte amb el tractament de l'extrema dreta», ha afegit Ramos.

Dones invisibles

La visibilitat de les dones registra un suspens. O com s'afirma a l'informe: «Ni està, ni se l'espera». «Les dones migrants només apareixen citades expressament o dins del terme persona/es en el 10,78% dels titulars. Si parlem del total de les dones, el percentatge de protagonisme augmentaria fins al 14,71% per la presència de dones que són citades a causa de la seua professió: pertanyents a ONG o a càrrecs públics o institucionals», recull l'estudi. «Només en un cas una dona immigrant és el subjecte del titular de la informació, però no apareix el seu nom en cap lloc de la informació. A més, s'ha observat que aquesta manca de noms propis és més freqüent quan es tracta de dones que d'homes», critiquen al document. I agreguen: «Tampoc se'ls dóna espai com a fonts informatives: no arriben al 35%».

Pancarta de l'Ajuntament de València a favor d'acollir les persones del Vaixell Aquarius| EL TEMPS

Amb crítiques a l'ús majoritari del terme «immigrant» en detriment del més correcte de persona migrant, «la terminologia usada encasella la dona en el seu paper reproductiu i d'atenció als altres», és denuncia a l'informe. No debades, en un 20% de les 30 peces informatives analitzades apareix el terme de dones junt amb la seua situació d'embaràs. En el cas d'acompanyament de xiquets, un 13%. «El sexisme posa la seua mirada, d'una banda, en la funció reproductiva i l'atenció als altres i, per una altra, en el seu encasellament com a víctima», rematen.

A l'informe, s'esmenten més carències, com ara l'excés d'utilització de fonts institucionals. Però també del perill de certs «discursos utilitaristes» en informacions com ara que «la seguretat social necessita més de cinc milions d'immigrants». «Les persones som més que la nostra força de treball. Què ocorrerà quan ja no necessitem a les persones immigrants que contribuïsquen amb el seu esforç a la Seguretat Social?», s'ha preguntat Díez. Uns consells, que amb l'ajuda d'aquest informe, han de fer reflexionar els periodistes per no alimentar el discurs xenòfob i racista. Perquè com ha recordat Ramos a manera de tancament: «Són opinions que no caben en democràcia».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.