Benvolgut sr. director d'El Temps,
quan hom escriu un llibre ha d'acceptar que sigui sotmès a crítica i escrutini per part de tothom. No obstant això, si alguna part de la crítica no és del tot exacta, és lícit respondre-la per donar als lectors l'oportunitat de contrastar-la. És amb aquest objectiu que li escric per comentar algunes afirmacions que el senyor Lluís Bonada realitza a l'article “L'anticlericalisme amagat” (El Temps,núm. 1784) sobre el llibre Viure l'anticlericalisme. Una història cultural del lliure pensament català (1868-1923) que va publicar el passat mes de febrer l'editorial Afers.
El senyor Bonada escriu que aquest llibre conté un greu error en una nota al peu de la pàgina 148 quan cita l'obra de Juan CañellasLos frailes, su origen y costumbresen qualitat de “text que pertany al “passat clerical” del seu autor”. Com pot comprovar tot lector, l'objectiu de l'esmentada nota és documentar la biografia de Juan Cañellas i no pas comentar Los frailes que, com bé diu el senyor Bonada, és un llibre rabiosament anticlerical. No obstant això, aquest llibre permet també descobrir el “passat clerical” de Juan Cañellas en la mesura que, precisament, justifica el seu anticlericalisme a partir de la seva experiència prèvia com a frare. Podem trobar-hi diverses afirmacions recordant el seu pas per l'església com, per exemple, “el que ha sido fraile, y no lo es, va a hablaros hoy de los frailes” (p. 20). Queda ben clar, doncs, que el “passat clerical” de Juan Cañellas es pot acreditar perfectament a partir de Los frailes. És precisament per això que considero que el text concret de la nota en qüestió -“El passat clerical a J. Cañellas: Los frailes”- és ben correcte i no té perquè generar confusió si s'interpreta de forma literal. I molt menys encara si el lector interessat aprofundeix en el tema llegint atentament Los frailes i comprova que, efectivament, el llibre informa sobre el “passat clerical” de Juan Cañellas.
Si seguim aquest raonament, és evident que “l'escandalosa badada” atribuïda al llibre no existeix i que, per tant, la “llufa acadèmica”de què s'acusa a qui escriu aquestes línies no sembla pas justificada. És possible, això sí, que citant les pàgines concretes d'on extreia aquesta informació s'hagués evitat aquest malentès que lamento profundament.
Més enllà d'aclarir aquestes afirmacions sobre una part d'una nota a peu de pàgina, també vull agrair l'interès del senyor Bonada per l'obra i els qualificatius de “magnífic estudi” i “gran llibre” que li dedica. Fins i tot penso que el protagonisme que el llibre dóna a Juan Cañellas -cinc mencions a l'onomàstic- no és del tot incompatible amb la reivindicació que en fa el senyor Bonada en el seu article, sobretot si tenim en compte el bagatge de les obres precedents sobre temàtiques similars en les quals la seva figura, en cas d'aparèixer, era citada només de forma testimonial. Un dels objectius del llibre era, precisament, donar a conèixer l'activisme lliurepensador de personatges injustament oblidats com el mateix Cañellas.
Atentament,
Albert Palà