Ençà i enllà

La cara B de la repressió

La tardor passada serà recordada sempre. Enguany i els anys que vindran, però, amb més intensitat. Perquè les conseqüències judicials d’aquells dies frenètics previs i posteriors al referèndum duraran, si res no canvia, dècades. D’entre els milers d’investigats —diputats, alcaldes, membres de l’anterior Govern, activistes reconeguts, simples manifestants, mossos d’esquadra, etcètera—, parlem amb les 16 famílies dels consellers, diputades, president del Govern i presidenta del Parlament que es troben repartits entre presons i l’exili.

  • Imatge de l'1 d'octubre. Jordi Play
    Imatge de l'1 d'octubre | Jordi Play

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot just fa un any, la consigna “votarem” era el crit més reiterat en les nombroses manifestacions celebrades prèviament a l’1 d’octubre. Era un crit intencionat, però també contenia un punt d’innocència, de consciència honesta que votar no podia fer mal a ningú. “Referèndum és democràcia”, tal com deien moltes de les pancartes presents en aquelles manifestacions. Però la confiança en un canvi d’actitud de l’Estat es va esvair vistos l’escorcoll d’impremtes i l’assalt policial a conselleries. També amb les imatges de guàrdies civils i policies en actitud violenta, per obrir escletxes físiques entre la gent i expropiar les urnes, ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi