Barceló cedeix el lloc a Busquets

De Barceló a Busquets

Bel Busquets (Palma, 1973), diputada i secretària general del PSM i coordinadora —amb David Abril— de Més per Mallorca, és la nova vicepresidenta i consellera de Turisme del Govern balear.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan es parlava del futur de Més per Mallorca amb la vista posada en les eleccions autonòmiques de 2019 ningú contemplava el nom de Bel Busquets (Palma, 1973). A pesar d’haver estat elegida secretària general del PSM el mes de març de 2016, en substitució de Biel Barceló, tothom entenia que ella no seria la persona que finalment es posaria al capdavant de la candidatura a urnes. De sobte, però, tot ha canviat. La crisi per la dimissió de Barceló al davant de la vicepresidència del Govern i de la Conselleria de Turisme ha catapultat Busquets al rang d’estrella mediàtica i política. No sols per ser la substituta del dimitit sinó, sobretot, per com ella s’autoatorgà aquesta condició, que connota que vol comptar, i molt, en el futur polític immediat.



Bel Busquets
A pesar de ser, des de fa vint-i-un mesos, secretària general del PSM, que és el partit majoritari de Més —l’altre és Iniciativa Verds, que mai s’ha presentat a unes eleccions tot sol—, se li feia poc cas. No apareixia en cap travessa d’aspirants a candidats a presidents del Govern el 2019 per Més per Mallorca. En realitat ella mai no havia dit que no ho volgués ser. Però, per tal com anaven les coses, la coalició pareixia embocar cap a l’elecció d’un altre perfil de candidat. Tothom es fixava en Fina Santiago, d’Iniciativa Verds, com a probable substituta de Biel Barceló, és a dir, com a candidata número 1 de Més per Mallorca per a les pròximes eleccions. Fins i tot s’ha publicat en nombroses ocasions en la premsa local que era la que més opcions tenia, tot i que ella mai s’ha manifestat en públic respecte a això.
El raonament pel qual se suposava que Santiago comptava amb més probabilitats tenia tota la lògica. PSM i Iniciativa Verds formen Més per Mallorca, però la direcció assegura que el paper dels dos partits és cada cop menys rellevant i que el que importa és la marca comuna. Per tant, que Santiago sigui militant de la formació petita no hauria de ser cap inconvenient per assumir la responsabilitat del lideratge i de la candidatura el 2019. Ara, tanmateix, les coses sembla que han canviat.


Quan Barceló va dimitir, dimecres dia 13 de desembre, els dirigents del PSIB-PSOE i la majoria de periodistes que segueixen la política balear donaren per fet que el seu relleu era Santiago en  la vicepresidència i algú altre al capdavant de la Conselleria de Turisme. La seva relació amb la presidenta Francina Armengol és bona i té una excel·lent imatge entre els votants de Més. En conseqüència, tot pareixia dat i beneït. Fins i tot la premsa local, citant fonts properes a la presidència de l’Executiu illenc, dijous 14 informà que Armengol faria vicepresidenta Santiago com a, diguem-ne, quota política de Més però que volia al capdavant de Turisme un “perfil més tècnic”, que podria no ser de Més. S’especulà amb el fet que el PSIB es quedés, en lloc de Més, amb la important conselleria. També es feia córrer la idea d’una remodelació de l’Executiu més àmplia i que Podem podria demanar d’assumir alguna part de la gestió governamental.


El divendres, però, el PSM decidí tallar d’arrel totes les especulacions, suposicions i operacions de relleu que poguessin estar en marxa sense comptar amb ell. En un acte d’autoafirmació la secretària general, Bel Busquets, comparegué davant dels mitjans de comunicació i anuncià que el seu partit havia decidit, i ella acceptava, que seria la vicepresidenta i consellera de Turisme.


És pertinent dir que fou el PSM i no Més qui pegà el cop sobre la taula, perquè en aquells dos dies hi hagué molta tensió entre els dos membres de la coalició. S’arribaren a reunir per separat les dues direccions, amb opinions divergents sobre com s’havia de tancar la crisi de Govern. Finalment, tots dos feren pinya i donaren tancat suport a Busquets perquè fos la substituta de Barceló en els dos càrrecs governamentals. No obstant, la tensió existí i qui sap la importància que pot tenir en el futur immediat de Més. Segons amb qui es parli, no en tindrà gens i tot quedarà reduït a “uns criteris diferents sense massa importància i que en poc temps ningú se’n recordarà”, de tot el que ha passat. Mentre que d’altres fonts no n’estan tan segures i auguren que d’alguna manera “el pes del PSM” es farà “sentir més a partir d’ara” en el si de Més.


Tornant al divendres 15 de desembre, el fet que Busquets fes la roda informativa per anunciar que —talment ho digué— “acceptava” la proposta del seu partit de substituir Barceló en els càrrecs del Govern va deixar bocabadats i irritats els dirigents del PSIB. Entengueren que era una manera de desautoritzar la presidenta, que és l’única que en teoria posa i lleva els membres del seu Govern. La tensió entre Més i PSIB pujà molts graus aquell divendres. Les últimes hores de la jornada i bona part del dissabte van córrer per Palma tot tipus de rumors sobre la crisi política: que Armengol expulsaria Més del Govern i que intentaria governar en solitari, que Més podria no votar a favor d’aprovar els pressupostos, que la presidenta contemplava la possibilitat de convocar eleccions avançades...


En realitat, però, res de tot això tenia la més mínima possibilitat de convertir-se en realitat. A cap de les dues parts interessava augmentar la tensió i, encara menys, trencar. I vist el moviment ràpid i contundent del PSM d’investir a la pràctica Busquets de consellera de Turisme i vicepresidenta del Govern, a Armengol no li quedava més camí que acceptar per evitar mals majors. I així ho feren els negociadors socialistes en un reunió amb els ecosobiranistes dissabte dia 16. I diumenge,  Armengol i Busquets oficialitzaren l’acord.


Finalment, passades les 13,30 de dilluns dia 18, Busquets prenia possessió dels dos càrrecs referits, en substitució de Biel Barceló. Quedava tancada la crisi? La del Govern se’ns dubte. Tanmateix, la creada entre els partits ja no és tan clar. La tensió viscuda entre PSIB i Més no sembla que s’hagi esvaït. Ni fa cara que s’esvaeixi durant les pròximes setmanes o mesos. Segurament no s’esvairà en el que queda de legislatura. Els estrategs del PSIB temen que les relacions no millorin. “Ja estam de fet en precampanya”, diuen i, en conseqüència, una crisi així “difícilment es tancarà del tot”. Segons les cròniques publicades, la fredor que es demostraren mútuament Armengol i Busquets en la presa de possessió de la nova vicepresidenta i consellera augura que la tensió seguirà viva entre les dues polítiques i les respectives formacions.


Ara caldrà veure com resol Més la seva candidatura autonòmica. Si fins ara Busquets no pareixia comptar, de cop i resposta és el nom que més sona per convertir-se en la cap de la llista electoral el 2019 i, per tant, en candidata a presidenta del Govern. Ningú en parla en públic, ni Busquets ni els altres dirigents de Més, però resultaria força estrany que qui és secretària general del PSM i coordinadora —juntament amb David Abril— de Més per Mallorca encara no fa dos anys i que ara també assumeix la vicepresidència i la Conselleria de Turisme —lloc clau de l’Executiu i el més important que té Més— no es presentés a les eleccions internes per triar el cap de llista. Tot indica, per contra, que el moviment fet durant la crisi per la dimissió de Biel Barceló tindrà prou recorregut de futur i que Busquets intentarà ser la candidata de Més a presidenta del Govern el 2019. Una altra cosa seria molt difícil d’entendre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.