ANÀLISI

El Partit del Botànic contra la Coalició Bioparc

Un anhel impossible, el somni d’una nit d’estiu. El desig de persones pròximes a Ximo Puig en el sentit de bastir un Partit del Botànic que aixoplugue les formacions que han governat unides no passa de ser una quimera irrealitzable. Alguns, però, consideren que seria la manera d’aturar un pacte a l’esquerra dels socialistes que foragitara el PSPV de la presidència de la Generalitat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No passa de ser el somni d’una nit d’estiu. Un impossible que, de fa setmanes, sobrevola pel cap d’algun socialista valencià proper a Ximo Puig. En realitat, la cosa no va més enllà d’un desideràtum sense cap raonament demoscòpic que ningú no ha gosat plantejar als possibles socis. En lloc de Shakespeare, per tant, caldria remetre’s a les paraules de Calderón de la Barca, que va descriure la vida com “una ilusión, una sombra, una ficción”, perquè “toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son”. Però com n’és, de bonic, somiar segons quines coses...

La idea té un nom: Partit del Botànic. En petit comitè, a l’esfera secreta on es confessen les il·lusions oníriques, algú l’ha adaptada a la forma anglosaxona per tal de proporcionar-li encara més glamur: Botanic Party. Es tractaria d’aixoplugar les formacions de l’Acord del Botànic que així ho volgueren sota una llista paraigua que representara tot just això: l’esperit del Botànic.

Els ideòlegs d’aquesta utopia pensen que seria la manera de traspassar les marques partidistes i capitalitzar conjuntament la feina feta fins ara, a banda de dissenyar, tots plegats, la que caldria dur a terme en la següent legislatura. Al capdavant de la llista, és clar, hi hauria l’actual president de la Generalitat, que ha reeixit a establir un clima de cordialitat ben elevat amb Compromís. En concret, la seua imatge és molt valorada entre membres destacats del Bloc Nacionalista Valencià que ideològicament ocupen posicions més moderades que no la de Mónica Oltra i la seua formació, Iniciativa del Poble Valencià, bastant més escorats a l’esquerra que no els quadres clàssics del Bloc. A Puig, a més, els militants nacionalistes li reconeixen una sensibilitat valencianista que mai no han percebut en la majoria de càrrecs del PSPV-PSOE. A cada poc es feliciten de la conjunció històrica que els ha permès de governar amb ell i no amb els secretaris generals que van precedir-lo a la federació socialista valenciana.

“Dels 10 membres del Consell, n’hi ha quatre d’especialment valencianistes: Ximo Puig i Vicent Soler, per part del PSPV, i Vicent Marzà i Rafael Climent, per part de Compromís”, explica una persona que coneix les interioritats de l’executiu. En efecte, la cohabitació del Bloc amb el PSPV ha estat més bona d’allò que es podia esperar. A les files nacionalistes troben que, en aquest sentit, el tarannà de Puig hi ha jugat clarament a favor.

El quimèric Partit del Botànic pivotaria sobre el PSPV i Bloc, doncs. S’hi podrien sumar Iniciativa i Verds-Equo —les altres dues formacions que integren Compromís— i fins i tot Podem i Esquerra Unida, que ja han acordat concórrer de bracet a les pròximes eleccions valencianes i que presumiblement seran necessaris per reeditar un acord de progrés.

Costa de creure que una llista unitària de l’esquerra valenciana, però, fora rendible en termes electorals. Milers de persones que senten afinitat per algun d’aquests partits no en senten tanta pels seus aliats estratègics. Eliminar les sigles no sembla la poció màgica. Amb tot, els qui anhelen un Partit del Botànic al·leguen que l’acord “representaria molt més que no una simple entesa de Govern”. I afegeixen que les limitacions del PSPV també hi juguen en contra. Perquè, de limitacions, el PSPV en té i moltes.

Si Pedro Sánchez ja va oposar-se frontalment a una candidatura conjunta de l’esquerra valenciana al Senat, de quina manera reaccionaria davant una hipòtetica candidatura d’aquestes característiques? Costa de creure que positivament. Al si del PSPV hi sorgirien veus crítiques i qui més qui menys homologaria la fórmula en qüestió amb la Crida Nacional per la República que Carles Puigdemont i el president català, Quim Torra, han proposat a Catalunya a fi de diluir les sigles —i les ideologies— en benefici d’un ideal compartit.

Però, sobretot, la idea d’una llista botànica seria rebutjada de ple per Mónica Oltra, la indiscutible número 1 de Compromís. El seu objectiu de presidir el Consell a partir de juny del 2019 quedaria interceptat per aquesta maniobra. Ni tan sols unes primàries entre els militants de les diverses formacions no serien un argument suficient per fer-la canviar de parer. Si el seu partit, Iniciativa, ja és minoritari a l’interior de Compromís, encara ho seria més en un experiment d’aquesta mena, en què el PSPV esdevindria hegemònic. Els plans d’Oltra són, tant sí com no, obtenir la presidència. Està convençuda que serà capaç de rendibilitzar a les urnes la bona imatge de què gaudeix i la projecció que li atorga l’exposició mediàtica constant.

No debades, el desig ocult de bastir una candidatura d’aquestes característiques naix de l’obsessió d’alguns cervells del PSPV per tal de coartar les opcions de l’actual vicepresidenta en la seua cursa per la presidència de la Generalitat. Tenen la convicció que ella forçarà la màquina tant com puga amb la finalitat de reeditar la coalició A la Valenciana (Compromís, Podem i Esquerra Unida), que ja va presentar-se unida als comicis estatals del 2016.

Alguns arriben a qualificar aquesta possible entesa repetida amb el malnom de Coalició Bioparc i insinuen que Rosa Pérez Garijo, la nova coordinadora general d’EUPV, és la persona idònia per acostar posicions entre els uns i els altres. Manté una relació fluïda amb Compromís i Podem i, de moment, ja ha aconseguit que la seua militància ratifique el protocol amb la formació morada amb vista al 2019.

Aquestes veus ensumen que Compromís i Podem —malgrat l’oposició a l’acord per part de la pràctica totalitat de representants de Bloc, Iniciativa i Verds-Equo— acabaran presentant-se plegats per la posició dominant que hi exerceix Oltra. “L’excusa, com el 2016, serà la de convertir-se en la força més votada, i l’esquer, un programa netament valencianista que seduesca els sectors més nacionalistes de Compromís”, s’ensuma un socialista convençut de l’acord a l’esquerra del PSPV. “Si Oltra fa esclatar la bomba de rellotgeria i proposa formalment un acord amb Podem i Esquerra Unida, el Bloc claudicarà”, pronostica a continuació amb to pessimista.

Al remat, doncs, l’anhel impossible de crear el Partit del Botànic, un Botanic Party, es fonamentaria en la necessitat d’evitar una entesa Compromís-Podem-EUPV que al PSPV espanta bastant. N’hi ha que veuen clar que els socialistes també quedarien per davant d’un remake d’A la Valenciana: les enquestes de què disposen —a escala estatal i fins i tot municipal— són tan bones que no en tenen cap dubte. D’altres, en canvi, pensen que un pacte a l’esquerra del PSPV significaria la fi de la presidència de Puig: o bé perquè la dreta superaria en escons l’esquerra o bé perquè Oltra sí que se situaria per davant d’ell. El Bioparc derrotaria el Botànic tal com l’entenem ara.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.