Repressió

La justícia torna a assenyalar els CDR

La protesta dels CDR que va reunir centenars de persones a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha motivat la Fiscalia per demanar dos anys i mig de presó contra onze membres d’aquest col·lectiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era el febrer d’aquest any quan els Comitès de Defensa de la República organitzaven una nova protesta. Aquest cop era a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al passeig Lluís Companys de Barcelona. Els Mossos d’Esquadra, en aquell moment sota les ordres del Ministeri d’Interior, llavors comandat per Juan Ignacio Zoido, detenien 14 persones. Protestaven contra la judicialització del procés, ja en marxa, i contra les seues conseqüències. L’acció coincidia, en la data, amb el 23 de febrer. És per això que entre les crides activistes hi havia la de «aturem el cop d’Estat».

Eren moments en què la justícia ja havia impedit la investidura de Carles Puigdemont. Els CDR havien transcendit pel seu paper en la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. També per haver accedit al parc de la Ciutadella de Barcelona quan protestaven per la no investidura de Carles Puigdemont, que es preveia fer a distància i que Roger Torrent va aturar, no sense discrepàncies, per evitar problemes judicials. Els CDR, amb gran capacitat de mobilització, sumaven bona quantitat de persones per protestar a les portes del TSJC.

Però darrerament no hi ha gran protesta improvisada a Catalunya sense conseqüències judicials. I ara, la Fiscalia ha tornat a actuar per demanar dos anys i mig de presó contra els CDR que van impedir l’accés al TSJC per exigir l’alliberament dels presos polítics, que en aquell moment eren Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els altres cinc presos actuals tornarien a ingressar en presó un mes després.

La Fiscalia acusa els onze membres dels CDR de desordres públics i, a banda, demana un any de presó per a dues altres persones acusades de desobediència i resistència a l’autoritat. L’acció dels CDR, que va acabar amb 14 detinguts, es va allargar entre primera hora del matí i el migdia.

 

Perseguits

Des que es van erigir com a protagonistes de la protesta improvisada als carrers catalans, els CDR han patit tota mena d’acusacions des de l’Estat espanyol i des de certs mitjans de comunicació. L’entrada al parc de la Ciutadella per protestar contra la no investidura de Carles Puigdemont va anar acompanyada d’una acampada a Plaça Catalunya que es va prolongar durants mesos per exigir, també, la restitució del president. Abans, durant el 8 de novembre, els CDR havien liderat la vaga general independentista.

Tot es va sobredimensionar quan, per motiu d’alguns talls de carretera, l’incendi d’algun neumàtic i l’aixecament de barreres de peatges, la Fiscalia els va acusar de practicar el terrorisme. Per aquests fets, el jove Adri d’Esplugues es va veure forçat a marxar a l’exili quan va rebre la notícia que estava acusat de terrorisme. Similar va ser el cas de Tamara, acusada de coordinar els comitès i castigada pel jutge sense poder superar el terme municipal de Viladecans, la localitat on resideix. La Fiscalia també veia terrorisme en les seues accions, malgrat que durant els escorcolls la policia no va trobar res més en casa d’aquesta jove que un xiulet groc, una careta de Jordi Cuixart i una papereta del referèndum de l’1 d’octubre.

Ara, la Fiscalia torna a demanar presó contra els membres dels CDR que van protestar el 23F a les portes del TSJC. L’acusació de terrorisme, però, de moment, no hi és.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.