COMPROMÍS-PODEM

Confluència ja no rima amb València

Compromís vol fer-se un ‘selfie’. Els diversos sectors de la coalició rebutgen un cartell conjunt amb Podem i Esquerra Unida de cara als comicis valencians de l’any vinent. EL TEMPS ha consultat dues dotzenes de destacats membres de Bloc, Iniciativa, Verds-Equo i els adherits la seua posició davant l’oferta que tenen damunt la taula, amb una resposta pràcticament unànime: “No, gràcies”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El dilluns 25 de juny, a les 13.17 h, Antonio Estañ va obrir el seu compte de correu de secretari general de Podem i va trametre a Compromís una carta en què plantejava una “confluència el més àmplia possible” amb vista a les eleccions de 2019, raó per la qual instava la coalició valencianista a celebrar una reunió exploratòria al llarg de la setmana següent. La carta, que també va adreçar a Esquerra Unida i es titulava “Fer irreversible el canvi polític”, va publicar-se com a gest de transparència. I és que Estañ, com el Pablo Iglesias primigeni, abomina els pactes secrets en despatxos tancats.

Tanmateix, a diferència d’Esquerra Unida, que l’endemà va acceptar l’oferta de Podem amb un “sí” entusiasta, Compromís manté un silenci monacal. Coneixien l’enviament del correu electrònic amb la carta adjunta, però no reeixien a trobar-la. Finalment, dijous 5 de juliol, 10 dies després d’haver-la rebut, van aconseguir localitzar-la: estava a la carpeta del correu brossa.

Una macabra ironia, sens dubte. Com si per a Compromís —que va fer parella amb Podem a les eleccions estatals de 2015 i un trio amb ells i Esquerra Unida en 2016— els missatges de Podem ara foren spam. Gairebé ningú no vol sentir a parlar, de fet, d’un acord amb Units Podem a la cita valenciana.

La carta de la direcció valenciana de Podem no equival a un ultimàtum. En qualsevol cas, algunes fonts de la formació apunten que la resposta de Compromís no hauria d’arribar més enllà del setembre. La negociació amb EUPV per tal de consensuar les primàries conjuntes no es preveu gaire senzilla i, per aquest motiu, no volen endarrerir-la sine die. La hipotètica entrada d’un soci de la magnitud de Compromís encara ho complicaria més. Siga com siga, en tornar de les vacances estivals s’engegarà el compte enrere electoral, aquell fatídic rellotge d’arena cap per avall en què els segons semblen passar ràpidament.

El secretari general de Podem al País Valencià, Antonio Estañ, en una al·locució des del seu escó de les Corts valencianes, acompanyat de les seues companyes de partit Fabiola Meco i Beatriz Gascó. / EFE

“Nosaltres no som a l’oposició”, adverteix Mónica Oltra, la vicepresidenta i portaveu del Govern valencià, que demana calma. “Des del Govern, encara hem de rematar moltes coses abans no acabe l’any”, recorda, “el meu cap està centrat en el semestre tan intens que ve per davant”.

Oltra no té pressa: “Al Consell encara hem de rematar moltes coses abans no acabe l’any”

Quan se li pregunta si li agradaria reeditar l’acord preelectoral amb Podem, Oltra es limita a dir que “allò veritablement important és que, després de les eleccions de 2019, hi puga haver una continuïtat de les polítiques actuals”. Segons afirma, “un cop ja hem sanejat la Generalitat que ens va deixar el PP, la segona legislatura ha de ser, per fi, 100% Botànic”. En el seu cas particular, com a consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives que també és, desitja que els següents quatre anys servesquen per “millorar el sistema de protecció”. “En aquesta primera fase ens hem dedicat, sobretot, a incloure els exclosos”, explica.

Oltra és la referent número u de Compromís, una coalició dins de la qual forma part d’Iniciativa del Poble Valencià, la pota més afí a Podem. No debades, ella va defensar aferrissadament una entesa preelectoral a les estatals. Amb el pas del temps, però, s’ha distanciat d’Iglesias i el seu maximalisme, sentint-se molt més pròxima al pragmatisme d’Íñigo Errejón, aquell xic jove —amb cara de xiquet— que abans eixia molt per la televisió i que ha estat represaliat a un camp de treballs forçosos de Madrid per haver-se rebel·lat contra el poder establert. Allà continua reclòs, picant pedra per fer-se un lloc entre el PP, Ciutadans i el prestigiós Ángel Gabilondo, l’aposta del PSOE a la comunitat madrilenya.

“Se nos rompió el amor”

Ho cantava Rocío Jurado, la más grande, i podria cantar-ho perfectament Mónica Oltra, la més gran de Compromís: Se nos rompió el amor, de tanto usarlo. Encara que no ho explicite categòricament, “ya nada es lo que era”, tal com entona també el seu admiradíssim Ismael Serrano.

El trencament del lligam sentimental d’Oltra amb Podem no se circumscriu al personalisme d’Iglesias. L’incompliment del protocol conjunt que instava a batallar pel grup parlamentari valencià al Congrés va causar una ferida que es reobriria el juny de 2017, quan Compromís va evidenciar els seus dubtes sobre la conveniència de la moció de censura de Podem contra Mariano Rajoy.

Una moció per la qual la coalició va votar a favor però que era purament propagandística, atès que no comptava amb el vistiplau dels socialistes. Aleshores Iglesias va criticar les “elits de Compromís”, que considerava més en sintonia amb els del puny i la rosa. “A nosaltres no ens lliga les mans el PSOE ni cap president de comunitat autònoma del PSOE que ens puga trucar perquè li fem la feina bruta”, va etzibar al diari digital Público. Al Bloc Nacionalista Valencià, el principal partit de Compromís, va qualificar-lo, ras i curt, de “força històricament molt conservadora”.

El març passat, de visita a València, Iglesias va avisar que ja n’hi havia prou de confluències selectives. El “gran bloc històric” amb les “forces germanes” que va sol·licitar a l'assemblea de Vistalegre II implicava un grau de compromís més elevat: igual com ha passat a Galícia, on A Nova va anar de bracet de Podem als comicis de fa dos anys, Iglesias pretenia que els valencianistes accediren a anar-hi plegats, en 2019. A Oltra, aquelles paraules van irritar-la bastant.

D’altra banda, els estira-i-arronsa permanents amb Podem a les Corts tampoc no conviden al reenamorament. El Consell va patir de valent per tirar endavant els Pressupostos d’enguany i s’indigna quan els morats els retreuen manca d’ambició a l’hora de fer canvis profunds. La taxa turística o el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos de plàstic eren dos elements que Compromís anhelava però que va bandejar en un exercici de realpolitik. Podem va fer onejar sense parar aquestes dues banderes, que també compartia, per tal de remarcar el seu perfil propi. Els seus intents de patrimonialitzar l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció és un altre factor que ha generat controvèrsia.

Ateses les circumstàncies, n’hi ha que opinen que Podem dona per fet el “no” de Compromís a anar units i que tot plegat s’emmarca en una estratègia per visualitzar que és la coalició qui barra el pas a l’acord. Dins de Compromís desxifren l’ambigüitat d’Oltra com un intent d’obtenir un reglament de primàries a mida d’Iniciativa. És a dir, que Iniciativa puga escollir, unilateralment, les candidates i els candidats que ocuparan els llocs reservats a la seua formació.

Mentre en 2015 tots els militants i simpatitzants de Compromís van mostrar les seues preferències cap als aspirants de cada partit, de cara a 2019 podria passar que Iniciativa els escollira —per assemblea o primàries internes— al marge de la resta de la coalició. En aquest sentit, mantenir viva la flama del possible pacte amb Podem —un escenari que el Bloc refusa de ple— s’interpreta com una basa negociadora més. De tota manera, no resultarà fàcil de justificar que Compromís faça passes enrere en un aspecte de democràcia bàsica com aquest.

Al·lèrgics als calamars

“La resposta hauria de ser no. Podemos és incapaç d’assumir resposabilitats de govern i prefereix fer politiqueria des de fora. D’altra banda massa centralisme i bocata de calamares, va piular a Twitter Josep Nadal, del sector dels adherits, en tenir notícia de l’oferta d’acord preelectoral presentada per Podem el 25 de juny. El tuit va anar seguit d’una cascada d’improperis per part de militants i simpatitzants de Podem. Com si en lloc de calamars, haguera fet esment a la malvada carabela portuguesa.

“Em vaig excedir”, s’excusa l’exvocalista de La Gossa Sorda, que ara és diputat a les Corts. “De politiqueria, en fem tots, i sobre això del bocata de calamares, he de reconèixer que, de tots els partits de Madrid, Podem és amb qui ens podem entendre més bé”. No obstant això, remarca que “Compromís, com a projecte valencianista que sempre ha criticat el sucursalisme, no pot anar de bracet de Podem a unes eleccions valencianes... Si no anem en solitari en aquest cas, quan ho hem de fer?”. Nadal, a més, se sent “decebut” de com han funcionat les dues confluències al Congrés: “Es va percebre clarament que cadascú dels tres defensava una cosa distinta”.

Nadal: “Si no anem en solitari a les eleccions valencianes, quan ho hem de fer?”

Els arguments que esbossa ell són, en bona mesura, els mateixos que articulen una bona part dels representants del Bloc consultats per aquest setmanari a fi de descartar l’entesa. La voluntat de rendibilitzar a les urnes l’obediència estrictament valenciana de Compromís, la incongruència de coalitzar-se amb qui ha criticat algunes mesures del Consell i la manca de “valentia” que se li atribueix a Podem per no haver-ne volgut formar part, en són els principals ítems. Ni la possibilitat de garantir-se la presidència —la suma de Compromís, Podem i EUPV superaria el resultat del PSPV-PSOE, cosa que obriria la porta del Palau a Oltra— no resulta prou estimulant. Hi preval la idea que, units, es perdrien milers de vots molts valuosos. Tants que, fins i tot, podrien impedir la reedició de l’Acord del Botànic.

“Hi ha la sensació compartida que, per separat, no es perdrà cap vot”, insisteix Joan Baldoví, el far de la coalició al Congrés. “Qui pense que Compromís és massa nacionalista, podrà agafar la papereta d’Units Podem, i qui no, podrà fer-nos confiança al marge de l’opinió que puga tenir sobre Podem i Esquerra Unida”. De fet, aquest pes pesant del Bloc confia que els valencianistes, sense confluir-hi, estan en condicions de superar el PSPV i situar Oltra a la presidència.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, i el coordinador general d'IU, Alberto Garzón, conversen amb Joan Baldoví en una comissió del Congrés. La relació de Podem amb Compromís va començar a erosionar-se a Madrid. / EFE

Fa poc més d'un any, el juny de 2017, EL TEMPS ja va advertir que la traslació de la confluència a les eleccions valencianes era cada cop més difícil. Baldoví ja va explicitar llavors que “en 2019 traurem uns resultats més bons si cadascú va per la seua banda”. Precisava que “Podem i nosaltres som complementaris, però tenim electorats diferents, i a nosaltres ens convé recalcar el perfil valencià, no sucursalista”.

“Vam fer bé de marxar al grup mixt perquè ara, si no, seria més difícil desmarcar-nos-en”, valora Baldoví prenent com a mostra el cas gallec i el d’En Comú Podem i ICV.

El Bloc diu “no, no i no”

Al pal de paller de Compromís que és el Bloc, la negativa a anar amb Podem és absoluta. Ni tan sols el president de les Corts, Enric Morera, o els consellers Vicent Marzà i Rafael Climent, opten per la indefinició. El “no” és rotund entre la dotzena de càrrecs consultats per EL TEMPS.

Morera: “No contemple cap escenari que no siga anar com a Compromís, sense ningú més”

Morera diu que Compromís “no pot privar el poble valencià de disposar d’una candidatura que no estiga supeditada, que només pense en els interessos dels valencians”. “Les enquestes encara detecten una transferència de vot, en favor nostre, d’un 4% dels electors que en el passat van inclinar-se pel PP”, puntualitza, “gaudim d’una transversalitat que no tindríem amb Podem i Esquerra Unida”. “Sincerament, no contemple cap escenari que no siga anar com a Compromís, sense ningú més”, confessa Morera.

“Hem de preservar el Botànic, només ha d’importar-nos això”, rebla Marzà. “Malgrat tot allò que compartim, sumem més com a dos blocs per separat que com a un de sol; Podem i Esquerra Unida penetren en un electorat on nosaltres trobem dificultats”, exposa el titular d’Educació, Cultura i Esport, que s’autoqualifica “un dels més esquerrans de Compromís”. “Mentre que nosaltres vam demostrar valentia en accedir al Govern, uns altres van preferir no arromangar-se per capgirar les inèrcies del passat”, subratlla. “Tant de bo que Podem i Esquerra Unida s’hi incorporen d’ací a un any”, desitja en veu alta Marzà, qui veu Compromís preparat per “disputar-li l’hegemonia de l’esquerra al PSPV”.

Marzà: “Mentre que nosaltres vam demostrar valentia en accedir al Govern, uns altres van preferir no arromangar-se”

El conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent, defineix Compromís com “una UTE potent, amb criteris nítids”, motiu pel qual pensa que cal “confluir tot sols”. “Trepitge molt el territori i note que no hem generat rebuig en el món econòmic... Podem superar el PSPV en solitari”, destaca. Segons ell, un acord a nivell de país amb Compromís “penalitzaria els nostres alcaldes” perquè “perdríem la centralitat”. “No hem de dependre de ningú de fora, això ens permetrà de ser molt exigents amb les necessitats del nostre territori”, sentencia Climent.

Dins d'aquesta Conselleria, el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, valora un “relat valencianista de govern” que cal “afermar”. “La relació amb Podem i EUPV ha de ser a posteriori, no abans”, diu. “És més important no diluir el nostre perfil valencianista que aconseguir la presidència”, observa. Tot seguit critica la comoditat de Podem en no haver accedit al Consell: “A l’oposició has d’estar per obligació, no per voluntat pròpia”, considera Nomdedéu, “hi havia molta feina a fer, ens calien molts braços i van preferir quedar-se’n fora”.

Nomdedéu: “És més important no diluir el nostre perfil valencianista que aconseguir la presidència”

El síndic parlamentari, Fran Ferri, es vesteix de nutricionista i recepta “una oferta variada”. “El votant d’esquerres és més exigent, es fixa més en cada matís... La manera que no es quede gent a casa és que anem per separat”, raona. A les eleccions estatals la confluència es justificava perquè “calia fer fora el PP”, però Ferri planteja que “ara ningú no entendria que anàrem de la mà”.

La síndica adjunta Mònica Álvaro és de les que mai no ha estat partidària d’arribar-hi a acords preelectorals. “Treballe a gust amb Podem, però cadascú ha de fer el seu camí”, sosté. “Vull que ens presentem amb el nostre programa i retent compte del que hem fet, del que estem fent i del que volem fer... Si ells no disposen de programa, és el seu problema”.

Companya de grup a les Corts i alcaldessa de Carlet (Ribera Alta), Maria Josep Ortega és una altra que ajorna els acords amb Podem fins “després de les eleccions”. “Compromís ha assolit una solidesa suficient, hem de presentar-nos en solitari; hem d’anar funcionant més com a partit que no com a simple coalició”, recomana amb l'objectiu de “reforçar la nostra identitat”.

Marian Campello, diputada provinent dels adherits recentment afiliada al Bloc,  incideix que Compromís “apel·la a un tipus de votant al qual no pot apel·lar Podem, tal com passa a la inversa”. Per això demana de “fer càlculs” i prendre la via que “barre el pas a la dreta”. “És més important que no governen PP i Ciutadans que no la presidència de la Generalitat”.

El regidor Ignasi García, de Castelló de la Plana, es declara “partidari de fer coalicions a l’àmbit estatal, on la nostra circumscripció a penes escull cinc diputats, però no a l’àmbit valencià, quan pot ser contraproduent”. “Caldria no perdre de vista les eleccions de 2007, quan 1 més 1 no van sumar 2, sinó 1,6”, evoca.

Fullana: “Estic segur que una sola llista ens afectaria a nivell autonòmic i local”

Des de la Diputació d’Alacant, Gerard Fullana traça una línia divisòria entre Compromís, “la veu del progressisme valencià”, i Podem, “la veu del progressisme estatal”. “A la confluència de les generals vam adonar-nos que no es respectava el nostre ADN... Sumarem més separadament que no junts”, pronostica ell. “Compromís té una expectativa de creixement alta, pot quedar per davant del PSOE i fer-se amb la presidència”, remata, “estic segur que una sola llista ens afectaria a nivell autonòmic i local”.

Companya de Baldoví a Madrid, Marta Sorlí corrobora que Compromís i Podem “aglutinem un vot distint”. “Hem de mantenir-nos fidels a nosaltres mateixos, no podem presentar-nos a les eleccions valencianes amb cap força que no siga estrictament valenciana”, continua, “hem de ser coherents amb allò que diguem”.

Jordi Sebastià intervé en una reunió de l'executiva de Compromís durant les negociacions amb Podem per bastir una candidatura conjunta al Congrés. A l'esquerra, amb els cabells rojos, Àgueda Micó, i al costat seu, Enric Morera. / EFE

L’exeurodiputat Jordi Sebastià, que encara desenvolupa l’activitat política a Brussel·les, emfasitza que “la bona gestió al Consell ha de ser avaluada per la ciutadania, m’atreviria a dir que cap sector de Compromís no vol aquest pacte”. Sebastià no descarta un acord a les europees, però sí a les altres urnes: “A cada poble Podem és d’una manera, mentre que nosaltres ja hem definit una imatge clara”.

Micó: “Pactar amb Podem no figura a la nostra agenda, tots donem per fet que no anirem junts”

Àgueda Micó, com a secretària nacional del Bloc, apunta que “quan un projecte funciona, no et planteges unes altres coses”. “Si aquells que van votar-nos estan satisfets amb la nostra tasca, quin incentiu tenim per presentar-nos d’una altra manera?”, es pregunta. “Ells tenen una visió espanyola, federal, i nosaltres una de valenciana; nosaltres hem gestionat tot d’ajuntaments i ells no...”, Micó enumera un reguitzell diferències que se sintetitzen en aquesta: “El projecte de Compromís no representa el mateix que el de Podem”. I punt. “Hi haurà electors empipats amb el PSPV i Compromís que tindran l’opció de votar Units Podem... La clau consisteix a sumar 50 diputats i reeditar el Botànic”, afirma. Els plans de Micó passen per començar a negociar les primàries i la precampanya de Compromís en passar l’estiu. “Pactar amb Podem no figura a la nostra agenda, tots donem per fet que no anirem junts”, conclou.

Prendre la iniciativa

Tot i que Oltra allunya el debat fins 2019, al seu partit, Iniciativa, comencen a sorgir veus que reneguen d’anar amb Podem. És el cas de Manuel Alcaraz, conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, que no percep a Compromís “ganes de pactar-hi a les eleccions autonòmiques ni a les grans ciutats”.  Ell també és del parer que “es perdrien molts vots, sobretot en ciutats mitjanes on Compromís ha aconseguit una penetració destacable”. Alcaraz ensuma que un pacte amb Podem “afavoriria un corriment de vot cap al PSPV”. “Al País Valencià, Compromís representa una ànsia de canvi que a uns altres indrets de l’Estat encarna Podem, i hem evidenciat una capacitat de diàleg notable amb els socialistes”, descriu, “no hem de posar en risc aquest èxit”.

Mireia Mollà, síndica adjunta a les Corts, s’insereix en la línia més difusa d’Oltra i insta a “analitzar el context polític, molt i molt canviant, així que arribe el moment de fer-ho”. Mollà diu que Podem pretén “anticipar debats que no tenim damunt la taula”, cosa que “no ha de marcar la nostra agenda”.

Alcaraz: “Es perdrien molts vots, sobretot en ciutats mitjanes”

Companya de grup a l’hemicicle i alcaldessa de Vistabella del Maestrat, Belén Bachero coincideix que és “massa d’hora” per prendre una decisió, però insinua que “a l’escenari autonòmic, que és on tenim més força, cobra sentit anar sols”. Bachero vol escrutar “quina alternativa dona més vots” i obrar en conseqüència. En tot cas, troba que “la marca Compromís té molta força, raó per la qual hauríem de preservar-la al màxim”.

Glòria Tello, regidora de Cultura a València, és una altra “partidària d’acudir per separat”. “Compromís té una imatge potent i sap què vol”, explica, “hauríem de fer pinya amb Podem dins del Consell i de l’Ajuntament”. “Si em garantiren que anant junts faríem Mónica Oltra presidenta, no en tindria dubte, però aquesta certesa no la tenim”, lamenta Tello.

Rius: “El rebuig mutu ha anat 'in crescendo', seria una errada anar units”

A la Diputació de València, Xavier Rius també és dels escèptics. “Podem i nosaltres ens adrecem a electorats diferents, sumar esforços no aporta res, sinó que, ben al contrari, pot provocar una desafecció de la nostra gent i de la seua”, sosté. “A nivell estatal també ens convenia als dos, però diria que, després de la segona experiència conjunta, ja no s’ha percebut gaire complicitat... Diria que el rebuig mutu ha anat in crescendo”, opina Rius. “Tinc clar que seria una errada anar units i crec que aquest sentiment és força estès a Compromís. Podem es troba més còmode amb Esquerra Unida”.

Massa verd per madurar

La possible confluència entre Compromís i Podem està massa verda per madurar abans del 9 de juny de 2019. Costa d’imaginar un acord amb aquesta predisposició tan negativa i transversal.

Grezzi: “Podem no ha demostrat tenir independència respecte a la direcció estatal”

I és que a Verds-Equo, que acostumen a posicionar-se al costat d’Iniciativa, tampoc no s’albira gens d’entusiasme. Giuseppe Grezzi, regidor de Mobilitat Sostenible a València i portaveu de l’organització, critica que Podem “no ha demostrat tenir independència respecte a la direcció estatal”. “Ells van adoptar una posició fàcil; en canvi, nosaltres vam ser valents, assumint responsabilitats de govern i complint el nostre programa”, s’enorgulleix. “Hi ha tres espais clarament diferenciats a l’esquerra i el nostre votant vol que anem en solitari”, afegeix.

Juan Ponce, diputat verd a les Corts, ho resumeix amb un joc de paraules: “En aquest cas, la suma no suma”. “Sóc un ferm partidari de les confluències, però en aquest cas tinc clar que hem d’anar com a Compromís, res més”.

L’adherida —però també molt ecologista— Graciela Ferrer opina exactament igual: “No podem malbaratar la imatge de coalició d’estricta obediència valenciana, hem de reforçar la nostra posició per ser més forts a l’interior del Consell... Una coalició no sempre multiplica”.

A Compromís no han programat el gestor de correu perquè identifique Podem com a missatge spam, però els aparells informàtics són cada vegada més intel·ligents i detecten que confluència ja no rima amb València.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.