Entrevista a Isabel Elbal

‘Legalment, Llarena ha d'apartar-se del cas que està instruint per falta d'imparcialitat’

Isabel Elbal (Madrid, 1969), és advocada especialista en dret penal i forma part de l’equip de la defensa dels dirigents catalans exiliats que des de Brussel·les, en roda de premsa, han anunciat una demanda contra Pablo Llarena davant la justícia belga. Després de gastar els seus esforços en evitar l’extradició, ara Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont -que ha intervingut per videoconferència- fan un pas més enllà i posen en dubte, de manera legal, el procés judicial conduït pel magistrat del Suprem. En parlem amb Elbal, qui coneix tot el procés ben de prop.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La justícia belga ha citat Pablo Llarena perquè declare el 4 de setembre. Li ha sorprès?

A Espanya estem comprovant que és impossible citar un magistrat del Tribunal Suprem perquè és allí on s’està instruint la causa del procés. L’acció que s’ha anunciat des de Bèlgica és molt difícil que prospere a Espanya. Per això s’ha presentat allà. Posant-nos en la pell d’un ciutadà europeu, no sorprèn que un magistrat puga ser emplaçat per una demanda per dany moral com la que s’ha presentat.

Què significa i què suposa, legalment, el 'dany moral'?

És una demanda d’ordre civil, no és penal en absolut. Es tracta del que vulgarment coneixem a Espanya com una reclamació per danys i perjudicis ocasionats per l’exercici d’instrucció que està realitzant el magistrat Pablo Llarena i que ha causat, per exemple, vulneració del dret fonamental a la presumpció d’innocència. Perquè en les seues resolucions sembla que no només investiga, sinó que dona la condemna per segura. I a més, es permet fer valoracions públiques en aquest sentit.

Parla de la seua ponència a Oviedo el passat febrer, un dels motius pels quals s’ha formulat aquesta demanda.

Sí. Ho hem destacat perquè els periodistes preguntaren a Llarena sobre el procediment que ell mateix està instruint i manifestà que no es tractava d’una persecució «política» o de «presos polítics». Entenem que la consideració que es tracta d’una «persecució política» és una al·legació de les defenses. Es podrà o no estar d’acord, però és una al·legació de la defensa. Ell no pot pronunciar-se públicament d’aquesta manera amb l’exposició, la visibilitat i amb el predomini que té davant els mitjans de comunicació. Perquè ataca les al·legacions defensives dels advocats de les parts personades. Encara més: hi ha una prohibició general que resta en la Llei Orgànica del Poder Judicial en què es prohibeix expressament que un jutge faça declaracions o opine sobre el procediment que està coneixent en el mateix moment.

No es pot pronunciar, doncs, sobre una al·legació fora del jutjat.

És clar. Ell és imparcial i, com a tal, pot estar o no d’acord, pot tenir la seua opinió. Però té prohibit pronunciar-se expressament contra la postura de defensa de les parts. I bé, això suposa restar no només possibilitats de defensa, sinó que també vulnera la presumpció d’innocència, perquè està donant per ferm o per fet que ja hi ha condemnats en aquest cas. Hi ha una directiva de la Unió Europea que és de compliment obligatori en tots els estats membres, també a Espanya, que prohibeix a les autoritats públiques i funcionaris realitzar manifestacions en aquest sentit, sobre els qui estan sent investigats. Perquè això vulnera la presumpció d’innocència. No només és el fet que qui està investigant es pronuncie públicament, sinó que qui ho fa és la mateixa autoritat judicial, no un policia o funcionari qualsevol. I així és gravíssim. Genera un perjudici i un menyscabament en la relació i en l’honor de les persones afectades. En aquest cas, en el dels consellers que hi ha en l’exili.

Si la demanda prospera, què pot suposar per a Pablo Llarena?

El que s’està exigint quan es reclama una responsabilitat per una acció nociva o lesiva contra els drets fonamentals és una indemnització. En aquest cas totalment simbòlica: d’un euro. Perquè es vol posar de manifest, novament, internacionalitzant el procediment i sobretot les vulneracions de drets fonamentals, la manca d’imparcialitat de l’instructor. També es vol assenyalar el seu ànim persecutori contra persones que es veuen assetjades pel desenvolupament de les seues funcions polítiques. I també pel fet que per trobar-se en aquesta situació han hagut de marxar d’Espanya per buscar justícia. A més, però, la demanda també inclou que el jutge podria haver actuat amb una actitud impròpia d’un Estat de dret. Perquè estant en vigor o en tràmit una ordre europea de detenció o entrega, el 5 de desembre Llarena va acordar retirar-la perquè entenia que en aquell moment no era oportú. És a dir: no li convenia per a la causa que està instruint. I per què no li convenia? Per criminalitzar els que estaven fora. Per tant, la investigació no és imparcial, perquè el jutge va donant, de manera capritxosa, uns passos que no s’esperen d’un jutge imparcial. Els jutges han d’investigar sense tacticismes ni estratègies. Així actuen les parts, però no un jutge.

Pot prosperar, fora d’Espanya, una demanda d’aquesta mena?

S’ha presentat perquè prospere.

N’hi ha esperança, per tant.

Efectivament. Però, al final, l’última paraula és dels jutges. En tot cas, pensem que la demanda està fonamentada i esperem que acullen la nostra pretensió.

L’acusació és molt greu: un jutge espanyol hauria vulnerat el dret a la presumpció d’innocència i a un judici just.

I sobretot, també, hi ha un altre fet pel qual se’l demanda: la vulneració del dret a la lliure representació política i a no ser inquietat, pertorbat o perseguit per ocupar un càrrec polític i exercir-lo. Pel fet de ser membre d’un govern, en aquest cas, autonòmic.

En una entrevista recent amb aquest setmanari, el catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez-Royo, considerava que Pablo Llarena hauria d’haver rebut moltes més demandes com aquesta des que va iniciar la instrucció.

N’hi ha una raó. A Espanya, presentar ara mateix una demanda o una querella contra un magistrat del Tribunal Suprem que està plenament defensat no és garantia de res. Qui controla el cas d’una querella o demanda contra un magistrat del Suprem? El mateix Suprem. I després hi ha el mode de designació dels magistrats per part del Consell General del Poder Judicial. I quina és la correlació de forces que n’hi ha? Ja sabem tots quina: una majoria designada pel Partit Popular. És a dir, que les querelles tindrien fonament jurídic, però la més alta instància judicial de l’Estat té un greu dèficit de justícia i pensem que no és el lloc adequat perquè reba aquesta mena de demandes contra el mateix tribunal. La iniciativa des de Brussel·les vol posar de manifest, de fet, que a Espanya no es pot trobar justícia ara mateix entre les altes instàncies. Perquè entenem que la resta del poder judicial, els milers de jutges i jutgesses que l’integren, no s’hi veuen afectats. Però sí que hi ha una gran contradicció entre les altes instàncies. Jo entenc el senyor Pérez-Royo, però inundar el Tribunal Suprem de querelles contra ells mateixos no em sembla una iniciativa que puga tenir un fruit immediat. Ni tan sols exitós que siga exitós.

El senyor Pérez-Royo, de fet, era partidari d’esgotar totes les vies, també l’europea, tal com vostès estan fent.

Efectivament.

Vostè em diu que, si la demanda prospera, Llarena haurà de pagar un euro. A més, és clar, li afectaria la qüestió del descrèdit internacional. El magistrat assenyalat es pot veure afectat d’alguna altra manera?

També afecta la causa que està instruint. Ara mateix es presentarà un escrit de recusació contra el senyor Llarena que s’ha de tramitar perquè la Llei Orgànica del Poder Judicial estableix que quan la persona instructora està envoltat per un plet pendent amb les parts a les quals investiga ha d’apartar-se. La sala haurà de tramitar la recusació i estudiar si ha de ser o no apartat.

Hi ha alguna manera que Llarena evite ser apartat?

Ja hauria d'apartar-se. En aquests casos, quan un instructor es troba en mig d'un plet, la llei ofereix dues opcions: l’abstenció, és a dir, que ell prenga la iniciativa; o bé la recusació, que se li obligue a abandonar. I tenim l’experiència de les recusacions en l’Audiència Nacional en els procediments contra Bárcenas. En aquest cas han estat recusats tres magistrats que s’han negat a abstenir-se'n. I la sala del penal de l’Audiència Nacional els ha obligat a apartar-se'n. Per tant, la tramitació consisteix en el fet que si un jutge, en un cas així, no s’aparta voluntàriament, podria ser apartat de manera obligatòria. Veurem si això s’aconsegueix. Però seria gravíssim que no passara. Perquè no es tracta d’invocar una causa d’imparcialitat subjectiva, sinó que és una causa objectiva. L’article 219.8 de la Llei Orgànica del Poder Judicial estableix com a causa de recusació tenir un plet pendent amb les parts. I és objectiu el fet que, des de ja mateix, sense que la demanda encara no haja prosperat, Llarena ha de ser apartat. És un fet objectiu perquè es dona a entendre que, havent un plet pendent, no se li pot demanar al jutge que instruesca amb imparcialitat, perquè és un ésser amb sentiments, influït, i la causa es pot veure contaminada. És una causa de recusació objectiva. Aquest és el cas de Llarena. Legalment, Llarena ha d'apartar-se del cas que està instruint per falta d'imparcialitat. I si no, l'haurien d'apartar per la recusació que hem demanat. És una obligació legal.

Tot això es pot veure malmès si prospera alguna de les demandes de detenció i extradició presents o futures. Es preveu que això passe?

Estem convençuts que no seran entregats. Totalment. Perquè a Europa hi ha un altre concepte pel que fa al delicte de rebel·lió i de malversació de diner públic. El de malversació sabem que no es pot acreditar. De fet, continuen buscant com acreditar-lo i no saben com fer-ho. I Europa té un altre concepte sobre la rebel·lió. Ja ho ha dit Alemanya: el delicte de rebel·lió implica una violència que no s’ha produït en el cas que investiga el Tribunal Suprem. Estem convençuts que no seran entregats. Plenament convençuts.

Per acabar, en cas que les demandes prosperen, el conflicte entre Espanya i Bèlgica o altres països passaria a una pantalla de tensió sense precedents?

Nosaltres no busquem cap conflicte diplomàtic. Els jutges no són membres de la diplomàcia. Busquem internacionalitzar el fet que a Espanya s’està desenvolupant un procés judicial que fins ara està costant la presó provisional a nou persones. Una presó totalment injustificada, producte d’una persecució política. Busquem que aquesta internacionalització servesca per influir en el procés judicial que s’està desenvolupant a Espanya. No busquem cap conflicte diplomàtic. Des d’un enfocament democràtic, sabem que a Europa hi ha separació de poders. Per tant, no formant part del cos diplomàtic, busquem que obrin els ulls i que els jutges vegen que a Europa no es permetrà l’entrega d’aquestes persones per delictes inexistents. A més, tot això afecta a un dret procedent de la carta fundacional de la Unió Europea, que és el dret a la lliure circulació de persones. És inconcebible que aquestes persones exiliades a Europa es puguen moure amb absoluta llibertat per tot arreu a excepció d’Espanya. I això, sens dubte, implicaria una conseqüència legal i jurídica a Espanya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.