Entrevista

Jordi Pesarrodona: "Vaig rebre més de 200 amenaces en poques hores"

Jordi Pesarrodona (1960) és regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), pallasso i actor professional. S'ha acollit al dret de no declarar davant la jutgessa, que la citat per un possible delicte de desobediència que hauria comès l'1 d'octubre. Pesarrodona es va fer famós per la imatge amb nas de pallasso al costat de la Guàrdia Civil el passat 20 de setembre. Una foto viral que, alhora, les forces policials no li perdonen.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com es troba?

Bé. Ja he sortit de la declaració i pensava que seria molt pitjor.

Vostè es va fer famós per la foto amb un nas de pallasso al costat d’un Guàrdia Civil en els fets del 20 de setembre. Com va sorgir aquella idea?

Jo havia treballat amb Pallassos sense Fronteres a l’antiga Iugoslàvia en l’any 1993. Allà em vaig fer una d’aquestes fotos com a acció de protesta amb el nas de pallasso. Vaig entrar dintre de Bòsnia i hauria pogut patir càstigs en aquell moment, però no vaig tenir cap problema. Això em va portar a que aquell 20 de setembre, al Departament de Governació de Barcelona, com que sempre porto un nas de pallasso a sobre, me’l vaig posar i vaig fotografiar-me al costat del Guàrdia Civil. Perquè estaven duent una acció que, en aquell moment concret, no anaren a buscar cap paper, sinó a marcar paquet.

I el van amenaçar.

Aquella mateixa nit vaig començar a rebre moltíssimes amenaces, fins i tot alguna de mort a través de les xarxes socials. Alguna de les amenaces venia del fòrum de la Guàrdia Civil. I em vaig preocupar perquè vaig veure que no es va llegir bé aquella protesta pacífica. Perquè si la gent porta flors a les mans o un nas de pallasso busquem transcendència, però ells ho van veure com una provocació, com un insult. Absolutament increïble. Vaig rebre més de 200 amenaces en poques hores.

Després d’aquella foto, l’1 d’octubre, la Guàrdia Civil va anar al seu poble., Sant Joan de Vilatorrada. I el van reconèixer.

El comandament de la Guàrdia Civil es va apropar a mi quan defensàvem el col·legi electoral i em va dir «usted, famosito, venga para acá que quiero hablar con usted». Sabien perfectament qui era, on era i què volien de mi. Em va dir que com que sabien que jo era regidor del poble, em demanaven que desallotjès l’escola perquè venien a per les urnes. Jo els vaig dir que considerava que el referèndum era legal perquè l’havia convocat el Govern de Catalunya, el que jo reconec. I que, per tant, nosaltres continuàvem votant. Ens van dir que entenien que, llavors, no marxaríem. Els vam dir que no i quan semblava que ells marxaven, van tornar a cop de porra. A mi em van donar quatre cops de porra.

I va denunciar-ho.

Vaig presentar una denúncia contra la Guàrdia Civil pels atacs indiscriminats contra el nostre poble. I vaig provar les lesions. Pocs dies després vaig rebre una notificació com a imputat.

Per què?

En principi per desobediència. Però els advocats no entenien l’informe de la Guàrdia Civil. M’acusaven de resistència molt greu i d’incitació a l’odi. Després la sorpresa és que la jutgessa només em va imputar desobediència. L’informe de la Guàrdia Civil no el va tenir en compte.

I com ha anat la sessió?

M’he acollit al meu dret a no declarar.

Com ho afronta tot plegat? Continua rebent amenaces?

Sí, m’estic acostumant. I molta més gent també. Però jo continue treballant cap a l’objectiu d’aconseguir la república.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.