MEMÒRIA HISTÒRICA

Ciutadans cau en el parany de Franco

El partit presidit per Albert Rivera anuncia que no votarà a favor del decret llei que permetrà l’exhumació de les restes del dictador espanyol. Una errada greu que contradiu el discurs de la formació en termes de memòria històrica i que, estratègicament, torna a brindar als socialistes la possibilitat de copar bona part del centre polític. Els darrers baròmetres del CIS confirmen que la ciutadania espanyola cada cop percep Ciutadans com una força més escorada a la dreta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La negativa de Ciutadans a donar suport a la convalidació del decret llei per a l’exhumació de les restes del general Francisco Franco —un decret que el el consell de ministres espanyol preveu aprovar aquest divendres— constitueix la segona errada greu de Ciutadans en un període de temps molt breu. Dues patinades considerables que expliquen, en bona mesura, el perquè de la davallada de la formació a totes les enquestes elaborades a l’últim trimestre.

En termes tenístics es podria dir que, mentre que la primera errada va ser no forçada, aquesta segona ha significat un encert del Govern presidit per Pedro Sánchez, que ha reeixit a col·locar els d’Albert Rivera davant les seues pròpies contradiccions. I és que, malgrat que Ciutadans es vanta d’ocupar el centre polític i s’autodenomina liberal, no està disposat a prémer el botó verd per tal que les despulles del dictador abandonen, 43 anys després, el Valle de los Caídos. Una negativa impactant que amenaça d’acompanyar, per sempre més, la trajectòria política del seu president.

Rivera ha soterrat el seu futur polític per culpa d’aquesta decisió polèmica? El gir discursiu en qüestió coarta, sens dubte, les opcions de Ciutadans de suplantar el PP com a principal força hegemònica del centre-dreta espanyol. Sánchez exhumarà el cos de Franco i, en el seu lloc, hi deixarà les aspiracions polítiques de Rivera, la figura del qual quedarà marcada per la seua abstenció davant una mesura a la qual donava suport fins fa ben poc.

Què ha passat, doncs? Evidentment, el canvi de color polític a La Moncloa hi té molt a veure. La moció de censura presentada pel PSOE va rebre el “no” de Rivera, entestat a celebrar unes noves eleccions. No obstant això, la moció va tirar endavant i l’1 de juny Sánchez era investit president del Govern amb l’ajuda de Podem, En Comú Podem, En Marea, ERC, PDeCAT, PNB, Compromís, Bildu i Nova Canàries. Si la moció va prosperar, però, va ser gràcies a l’impuls del propi Rivera.

Va ser ell qui va declarar esgotada la legislatura poques hores després que es coneguera la sentència del cas Gürtel que condemnava el Partit Popular. Encara que els Pressupostos acabaven de ser validats pel Congrés, la retirada del suport parlamentari de la formació taronja situava els populars davant un futur impossible: governar amb 134 diputats de 350. Una autèntica quimera. Aquella decisió va animar el PSOE a registrar una moció de censura que ningú —ni ells mateixos— no havia previst.

Un cop aquella iniciativa va tirar endavant, l’ascendència de Rivera a la política espanyola va començar a decaure. Ho denoten tots els estudis demoscòpics i ho evidencia el posat agre i desanimat dque ha exhibit els darrers mesos. El canvi de parer sobre la necessitat d’exhumar les restes de Franco és indicatiu del nou tarannà de Rivera: allunyar-se al màxim possible del PSOE per tal que els socialistes tinguen com a únics aliats els “populistes” de Podem i els “colpistes” catalans. Un discurs maniqueu que, si fem cas a les enquestes, de moment no ha obtingut l’efecte desitjat. Ciutadans continua perdent pistonada a cada sondatge que passa.

L’elecció de Pablo Casado com a president del PP —un home jove i ideològicament homologable a Rivera— ha estat una altra mala notícia per a Ciutadans. No debades, Casado explota el discurs nacionalista espanyol que fins ara monopolitzava Rivera i fins i tot s’esforça a ressuscitar ETA com a actor polític. El nou líder dels populars va deixar-ho clar de bon començament: el seu repte consistia a recuperar els centenars de milers d’electors que havien fugit cap a Ciutadans i Vox.

La negativa de Ciutadans de votar a favor de la retirada de les restes de Franco del Valle de los Caídos situa Ciutadans al mateix plànol que el PP. Per bé que la formació de Rivera havia aconseguit distanciar-se del seu competidor més directe en aquest aspecte, mostrant la seua predisposició favorable a l’exhumació, el canvi de rumb de les darreres hores encara proporciona més oxigen als socialistes, que fins la primavera semblava un moribund a les enquestes i que ara, en canvi, ha agafat força embranzida: el PSOE apareix com el primer classificat a totes les que s’han realitzat del juny ençà.

La del CIS, la més fiable de totes, ho explicita amb claredat: mentre que Ciutadans, un any enrere, era percebuda com una força política de centre —5,2 en una escala de l’1 al 10, en què l’1 és l’extrema esquerra, i el 10, l’extrema dreta—, ara és valorada amb un 7,1 pels electors, cosa que la deixa a tocar del 8,1 que ocupa el PP. Tot plegat ha permès que el PSOE —amb un 4,2— recupere la imatge de centre-esquerra moderat, amb una àmplia capacitat de creixement pel centre del tauler, tot just on s’ubiquen la major part dels ciutadans. Uns ciutadans que Ciutadans, ves per on, sembla haver oblidat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.