Entrevista a Andreu Van den Eynde

'És molt naïf pensar que en la Justícia espanyola es donaran per al·ludits'

Parlem amb l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva sobre com pot afectar la decisió de la justícia alemanya als que ara estan empresonats a l’espera de judici.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

- Què ha dit, exactament, la justícia alemanya?

- El que fa la justícia alemanya és negar l’entrega, provisionalment, d’una persona reclamada per una ordre de detenció. Denegar l’entrega és una decisió molt transcendental, perquè dictamina que hi ha una sèrie de fets que no garanteixen l’entrega. I això el que fa és impedir que, en qualsevol cas, el que mai no es podrà jutjar aquí és la rebel·lió. Ara Puigdemont té dos escenaris. O bé no se l’entrega de cap manera i per tant recuperarà la llibertat, o bé se l’entregarà perquè només sigui jutjat per un altre fet, en aquest cas la malversació. De cop i volta, doncs, es trobaria aquí sent jutjat per uns fets de gravetat relativa.

- En quin moment es dirimirà si és una opció o l’altra?

- No sé quins són els temps de la justícia alemanya, però potser estem parlant de dies o de setmanes. A Espanya, en termini habitual és de 20 a 40 dies.

Hi ha indicis per saber cap a on s’inclinarà la balança?

- Jo no puc vaticinar res.

- El jutge no admet l’extradició perquè interpreta que no hi ha hagut violència. Com ho interpreta?

- El que és evident és que un jutge que analitza una euroordre no pot, en cap cas, fer una valoració de fons. Per tant, el jutge alemany de cap manera pot estar dient si hi ha una violència o una altra. El que fa és dir que, amb la interpretació dels fets que fa el jutge espanyol, existeix un delicte equivalent a Alemanya. Per tant, quan ell denega l’euroordre, el que fa és dir «miri, vostè, tal com està explicant els fets, aquests fets a Alemanya no són delicte». Per tant, no fa l’entrega. Ell el que fa és una anàlisi teòrica del cas que li toca estudiar. Naturalment és impossible que ell pugui saber que el que va passar és real o no.

- Per tant, ell no contradiu el relat de Pablo Llarena, sinó que diu que, amb aquest relat, no hi ha delicte.

- El contradiu en el moment en què diu que aquella infracció de rebel·lió que explica Llarena, per a ell, no és un delicte greu. Perquè no hi ha una violència rellevant. Diu: «el jutge espanyol descriu uns fets que, per a mi, no determinen una violència rellevant». Per tant, hi ha una certa contradicció. Una altra cosa és que no pugui anar més enllà d’això.

- Per tant, el debat si hi ha violència o no no té sentit, perquè el jutge alemany no analitza els fets.

- L’únic que passa és que, evidentment, el que diu és que «a mi no se’m presenten uns fets que tinguin la transcendència que m’estan dient». Per tant, el que fa és un exercici de sentit comú: escolti, a mi no m’expliqui històries perquè allò que vostès diuen que ha passat no determina una violència rellevant.

- Ha transcendit que Llarena estudia una qüestió prejudicial. Està a les seves mans demanar-ho?

- Jo no ho entenc. Em sembla estrany que es facin aquest tipus d’anuncis si no s’han estudiat. Així, si expresso la meua primera impressió, et diria que això és impossible. Perquè una qüestió prejudicial és un recurs que té un jutge que ha de determinar en una decisió seva, nacional, sobre una interpretació d’una llei europea. Per tant, el primer pressupòsit és que la qüestió prejudicial l’ha de plantejar el jutge que ha de prendre una decisió. Per tant, Llarena no pot fer cap qüestió prejudicial: l’hauria de fer, en tot cas, un jutge alemany. Una altra cosa és veure si Llarena o la fiscalia espanyola poden activar una sol·licitud d’una qüestió prejudicial a Alemanya. Però això no sé com podria ser. Però d’entrada, ni la fiscalia espanyola ni el jutge espanyol poden instar això. Aquí se’ns escapa alguna cosa. A mi em sembla molt estranya la nota de premsa de la fiscalia. Ací hi ha alguna cosa rara al darrere.

- Llarena, doncs, pot recórrer alguna cosa?

- No, no té cap opció. El tribunal espanyol ha de rebre una resposta de l’alemany. I punt.

- I té alguna via per demanar l’extradició de Puigdemont per altres càrrecs?

- Clar. Independentment del trist paper en què poden quedar els jutges d’aquí si van modificant els termes de les euroordres i adaptant-los, perquè això el que demostraria és que estan treballant amb una estratègia d’oportunitat i no de legalitat, formalment clar que ho pot fer. Però seria d’un desprestigi brutal. Si Alemanya rep una altra euroordre, semblaria que li volen prendre el pel. És possible, però estranyíssim.

- Aquesta decisió de la justícia alemanya com podria afectar les altres persones que estan processades per rebel·lió?

- En primer lloc, a nosaltres ens confirma les nostres tesis que no només són nostres, sinó compartides per milers d’advocats, catedràtics i exmagistrats. El que diem és que el que s’està jutjant aquí no té res a veure amb una rebel·lió ni amb un aixecament violent revolucionari. Quan aquest relat s’exporta a unes altres instàncies internacionals ens donen la raó. Això, per tant, ens dóna arguments. Ens diu que ho estem fent bé. A part d’això, el que genera és un efecte processal brutal, perquè aquí poden passar moltes coses. Perquè poden no extradir Puigdemont o fer-ho pel delicte de malversació, el que generaria una situació esperpèntica, perquè tindríem un processat per un delicte menor al qual no li podrien aplicar les mesures que sí podrien aplicar contra els demés. Això seria una distorsió de la dinàmica del judici brutal.

- Però la decisió no obliga a Llarena a modificar les acusacions contra la resta, no?

- No. Però genera un desprestigi, és clar. Un altre país li ha dit que això no ho entén ningú. Però és molt naïf pensar que es donaran per al·ludits. Perquè necessiten jutjar per rebel·lió sigui com sigui. Necessiten donar un missatge sever.

- Vostè és l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. Té pensat plantejar alguna acció nova a partir d’aquest fet?

- No crec que hàgim de treballar d’aquesta forma improvisada. Nosaltres treballem amb estratègies pensades i meditades. S’han de fer les coses quan toca i treballar amb prudència. Que no ens pensem que això està guanyat. Això no generarà cap acció immediata.

- Creu que això pot tenir alguna repercussió en uns altres judicis, per exemple si se convocara un contra els Comitès de Defensa de la República o contra els alcaldes?

- Totes aquestes decisions reforcen les posicions de tots els acusats. El problema és que la justícia espanyola és immune a aquests raonaments. Per tant, si preguntes si a la pràctica influirà, és possible que no, perquè els jutges espanyols passen de tot. Ara, a la llarga, tot el que s’està fent influeix. Ho intentarem sotmetre tot a una jurisdicció internacional.

- Fa uns dies deia per Twitter que volia estudiar si realment era legítim la col·locació de valises als cotxes, en referència al dispositiu que hi havia sobre el cotxe de Carles Puigdemont que va facilitar la seva detenció. Se n’ha pogut formar una opinió?

- El que sí que sé és que l’actuació de la policia en un país estranger ha de tenir l’autorització del país on es desenvolupa la investigació. Si aquesta autorització no hi és, segurament és un delicte. Però n’hem de conèixer els detalls. A priori, això sí, és fàcil que aquesta actuació sigui il·lícita.

- Un comunicat de l’ONU afegeix un caràcter vinculant que hauria de fer que el jutge Llarena garantís Jordi Sànchez presentar-se a una investidura. Ho veu vostè factible?

- Hi ha dues reflexions possibles. En determinades jurisdiccions com la d’Estrasburg, el Tribunal Europeu de Drets Humans, són executives. Quan hi ha una sentència s’ha de complir. I punt. En canvi, la jurisdicció de què em parles no té aquest caràcter. Per tant, es pot dir que és vinculant jurídicament en el sentit que estan interpretant una llei que vincula Espanya. Però el que no poden fer és determinar una acció concreta d’un jutge espanyol. Per tant, en aquest sentit no és efectiva. No té aquest caràcter executiu. Per tant, es pot dir que és vinculant jurídicament en el sentit que estan interpretant una llei que vincula Espanya. Per tant, els jutges espanyols poden prescindir de donar compliment a això. L’únic que faran és acreditar una infracció de la legislació internacional amb les conseqüències polítiques o diplomàtiques que hi haurà. Però és diferent que el que significa, per exemple, una sentència d’Estrasburg. Des del moment que no és executiva, hi ha gent que diu que genera un conflicte de legitimitats. Però no té efectes reals. I des d’aquest punt de vista, hi ha gent que li nega importància. Des d’un punt de vista estrictament tècnic a mi, el que m’interessa saber, és quines accions són constitutives i quines no. I aquesta no ho és. És important, però té limitacions.

- Creu que és encertat que s’intenti la investidura de Jordi Sànchez després d’aquesta decisió?

- Això és una qüestió d’oportunitat política. No hi entro.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.