Independentisme

“Torna a ser necessari un bloc transversal que plantegi la unilateralitat”

Corria l'any 2010 quan Uriel Bertran es va desmarcar d'Esquerra Republicana per iniciar Solidaritat Catalana per la Independència. De la tripleta estrella de fundadors del partit, que completaven Alfons López-Tena i Joan Laporta, ell és l'únic que no ha abandonat la política. Membre de la direcció del partit, que ara és col·legiada, analitza el context actual i parla del projecte on ara centra bona part dels seus esforços, les Primàries per la República.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com veu el punt en què es troba actualment l'independentisme?
Hi ha una desorientació absoluta. No hi ha cap pla per aplicar el mandat de l'1 d'octubre. El problema és que, com que no hi ha cap pla, els sectors més pactistes, el que plantegen és tornar a una negociació de llarga durada amb l'Estat espanyol. Per tant aniríem a cap a l'oblit del que va ser l'1 d'octubre i el 21 de desembre. En canvi, a nivell ciutadà, la gent es manté ferma. Va haver-hi una promesa que el 21 de desembre era la revalidació de l'1 d'octubre i la gent espera que es compleixi.

 

En aquest punt, què pot aportar Solidaritat Catalana per la Independència (SI)?
El que estem apostant ara amb Demòcrates i altres iniciatives socials, com ara primàries per la República, és la conformació d'un bloc polític que aposti per la unilateralitat per aconseguir la independència i que sigui transversal. Que hi entri un ampli espectre ideològic pel que fa a les qüestions socials, del liberalisme a la socialdemocràcia. Per exemple, la CUP no hi entra perquè s'ha situat a l'extrema esquerra. Aquest bloc unilateralista és necessari per exigir que el procés estigui centrat en les pròpies decisions de la política catalana i que no hagi d'estar pendent de Madrid. Això és el que ja defensava Solidaritat el 2010. Què va passar? Que el 2012 tan ERC com CDC van assumir el discurs de la unilateralitat i, per tant, aquest espai polític va quedar repartit entre les diferents forces polítiques. Ara, quan s'ha visualitzat que la unilateralitat està essent oblidada, torna a emergir la necessitat de conformar aquest espai. Nosaltres estem contribuint a això. No serà Solidaritat, però sí que serà l'esperit del qual va ser Solidaritat el 2010.

 

Per tant, que SI desaparegués del mapa electoral es deu al fet que els altres partits se sumen a la unilateralitat?
Clar, és que el programa electoral de Solidaritat era el mateix que el de Junts pel Sí. L'èxit de SI del 2010 al 2012 va ser posar la independència al centre del debat polític. Diguem que vam morir d'èxit. El discurs va ser assumit per altres forces. Què succeeix? En el moment en què es torna a visualitzar que hi ha un replegament cap al pactisme, torna a ser necessari un bloc transversal que plantegi la unilateralitat

No és estrictament Solidaritat ara aquest bloc?
No. Ha de ser més ampli, les denominacions no són importants. L'important és trobar la fórmula política que permeti agrupar el màxim nombre d'energies socials. Creiem que conjuntament amb l'estratègia unilateral hi ha d'haver una revolta democràtica, uns processos d'elecció de llistes on sigui la ciutadania qui esculli, no les cúpules de partits en despatxos tancats. Nosaltres, en tots aquests anys hem après a com podem fer les coses millor. Si ara podem fer processos més oberts, però això ha d'implicar que no es manté la denominació, cap problema.

Vostè funda SI amb Alfons López Tena i Joan Laporta. Un cop aquestes persones han decidit abandonar el vaixell, quin sentit té per a vostè seguir-hi?
Un partit sempre és un projecte. Laporta ja va entrar a la política de forma circumstancial, no era el seu camp prioritari i ara ha tornat a l'esport. López Tena creu que la independència en els termes que actualment és plantejada no és assumible i ha deixat la política. En aquest sentit, penso que el projecte que vam engegar es manté completament necessari des del punt de vista de l'assoliment de la independència. Per tant, m'hi he mantingut perquè he cregut que aquest projecte tornaria a ser necessari. S'està demostrant que ho torna a ser. Ara, si per replegar més energies l'hem de compartir amb altres actors, nosaltres hi estem disposats.

Han estat complicats aquests anys?
Evidentment. Bàsicament predicàvem en el desert alertant a la ciutadania que els grans partits orquestraven un engany massiu. La gent ens acusava de no acceptar el nostre rol a la política. No era això. Des del punt de vista personal, jo he sigut molt més feliç aquests anys que quan estava a primera línia. Ara s'està visualitzant que tot el que dèiem és cert. Per això cada vegada agrupem més forces i cada vegada més gent està apostant per aquest projecte d'unilateralitat que és Primàries per la República.

Quanta militància té ara mateix SI?
Tenim mil persones a corrent de pagament. De les quals la meitat es mantenen actives. En el seu moment havíem arribat als dos mil militants. Òbviament, fora del parlamentarisme és difícil mantenir-ho. Ara, estem satisfets de mantenir un pinyol que ens permet treballar.

Quin paper té SI a les Primàries per la República?
En l'acord que van firmar ANC, Primàries Barcelona i Primàries per la República s'especificava que fins ara hi ha dos partits que hi han donat suport: Demòcrates de Catalunya i Solidaritat. Nosaltres no les estem organitzant, perquè això recau en un òrgan independent dels partits. En aquest sentit, l'ANC té un partit important. Però, sí que donem suport al procés i es crearà una cobertura electoral que vetllarà per la transparència i on hi seran els partits que hi donen suport.

Vostè té intenció de presentar-se?
La veritat és que no.

I Solidaritat?
Sí, hi ha candidats. A Barcelona, per exemple, el militant David Folch ja ha anunciat que es presentarà a títol personal.

L'aposta per Barcelona, doncs, no és Jordi Graupera?
Aquestes primàries no són només per escollir el cap de llista, la gent s'hi presenta per formar part de la llista. En funció dels vots et vas situant. El nostre company, David Folch s'ha presentat per contribuir al lloc que es decideixi. Però, òbviament, per mi Jordi Graupera és el principal actiu i li donaré suport com a cap de llista. Ja ho sap, ja li he dit.

Sí Junts per Catalunya i ERC no entren al joc, té sentit?
Sí, la gent pot votar el que vulgui. No ho hem de decidir nosaltres. La ciutadania decidirà si això té sentit o no.

Creu que cal sumar-se a la Crida Nacional de Puigdemont?
Creiem que amb la crida cal estructurar el sistema de primàries. Nosaltres estaríem encantats que s'hi afegeixi. No tenim cap problema amb què s'afegeixi una gran organització, tenint en compte que traurien més escollits. Més que sumar a la Crida, ens agradaria sumar amb la Crida en les Primàries. L'important és que el global de la ciutadania es pugui presentar i votar. Al final et dona una foto de qui s'ha de presentar molt més real. Si tu obres el ventall a la mostra més àmplia possible, segur que l'encertes molt més que no si ho fas des del marc de les organitzacions.

Vostè ve d'ERC i allà va compartir corrent intern amb Elisenda Paluzie. Com valora el seu lideratge al capdavant de l'ANC?
Amb la seva elecció l'ANC ha fet un pas molt important per tenir un discurs autocentrat, més enllà del que diguin els partits polítics. En aquests moments està exercint un lideratge pel que fa a discurs polític. Durant molts anys l'ANC esperava que els partits es posessin d'acord per després donar-los suport. Prioritzava la unitat dels partits per després donar-los suport. En canvi, Paluzie està fent un discurs polític i dient als partits el que la gent vol. Això és el que pertoca a un moviment social, liderar discurs. Ho ha de fer escoltant la seva base social. La personalitat de Paluzie li dona aquesta perspectiva. Crec que s'està notant.

Una de les persones que també li donaven suport quan estava al capdavant del corrent d'ERC, Esquerra Independentista, és l'actual vicepresident Pere Aragonès...
Quan el van trucar algunes persones es va desapuntar. Com Oriol Junqueras. Vam iniciar el projecte i al cap de tres setmanes ens van demanar que els donéssim de baixa. Ells no es plantejaven presentar una candidatura alternativa a la direcció, sinó només donar un toc d'atenció a la direcció i nosaltres volíem plantejar una alternativa. Però, penso que en Pere és una persona que és un bon treballador i és diligent. De moment, no li veig marcar un discurs polític propi, el veig molt depenent de la trajectòria que ha seguit ERC els darrers temps. Sobretot en aquests últims temps, reivindicant acords amb el PSOE i referèndums pactats. No és el meu projecte polític. Ell sabrà què pertoca a ERC. El cert és que l'actual línia d'ERC em reafirma en la meva trajectòria. No estaria, en absolut, còmode en l'actual línia d'Esquerra.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.